Diumenge farà tres mesos del que en un primer moment va ser un atac terrorista, el que després va ser una resposta a l’agressió, que va escalar a conflicte ràpidament, que esdevingué guerra i que serà de continuar així, si és que no ho és ja fa temps, un genocidi perpetrat pel govern israelià contra el poble palestí.
Diumenge farà tres mesos en què l’espiral de violència i dolor sembla que no tinga fi, i el govern d’Israel ja ha anunciat que allargarà mesos aquesta situació, mentre els seus membres amb la llengua més solta diuen sense cap condemna que volen a tota la població de Gaza en la mar.
Durant aquestes setmanes, la col·lecció de crims de guerra per part del govern israelià és terrorífica. Una col·lecció de crims de guerra, que sols la supera la freda xifra dels milers de morts que creix dia a dia, d’una manera desproporcionada, especialment entre els i les xiquetes. Uns assassinats de població civil que no tenen cap justificació des de fa massa setmanes.
L’assassinat de desenes de funcionaris de l'ONU, metges, mestres, enginyers, a mans de l’exèrcit israelià, un país que considerem democràcia, és un fet sense precedents. Que el govern israelià acusarà el president de Nacions Unides de ser quasi un terrorista, per defensar un pas per l’ajuda humanitària i voler forçar una treva, sols demostra fins a quin punt, el que es vol és l'aniquilació del que es considera el contrari, i no la defensa dels drets humans, la llibertat i la democràcia. Hospitals, escoles, cases, tot arrasat.
Tallar el subministrament de combustible, d’energia i especialment d’aigua. El desplaçament forçós de la població civil cap a cap lloc. L’aparició de la fam, i de malalties que ja estaven superades, a causa de les accions premeditades i estudiades sobre la població civil palestina per part del govern israelià són d’una crueltat i d’un menyspreu cap altra cultura i nacionalitat, que simplement insinuar-les haurien de suposar la condemna immediata de tota la comunitat internacional. Però això no ha passat.
I no ha passat, perquè ja fa temps que els valors s’han perdut entre tant de bocamoll. Perquè una dreta fastigosa com la del PP de Madrid, ha decidit donar una menció d’honor a un estat que ara mateix ordena crims de guerra, i això passa perquè ja no importa res, ni la població civil, ni garantir l’educació, ni els hospitals que poden demolir a plaer, no importa si li tallen l’aigua a la gent i la maten de set, o si obliguen a desplaçaments forçats sota les bombes a gent gran i infants o dones embarassades.
No, res importe sols si el que ho fa és dels meus o no, si em dóna vots o no, i per això véiem com davant dels crims de guerra, el silenci, i el que és pitjor la critica al que alça la veu contra la barbàrie no tenen cap cost.
Diumenge farà tres mesos que va començar una sagnia de vides humanes, que l’acció terrorista de Hamàs fa temps que va deixar de justificar, si és que en algun moment, una acció terrorista pot justificar que un estat que es considera democràtic ataque a la població civil i perpetre crims de guerra.
Diumenge farà tres mesos i si la comunitat internacional, especialment els Estats Units no assumeixen d’una vegada que allò que està fent el govern israelià és un genocidi contra la població civil, el set de febrer farà quatre i no pararà de créixer aquesta xifra infame de morts palestines.
I per cert, diumenge farà deu dies, deu dies, des de que el govern de Begoña Carrasco decidirà eliminar la col·laboració entre la nostra ciutat i l’agència de Nacions Unides per als refugiats palestins, la UNRWA. Era un conveni de 60.000 euros, per a la cooperació i el desenvolupament, entre el nostre ajuntament i el poble palestí. Una ajuda que degut a la situació de destrucció Compromís va demanar que s’incrementarà. Una ajuda que la dreta elimina en el moment que tenim el pressupost més alt de la història amb 216.000.000 d’euros, però on no cabien un grapat, per ajudar a qui més ho necessita. Açò no és Castelló, la nostra ciutat és una ciutat solidària, no ens mereixem un govern així de cruel.
