També es proposa l'Albà de l'Alcora, per la seua mètrica especial popular com a béns de rellevància local (BRL)
Castellón Información
La Comissió Tècnica per a l'Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial de la Generalitat ha decidit aprovar que es procedisca a la incoació de declaració de bé d'interés cultural (BIC) 'La paella valenciana. L'art d'unir i compartir', per ser un plat tradicional i contemporani al mateix temps, constituir un fenomen integrador i posseir un caràcter representatiu de la societat valenciana.
La paella és un símbol identitari del territori valencià. Ha perdurat al llarg dels anys, transmetent-se de generació en generació, cosa que ha permés que en l'actualitat es continue mantenint l'essència dels nostres costums, pràctiques i rituals en l'art de la preparació d'aquest plat.
És un element vertebrador clau de la gastronomia valenciana. Les diverses possibilitats que ofereix la seua elaboració, juntament amb la seua rellevància com a icona cultural al territori espanyol, converteixen aquest plat en un bé únic no només del patrimoni cultural valencià, sinó també a escala internacional.
La preparació i elaboració d'aquest plat s'han convertit en un fenomen social. Un simple dinar familiar de diumenge o un multitudinari concurs d'arrossos es configuren com un espai idoni on posar en valor l'hospitalitat, el bon veïnatge, el diàleg intercultural i el respecte que caracteritza la nostra terra.
Totes aquestes característiques fan de la paella un bé immaterial molt preat, amb una tradició historicocultural de gran importància en tots els àmbits, siga local, regional, nacional o internacional. Els mètodes de cultiu i obtenció dels ingredients per a elaborar-la, els instruments artesans que s'utilitzen per a cuinar-la i l'àmplia tradició històrica que comporta fan de la paella un bé exclusiu, mereixedor d'una distinció que contribuïsca a mantindre i preservar la nostra diversitat cultural davant del creixent fenomen globalitzador.
La sol·licitud va ser presentada per la Regidoria de Turisme de l'Ajuntament de València amb l'adhesió de les tres diputacions provincials, ajuntaments, universitats valencianes, entitats culturals, restaurants i prestigiosos cuiners.
La Comissió Tècnica, en la reunió mantinguda, també ha aprovat la declaració d'altres béns de rellevància local (BRL), que són els següents:
El Tribunal del Comuner d'Aldaia, pels seus coneixements tradicionals sobre pràctiques productives, processos i tècniques pròpies del regadiu tradicional de l'horta valenciana, així com una tradició oral i particularitats lingüístiques de conservació d'un lèxic valencià agrícola de l'Horta.
El Cant de la Carxofa d'Alaquàs, que és una composició musical religiosa en la qual un xiquet o xiqueta, vestit d'àngel, canta el dia 8 de setembre a la Mare de Déu de l'Olivar, i el dia 9, al Crist de la Bona Mort, des de l'interior d'un artefacte que penja, en forma de carxofa, i acompanyat d'una orquestra i un cor de veus.
El Canto de los Mayos, que suposa la celebració de la plenitud primaveral, com a vestigi d'antics ritus festius de fecunditat de primitives societats agràries. La Hoguera de la Virgen de Loreto, que se celebra el 9 de desembre, i el Ritual de Judas, que es realitza el mateix Dissabte de Glòria i pretén simbolitzar el tràgic final de l'apòstol traïdor. Aquestes tres festivitats pertanyen al municipi de Venta del Moro.
La Tarde de Jotas a Gátova se celebra cada 24 de setembre, dins de les festes en honor de la patrona, la Mare de Déu de la Mercé. De tots els actes programats, destaca per l'arrelament que té des de temps immemorials, La Tarde de Jotas, una vesprada en què els protagonistes són: música, tradició, història, cultura, ball, folklore, arrels, gastronomia, etc.
Les Danses de les Carasses de Petrer, que se celebren després de les festes patronals en honor de la Mare de Déu del Remei. Consisteix en una cercavila amenitzada amb música tradicional de dolçaina i tabalet, i en la qual participen persones emmascarades i vestides amb robes i vestidures de dècades anteriors, denominades carasses.
Les Falles de la Nit de Reis de Petrer. La vesprada-nit del 5 de gener, els xiquets del municipi fan soroll i criden l'atenció dels Reis d'Orient amb les falles, unes torxes d'espart tendre i 'avell' (espart sec) que es cremen i es roden formant cercles de foc fins que s'apaguen. Tot això s'empra a manera de reclam a fi d'orientar Ses Majestats d'Orient perquè vagen a Petrer a depositar els seus presents.
Els Fatxos d'Onil de la Nit de Nadal. Són una ofrena amb clara procedència preromana que forma part de la història i la tradició del municipi. En origen, rodar els 'fatxos' de manera circular va ser una festa ancestral pagana que celebrava el canvi d'etapa de l'astre Sol. Posteriorment, el significat va mutar a l'adoració religiosa de fer calor al Jesús infant nounat. En l'actualitat s'ha convertit en una tradició en què té cabuda qualsevol persona, siga o no creient, que és l'important.
L'Albà de l'Alcora, per la seua mètrica especial popular. Es tracta d'un ritu tradicional de la Nit de Nadal que es compon, segons documents, des del segle XVII i es canten en acabar la missa del gall.
La Comissió Tècnica per a l'Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial és l'òrgan encarregat d'analitzar les propostes per a protegir el patrimoni immaterial i està composta per representants de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, de la Universitat de València, de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, de la Universitat d'Alacant, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Catòlica de València - San Vicente Mártir, del Museu Valencià de la Festa - Convent Sant Vicent Ferrer, del Museu Valencià d'Etnologia i tres representants designats per la conselleria competent en patrimoni cultural.
