Un dels mantres que utilitza el bipartidisme quan està en l'oposició i l'antipolítica per farcir discursos és la «reducción del gasto político inecesario». Per regla general aquest mantra se centra a criticar el nombre d'assessors, alts càrrecs, regidories i conselleries, i dic el número, perquè aquesta crítica mai entra a analitzar si són o no són necessaris. No entra a valorar que feina fan i quina feina haurien de fer. Perquè tal volta hi ha alts càrrecs que si sobren és perquè no fan res o, pitjor, no deixen fer, i no perquè la Direcció General de l'Aigua que ocupen no siga necessària o vital pel nostre desenvolupament, social i econòmic. En definitiva, poca reflexió però molta crítica.
Una de les campiones del món en aquest mantra és l'alcaldessa de Castelló, la senyora Carrasco del Partit Popular, qui es va passar huit anys i dues campanyes electorals referint-se als assessors de govern de l'Ajuntament de Castelló, com «gasto político innecesario» quan no directament com a «enxufats». La mateixa Carrasco que 15 dies després de haver sigut investida va oblidar el seu discurs i les seues promeses electorals i va incrementar el nombre d'assessors de govern, passant de 16 a 18. El que suposa un increment del 12,5% en el nombre d'assessors del seu govern i demostra la seua falta de coherència. Una falta de coherència que reconeixeran fins i tot els seus votants, perquè el que està fent és enganyar al poble de Castelló i el Grau.
Dins d'eixe mantra reduccionista estava l'eliminació de Conselleries «supèrflues», que, sense tindre en compte quines eres les seues competències, ja eren el mal absolut. Cap reflexió, el que calia era dir que eren massa i au, «reduciendo que es gerundio» i tot arreglat. Mazón ha complert la seua paraula, de les dotze conselleries que tenia el segon Botànic, i ací el de segon és molt important, ha passat a deu.
Ara, si posem la lupa i tirem d'hemeroteca, ens trobem que amb el primer govern del Botànic, el Partit Popular ja demanava reducció de Conselleries i en eixe moment sols n'hi havia deu. Per tant, si dius que cal reduir-les quan hi ha deu i quan arribes al govern mantens les deu conselleries, estàs enganyant a la ciutadania, especialment a la que t'ha votat.
Ací cal una menció especial per a Ruth Merino, qui va ser síndica en les Corts amb Ciudadanos i ara és la flamant consellera d'Hisenda, Economia i, redoblament de tambor, d'Administració Pública. Per tant, sobre organització dels recursos humans de la Generalitat té molt a dir, com també de la distribució dels recursos econòmics. Doncs bé, Ruth Merino demanava que sols hi haguera huit conselleries, de manera furibunda, fins que ja s'ha vist el percal i ha mudat de discurs igual que ha mudat de jaqueta.
Entre tota aquesta falta total de coherència i d'engany al votant, està la distribució de competències. Abans hi havia una Conselleria de Sanitat i altra d'Educació, Cultura i Esports, però ara, en virtut dels acords del PP i VOX i per poder garantir que tots tenen cadira, eixes dues conselleries s'han convertit en tres, una de Sanitat, altra d'Educació i una tercera de Cultura i Esports. No deixa de ser curiós si la idea era reduir conselleries.
Clar, si per un costat crees noves conselleries i per altre les elimines, i a sobre et poses a reestructurar sense cap lògica, el que fas és un empastre enorme que fa inoperant una administració imprescindible pel desenvolupament social i econòmic del nostre País. I a tot açò sols li falta un govern mandrós, que se'n va de vacances quan hauria d'estar al peu del canó. Prenguem nota de totes les promeses que estan fent els consellers i conselleres en els seus tours, i veurem al final de la legislatura el grau de compliment, perquè si la paraula i la credibilitat que tenen és la que he aprés dels seus discursos sobre «gasto político innecesario», ja podem començar a resar.
