El ple promou 300 obres a través del Pla Impulsa per a millorar la qualitat de vida en els municipis, mentre els sindicats demanden la carrera professional
El Ple de Diputació ha aprovat la moció presentada per VOX, amb una esmena de PSOE, per a la declaració del Parany com a Bé d'Interés Cultural (BIC). Durant la sessió s'ha promogut l'execució de 300 peticions a través del Pla Impulsa d'Obres i Serveis per a millorar la qualitat de vida dels veïns. S'ha rebutjat la proposta de Compromís que posava en dubte als jutges, mentre els sindicats es manifestaven per a demanar la carrera professional.
Ple ordinari en Diputació amb molta explicació de vot i poc debat, on a més dels temes de gestió ha eixit a relluir pràcticament de tot, relacionat amb l'actualitat política nacional de la qual poc o res es podia decidir en la sessió provincial.
El Parany declaració BIC
El punt tres de l'ordre del dia ordinari aconseguia posar d'acord a tots els partits menys a Compromís, la qual cosa ha evitat que la proposta es convertira en una declaració Institucional.
Es tractava d'una moció presentada per VOX, amb una esmena del PSOE, per a la declaració del Parany com a Bé d'Interés Cultural. Només ha comptat amb el vot en contra de Compromís.
En l'explicació de la proposta, el diputat provincial de VOX, Luciano Ferrer, ha realitzat un recorregut per la història des del món grec a l'actualitat, per a referir-se posteriorment a les tradicions arrelades a la província, per a recalar a Vila-real i demostrar amb això, que el mode de caça del Parany és una part de la cultura irrenunciable per a la província de Castelló.
L'esmena de PSOE afegia: “La declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial no pressuposa contradir la legislació vigent i jurisprudència del mètode de caça, que ha d'adaptar-se als temps garantint la pràctica d'aquesta modalitat de caça a la legislació internacional, europea i estatal, tal com està treballant des de fa anys Apaval (Associació Esportiva 'Club de Caçadors Apaval)"
De qualsevol forma, cal recordar, que el parany acumula posicions a favor i en contra d'institucions superiors i fins i tot de la Unió Europea. Per aquesta raó, l'aprovació de Diputació només tindrà validesa si és recolzada per les administracions de nivell superior.
300 obres a través del Pla Impulsa
D'altra banda, Diputació ha promogut 300 obres a través del Pla Impulsa per a millorar al qualitat de vida i els serveis en els municipis de la província.
El ple ordinari ha aprovat de manera provisional les actuacions i assignacions del Pla Provincial d'Obres i Serveis Diputació Impulsa per als exercicis 2024-2025.
El llistat d'actuacions proposades per a realitzar-se a través del Pla Impulsa arreplega 300 obres sol·licitades per part dels ajuntaments que, al costat dels serveis proposats així com les obres i serveis proposats per l'entitat local i les mancomunitats, sumen 576 expedients de manera inicial. Comparant amb l'últim Pla Provincial d'Obres i Serveis de la Diputació de Castelló, el vicepresident Héctor Folgado ha informat que llavors es van tramitar 340 expedients en l'inici del pla, per la qual cosa la xifra ha ascendit un 69,4%. Unes dades que, com ha subratllat el vicepresident provincial, són el reflex “del dur treball que hem realitzat per a planejar un pla que s'adaptara a les necessitats de la província i que comptara, ja des del principi, amb un major consens”.
El diputat de Bon Govern ha incidit en què el Pla Diputació Impulsa "destaca per més recursos, més llibertat i menys burocràcia". Un pla que compta amb un pressupost de 31.716.060 euros per als exercicis 2024-2025. Amb l'objectiu de donar la major i millor resposta a les necessitats dels municipis, i que el conjunt de la província siga competitiva i compte amb les mateixes oportunitats i serveis, l'equip de govern provincial ha configurat un Pla Provincial d'Obres i Serveis biennal, la qual cosa comporta al fet que els municipis tinguen la possibilitat d'executar obres de més envergadura.
Destacar també que el Pla Diputació Impulsa va directe als municipis per a obres, inversions i despesa corrent i la Diputació Provincial ha augmentat els recursos ja que la seua consignació s'ha incrementat en aproximadament un milió d'euros respecte a l'anterior pla. Una altra de les característiques del pla és la possibilitat que tenen els ajuntaments per a destinar fins a un 40% del pla a despesa corrent. En eixe sentit, s'ha de destinar un mínim del 60% de la quantitat màxima subvencionada a obres, mentres que el 40% restant pot destinar-se a despesa corrent, això és, aquells recursos destinats a atendre les despeses corrents en béns i serveis, necessaris per a l'exercici de les activitats de l'entitat beneficiària destinats al funcionament dels serveis públics municipals.
Després de l'aprovació inicial i el seu corresponent període d'al·legacions, en la segona quinzena del mes de juny es procedirà a l'aprovació definitiva del Pla Impulsa.
Concessió de les distincions de la Diputació 2024
El ple ha aprovat l'inici de l'expedient per a la concessió de les distincions previstes en el reglament d'honors i distincions de la Diputació per al 2024. Una aprovació que ha comptat amb els vots a favor de l'equip de govern provincial, Compromís i Vox, i l'abstenció del PSOE.
El Grup Socialista ha al·legat, que recolzaven a tots els premiats però que volien manifestar el seu descontentament pel fet que hagueren hagut d'assabentar-se de la proposta de concessió dels premis a través dels mitjans de comunicació, sense una informació prèvia de l'equip de govern.
El Dia de la Província se celebrarà el pròxim 27 de setembre en el municipi de Tírig i en la gala Vicente Traver Calzada rebrà l'Alta Distinció de la Província, el Museu de la Valltorta rebrà el Mèrit de les Arts, la Penyagolosa Trails serà distingit amb el Mèrit Esportiu, la Càtedra d'Activitat Física i Oncologia de l'UJI amb el mèrit a la Innovació i la Fundació Hospital Provincial amb el Mèrit Solidari.
Rebutjada la moció de Compromís
En l'apartat de les mocions, Compromís presentava una de condemna al 'lawfare'.
La paraula d'origen anglés es va posar molt de moda fa uns mesos, arran de la negociació de Pedro Sánchez amb els partits independentistes catalans, Junts i Esquerra Republicana. Pràcticament, va ser d'aquesta manera quan la majoria de molts espanyols es van assabentar que el significat d'aquest vocable ve a representar, l'actuació 'poc decorosa' dels jutges, que moguts per interés personal incompleixen amb la seua obligació d'impartir justícia.
Clar, que l'acusació dels independentistes als jutges no sols se centrava sobre el poder judicial, al qual posava en entre dita. Sinó també als mitjans de comunicació. Això és, segons afirmaven, perque una acusació injusta, publicitada pels mitjans de comunicació, ataca directament als polítics als quals es vol perseguir.
Bo això és el que deien els grups independentistes catalans. Afirmacions que es tradueixen en: una persecució als jutges, però també als mitjans de comunicació que es facen ressò de notícies que no agraden a alguns.
O dit d'una altra manera, la qual cosa a les escoles i universitats de periodisme s'ha denominat censura, de tota la vida.
Quan totes aquestes manifestacions es repeteixen en la lluita política per l'accés al poder, semblava que es tractava d'una realitat paral·lela que el ciutadà del carrer arriba a no escoltar. Prop de casa eixes coses no ocorren.
Però escoltar la moció de Compromís i la seua defensa en el saló de plens de la Diputació ha posat els pèls de punta, a aquesta humil periodista que ho cobria, i cal esperar que a molts altres espectadors o polítics.
Però així s'ha defensat per part de Compromís quan ha demanat condemnar als jutges que incompleixen amb el seu deure i criticar als mitjans de comunicació que col·laboren en el desprestigi dels polítics quan difonen eixes notícies...
I el pitjor de tot, és que Compromís s'ho creia quan ho explicava, i el Grup Socialista el va secundar en la seua votació. Afortunadament la condemna de jutges i periodistes va ser rebutjada amb la majoria de VOX i PP.
Provisió de funcionaris d'Administració Local d'Habilitació Nacional
El ple ha aprovat una moció per a garantir a les administracions locals la provisió de funcionaris d'Administració Local d'Habilitació Nacional, dependents de l'Administració General de l'Estat. En este sentit, a través de la moció la Diputació de Castelló per a instar el Govern d'Espanya a impulsar les mesures necessàries per a accelerar els processos selectius d'estabilització, de funcionaris d'administració local d'habilitació nacional en les seues diferents subescales que estan pendents de resolució. També se sol·licita impulsar les mesures necessàries per a accelerar els processos selectius de les ofertes d'ocupació públics, addicional de 2022 i ordinària de 2023 de funcionaris d'administració local d'habilitació nacional en les seues diferents subescales que estan pendents de convocatòria, així com ampliar el nombre de places en successives convocatòries que permeta cobrir el 100% de les places vacants del conjunt de l'administració local espanyola.
La protesta dels sindicats
D'altra banda, el ple ha estat concorregut. A més del públic habitual que segueix la sessió s'han mostrat diversos representants dels sindicats de la Diputació amb pancartes en contra de l'interventor de la institució, i per a reclamar la Carrera Professional.
Segons han manifestat a Castelló Informació, el problema de la carrera professional està condicionat a un informe de la intervenció, perquè la seua aplicació supera el sostre de despesa de Diputació.
Els sindicats entenen que l'interventor podria fer un informe favorable com han realitzat altres interventors en altres institucions.
