Castellón Información/Soumaia Nejjar
La sessió plenària ordinària celebrada avui, en un estrany dia laborable però en el qual es respirava un ambient festiu al carrer ha donat per a molt. Els primers punts del dia, més rutinaris que altra cosa, han sigut mencionats i aprovats ràpidament. El quart, en tractar-se d'un assumpte relacionat amb les despeses ha requerit l'explicació per part la portaveu i regidora d'Hisenda, Sabina Escrig, qui ha informat que el reconeixement extrajudicial de crèdits amb nota d'esmena per falta de crèdits ha sigut a causa de sis factures del 2016 per valor de més de 5.000 euros i que no s'han pogut fer efectives per problemes informàtics i per una qüestió d'entrega de documentació per part d'un proveïdor. A més ha atribuït aquesta despesa també a altres assumptes com la instal·lació de la fibra òptica i l'agermanament amb Vilanova i la Geltrú, entre altres. A l'oposició pareix que no l'han convençut les raons esmentades i per això s'han abstingut, no obstant això la moció ha tirat endavant amb els vots a favor del PSOE i Compromís, equip de govern.
Després, altres dos punts rutinaris, ja que es tracta de propostes, materialitzades en aquest cas pel regidor de Cultura, Eduardo Pérez, i que ja han sigut aprovades per la Junta de Portaveus, i que a més no són cap secret per a la ciutadania: la concessió de medalles de la Ciutat de Vila-real d'or a la Consolació pel seu 150 aniversari i a l'Agrupació Coral Els XIII en reconeixement a l'activitat centenària, musical i teatral i aportació musical a Vila-real. I l'emblema d'argent a la Cadena Cope pel seu 50 aniversari. Pérez ha explicat que en l'acte de lliurament protocol·lari, que tindrà lloc en el mes setembre coincidint amb les festes de la Mare de Déu de Gràcia, es farà una lectura més amplia expedient i els mèrits assolits. La segona moció ha sigut la declaració de filla predilecta de la Ciutat de Vila-real a favor de Dolores Cortés Goterris que es farà efectiva en les properes festes de maig. Cortés compta ja amb guardons com el Premi a la Dona Treballadora de les Corts (2003), el Premi de l'UJI per la seua trajectòria empresarial (2005) o la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball del Govern (2002).
De mà del regidor de Seguretat Ciutadana, Javier Serralvo, ha vingut la setena moció de condecoració a l'Agent de la Policia Local Alejandro Rodrigo Jiménez-Montesinos i que ha sigut aprovada per unanimitat. Segons ha explicat Serralvo es proposa a la Generalitat Valenciana la condecoració de l'agent de Policia Local Alejandro Rodrigo Jiménez-Montesinos amb la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Roig. La distinció pretén reconéixer la valentia i professionalitat de l'agent en la seua actuació en l'incendi d'un habitatge a Vila-real situat al carrer Gamboa el passat més de febrer, d'on va aconseguir rescatar amb vida la seua propietària, juntament amb diversos agents del Cos Nacional de Policia, malgrat el risc de la intervenció i encara que malauradament la dona va morir després.
Punt fort del dia: proposta d'interposició de recurs contenciós-administratiu contra Resolució del Ministeri d'Hisenda per convocatòria Estratègia EDUSI
A partir d'ací el to i la intensitat del ple ha pujat considerablement i com no podia ser d'una altra forma, ha arribat el torn de l'encreuament d'acusacions pel que es va fer en el passat i pel que fan els que governen ara i és que mai plou a gust de tots. José Benlloch, ha elevat la proposta d'interposició de recurs contenciós-administratiu contra Resolució de la Secretaria de Pressupostos i Despeses del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, convocatòria Estratègia EDUSI, la qual ha explicat remetent-se als mesos passats. La moció ha sigut aprovada a pesar de les abstencions de PP i Ciutadans. Tal com ha detallat el primer edil, el contenciós per l'EDUSI es presenta després de les al·legacions i el requeriment previ formulat pel consistori a la resolució de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, en entendre que l'estratègia EDUSI elaborada per l'Ajuntament i els agents socials i econòmics de Vila-real era mereixedora d'una major valoració.
Benlloch recorda que el 8 de gener 2016 es va aprovar una estratègia de desenvolupament sostenible per a concórrer a una subvenció dels Fons Europeus per valor de 13 milions d'euros per a desenvolupar fins al 2020 a fons perdut i que es quedaria en uns 6,5 milions, és a dir, la meitat. En el cas de ser aconseguida es destinaria a nombroses obres i actuacions de servei públic com l'adequació dels carrers de l'antic Madrigal, també a la carretera d'Onda o a la millora del transport públic entre altres. El 14 de desembre de 2016 es va rebre la primera resolució en la qual es denegava les ajudes a Vila-real perquè no s'havia "arribat a la puntuació necessària per a ser beneficiaris. Vam demanar explicacions a Hisenda i que ens remetera tot l'expedient, el qual mai ens va arribar però van poder reunir-nos amb el Ministeri i ens van facilitar una taula molt bàsica amb notes però sense cap tipus d'argument. Tampoc vam accedir a les actes dels tribunals de valoració i ni a l'expedient. A partir d'ahí, teníem 15 dies per a presentar al·legacions i és el que vam fer, ja que sospitarem, per aquesta falta de transparència per no poder veure l'expedient sencer i tampoc una còpia de la resolució, que hi existia una alta dosi de subjectivitat a l'hora de puntuar-nos".
José Benlloch ha assenyalat que l'única opció possible els ha quedat per a continuar defensant els interessos dels vila-realencs és la interposició de recurs contenciós-administratiu, que s'ha de presentar abans del 14 de maig, ja que la reclamació prèvia o requeriment previ tramitat tampoc ha sigut contestat per Hisenda en un "clar gest de deslleialtat institucional i és això que optem per aquesta via. "Crec que no s'estan gestionant bé aquests fons", ha conclòs l'alcalde en la seua intervenció.
Les respostes de la resta de grups s'han allargat quasi tant com la intervenció del primer edil i és que tots tenien alguna cosa a dir. El portaveu taronja, Domingo Vicent, no ha tingut cura a dir que es tracta d'excuses i que s'ha d'assumir el que no s'ha fet bé. També ha bromejat al voltant d'una suposada teoria de la conspiració i ha subratllat que "no dubte de l'objectivitat dels funcionaris del Ministeri i em sembla que està posant en dubte la puntuació de la resta de municipis o insinuant que no se la mereixen". Ha afegit que no creu que la situació siga resultat d'una discriminació política, ja que localitats com Castelló, Borriana, Vinaròs sí que han rebut la subvenció, argument que també han recolzat els populars posteriorment. "Cal treballar més i no buscar culpables", ha expressat Vicent.
Per la seua banda el popular Héctor Folgado ha iniciat la seua intervenció afirmant que Benlloch només fa que buscar una "justificació, un enèmic per a excusar una gestió calamitosa, ja que en els seus sis anys de govern s'han perdut més d'onze milions d'euros perduts en ajudes europees. A més l'alcalde parla d'una gran conspiració infantil i ridícula contra la seua persona per ser socialista mentre es gasta 1,2 milions per fer creure als veïns que jo tinc la culpa de tots els mals, Per si fóra poc, està tirant per terra el treball de la resta de funcionaris del Ministeri i perjudicant la resta de concurrents que sí que han sigut beneficiaris", ha manifestat Folgado.
El portaveu de Compromís, Pasqual Batalla, ha pres un to més conciliador i ha volgut centrar l'assumpte de nou recordant que el recurs es tramita perquè "no ens han explicat de cap manera la raó per la qual no hem sigut beneficiaris, no hi ha hagut cap resposta per part del Ministeri. El projecte va costar molt de fer, va implicar a moltes persones, inclosos Cs i PP, per tant no podem deixar-ho passar i tirar la tovallola a la primera de canvi", ha indicat. Així mateix, ha apuntat que de vegades sembla que els enemics dels vila-realencs estan a casa. "Estem per a defensar el millor per als veïns. Volem transparència i un repartiment just, que ens expliquen perquè no, no que li lleven a la resta d'Ajuntaments que han obtingut les ajudes.
José Benlloch ha volgut resoldre el tema dient que està molt orgullós del treball realitzat i també centrant els seus atacs en Ciutadans, com és habitual en els últims mesos. "Cs em defrauda cada dia a més i també a la ciutadania. Per què voten abstenció a pesar que han donat una llista d'arguments en contra de la moció? Abstenir-se en una proposta com aquesta és anar en contra de Vila-real i si haguera depés dels seus vots, ara mateix no haguérem rebut els diners de la BUC per part del Consell. Hem seguit tots els passos necessaris i ens hem presentat a la segona convocatòria de les subvencions però no podem deixar passar que Foment no haja contestat a les al·legacions presentades per part de l'alcalde d'una ciutat de més de 50.000 habitants i no ens oferisca la documentació requerida", ha expressat l'alcalde finalment.
L'altre punt fort del dia: la moció de Cs per a dotar de major pluralitat informativa al butlletí municipal 'Crònica de Vila-real'
La proposta de Cs va ser presentada als mitjans la setmana passada i a grans trets el que demanava era dotar de més espai al butlletí tant als grups de l'oposició com a les associacions de veïns de Vila-real responent a criteris periodístics ha sigut rebutjada amb els vots en contra de PSOE i Compromís. El regidor popular Alejo Font de Mora ha presentat una esmena, la qual ha sigut acceptada, i que opta per una fulla entera en lloc de mitja que els permetrà "incloure fotografies i més espai per a donar cabuda a més notícies". A més ha recordat que durant les eleccions passades es va difondre 'Crònica de Vila-real', fet que van denunciar a la Junta Electoral Central. "El que volem és fer més útil i més participatiu aquest mitjà per als ciutadans", ha explicat Font de Mora.
El regidor de Serveis Públics, Francisco Valverde, ha respost que "exigir una pàgina perquè sí no respon a cap criteri periodístic perquè la informació que més útil per al ciutadà és la de tipus municipal. A més, donem espai a multitud d'associacions locals, així que de tot el millorable del 'Crònica' no ha mencionat res, com és per exemple el tema de la distribució, ja que, avui dia no arriba a tots els ciutadans. No és un mitjà propagandístic com vostés volem fer veure, és un mitjà de servei al ciutadà i tots els grups tenim el mateix espai, una columna, encara que nosaltres tenim 13 regidors, enfront de Cs que té dos, per tant la seua petició no respon a uns criteris periodístics sinó a un 'vull la meua pàgina i ja està", ha dit amb contundència i certa dosi d'ironia Valverde.
Per la seua part, el regidor de Compromís, Xavier Ochando, la moció està mal plantejada perquè el 'Crònica de Vila-real' no és un diari d'informació política sinó municipal, per tant ha de recollir la informació de les Regidories i ha recordat també en l'època del PP era impensable que la cobertura informativa dels grups de l'oposició per part de l'Ajuntament. "Ni tan sols es filtraven les mocions de l'oposició i la càmera no gravava quan aplegàvem, és una situació que jo vaig viure de primera mà", ha indicat.
Convertida en declaració institucional, amb la moció del Grup Compromís sobre el subministrament de reg apropiat per als conreus alternatius als cítrics i ecològics en les instal·lacions comunitàries de reg per degoteig, s'han calmat els ànims i la tensió s'ha relaxat per uns minuts a pesar que tots els grups han aportat la seua visió del tema.
Amb la següent proposta, també de la formació nacionalista, per a la retirada de qualsevol simbologia feixista s'ha produït una situació curiosa i és que a pesar de no comptar amb el suport de cap grup, ja que cap ha votat en contra però tampoc a favor s'ha aprovat per abstenció general. Xavier Ochando ha destacat que la moció, dels Joves País Valencià, no va en contra de cap institució o particular, però pretén eliminat de qualsevol tipus de simbologia anticonstitucional de la via pública. Ha expressat que pel que fa als símbols de l'època franquista sempre s'ha complit amb la feina a Vila-real i s'ha eliminat qualsevol resta. "Poden eludir la nostra responsabilitat i deixar-li l'assumpte a Conselleria o fer nosaltres el treball. Estem pel diàleg i no per la divisió, no volem continuar amb velles ferides", ha expressat. Ochando ha dit que estan a l'espera d'un informe de l'UJI que esclareix com actuar en aquests casos i aquest ha sigut un dels punts que han criticat la majoria de grups, que s'inste a actuar d'una manera determinada i segons els designis d'un informe, sense que aquest estiga terminat.
El regidor de Cultura, Eduardo Pérez, ha explicat que l'avantprojecte de llei de Memòria Històrica de la Generalitat està en procés en participació ciutadana i que aquesta proposta podria "contaminar-lo". El PP, de la mà de Jaume Llorens, ha subratllat que el plantejament de la moció no està clar i que està plena de contradiccions, ja que fa referència a l'àmbit públic i també al privat, i ha valorat el fet que la Conselleria no té el document de l'UJI encara.
L'última moció, l'única presentada pel Partit Popular, ha obert un intens debat, un fet que es veia vindre pel fet d'incloure tant al Govern com al Consell en la mateixa petició i és que com diu el refrany el que molt abasta poc estreny. La proposta, que ha sigut rebutjada, demana la reducció de la pressió fiscal que recau en les herències i donacions. Cs ha presentat un esmena que el PP ha rebutjat, ja que, segons Héctor Folgado suposaria un canvi en el contingut de la moció. "En aquest moment s'està reformant el finançament autonòmic per part del Govern, on se cita aquest impost està en tràmit, per tant és el moment de poder traure profit. Es produeix la difícil situació que molts veïns han de pagar per heretar i no poden. En 2016 deu valencians al dia van renunciar a l'herència que els corresponia i açò genera un estat de frustració per part dels fills i també una situació de desigualtat en l'àmbit estatal perquè els madrilenys no paguen a penes per heretar. Per això demanen al PP en el Govern que en el marc de la seua reforma suprimisca l'impost d'herència. En segon lloc insten al Consell a què el bonifique el 99% com a solució immediata i per últim, que la plusvàlua, que afecta també a les herències siga reduïda al 95%", ha argumentat Folgado.
Cs ha dit que l'impost de les herències és una ferramenta per a controlar patrimonis injustificats que són necessaris per a no fugir al control de la Hisenda Pública i per a detectar el frau i és per això que dóna suport a la seua continuïtat. Compromís ha declarat que el PP està oblidant que l'arrel del problema està a Madrid i que la moció és una manera de fer "política partidista". Per últim, la regidora socialista Ana Vicens ha fet una ferma explicació del rebuig d'aquesta moció per part del seu grup. "Els impostos es basen en la solidaritat i permeten mantenir els serveis que tenim al mateix temps que fem front al deute que han generat els seus empastres. Estan demanant que cobrem menys i també gastem menys, el qual és insostenible. Si rebaixem la pressió fiscal, incomplirem el Pla Econòmic Financer i això no ens podem permetre-ho. Durant l'era de Juanjo Rubert van apujar els impostos fins al 200% i ara demanen la seua reducció. Aquesta moció no és més que una estratègia i una cortina de fum", ha conclòs Vicens.
Per últim, cal destacar entre els assumptes d'urgència la Relació de despeses presentada per Sabina Escrig que ha sigut aprovada per majoria i amb els vots en contra de Cs i el PP. "Es tracta d'una relació de despeses amb factures que ascendeixen a més de 39.000 euros en publicitat i propaganda d'iniciatives municipals com les jornades gastronòmiques, cursos gratuïts, la campanya nadalenca, l'anunci d'una oferta pública d'ocupació i algunes factures de novembre i desembre, entre les quals destaca la de l'avaria del projector de l'Auditori".
Com si Escrig hi haguera esmentat a la Parca en mencionar els termes publicitat i propaganda, l'oposició ha trobat on agarrar-se, ja que és una de les crítiques més reiterades, la despesa de l'equip de govern en comunicació. Cs ha assenyalat que "aquesta manera de fer les coses indica no s'està seguint el procediment adequat" i el PP que ha parlat fins i tot de "quart poder", també ha instat al govern municipal a realitzat els procediments de pagament i despesa com dicta l'ordenança. Pasqual Batalla ha tirat un capot a la seua companya Sabina Escrig i ha insistit en el fet que ella ha assumit la seua responsabilitat. "Perdonen si un fet urgent i totalment imprevist com és que s'incendie un projector no l'hem tingut en compte en el pressupost però no tenim una bola màgica. Ha sigut una urgència que hem hagut de resoldre-la així. Crec que és preferible a no pagar a les persones que han fet la reparació", ha comentat amb certa ironia Batalla
