El president de l'entitat reflexiona sobre les claus de la normalització lingüística a la Comunitat
El valencià, sense cap dubte, és una senyal d’identitat de la Comunitat Valenciana i de la seua cultura. És una llengua defensada històricament, a través de la música: com en aquell moviment tan famós de la Nova Cançó allà pel tardo franquisme (1959-1968) o en els anys 90 amb l’aparició de grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda o Orxata. Però vaja, des de molts fronts s’ha defensat el valencià, també des de l’educació.
Tàrsila Galdón/Castellón Información
En 1990 es va crear Escola Valenciana, la Federació d’Associacions per la llengua, una entitat que actualment acull baix el seu sostre un total de 28 associacions que treballen per la normalització de la llengua. Aquesta entitat fou, al principi, una associació formada per mestres de La Ribera (que a poc a poc es van anar estenent) que volien ensenyar en la seua llengua: I per què no? I així, es va crear una coordinadora de mestres per l’ensenyament del valencià.
Natxo Badenes és el seu actual president des de l’any 2018 i manté una conversa amb aquest mitjà de comunicació sobre la situació del valencià, els problemes que ha ocasionat la Covid-19 en els projectes i activitats de l’entitat o també, quines són les claus de la normalització del valencià.
La provincia de Castelló, en aquest sentit, ha sigut una de les zones de la Comunitat Valenciana amb més presència del valencià. De fet, segons les dades de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de l’any 2011, pel que fa a la comprensió oral, a Castelló el 92 % de la població entenia el valencià, mentre que a València un 91 % i a Alacant un 73 %.
El mateix ocorre amb altres competències lingüístiques com ara, la de la parla: a Castelló un 64 % parlava valencià en 2011, mentre que en València un 58 % i a Alacant, un 38 %. Vaja, generalment, a Castelló, el valencià ha sabut mantenir el seu ús social. Però Natxo Badenes matisa que més que per províncies, és millor diferenciar-ho per comarques: “en València és molt diferent La Ribera o altres zones on la llengua està més viva”.
Però bé, tenint en compte que Escola Valenciana acumula un total de 28 associacions… com s’organitzen?
La clau és la descentralització (Escola Valenciana té seus en València, Castelló i Alacant) i Badenes assegura que cada mes es realitza una junta en la que participa algún membre de cada comarca (les associacions són a nivell comarcal i a nivell local): “encara que últimament, a causa de la pandèmia, les juntes es fan online”, informa Badenes a través del telèfon en una normalitat on les entrevistes són ja (i en la seua majoria) telefòniques. Aquestes juntes són el màxim òrgan de decisió i després, està l’equip directiu que porta endavant les decisions preses en aquesta junta.
“Nosaltres inssistim que ara és el moment d’impulsar noves lleis que afavorisquen l’ús del valencià”
La Covid-19 no ha facilitat la tasca de l’Escola Valenciana. En realitat, la Covid no ha ajudat precisament la tasca a ningú. Però vaja, per primera vegada en la seua història, Escola Valenciana no ha pogut celebrar les seues Trobades. Encara que… per què no li peguem un cop d’ull primer als principals reptes de la societat per la normalització del valencià?
El principal cavall de batalla d’Escola Valenciana és actualment, aconseguir eixe requisit lingüístic en la funció pública. Què significa això? doncs el dret de la ciutadania a ser atesos en la llengua oficial i pròpia. Tècnicament, el segon acord del Botànic va potenciar aquest fet tant en el punt 8 com en el punt 14 de l’acord. Escola Valenciana troba a faltar aquesta iniciativa en l’administració valenciana: “Per què no es pot parlar en valencià d’economia o de lleis?”, es pregunta el president de la entitat.
Potser, aquesta batalla per la llengua siga cada vegada més silenciosa: “No avancem com ens agradaria avançar”, admet Badenes, qui assegura que costa molt i que l’administració hauria de mimar la llengua una mica més, ja que “estem perdent uns temps preciosos”. De fet, el president de l’associació creu que cal apostar ja per eixes noves lleis que afavorisquen el valencià, ja que “les coses cal fer-les a principi de legislatura, perquè sinó, sempre pareix que tremole una mica el polse”.
“La clau és impulsar l’ús social de la llengua”
Són molts els projectes que s’impulsen des d’Escola Valenciana: “tenim la Gira d’Escola Valenciana, amb el Feslloc com a cloenda, el Sambori, els premis literaris, el cinema en valencià i el voluntariat lingüístic”, enumera Badenes, amb parsimònia, a l’altra banda del telèfon totes les activitats que emprèn l’entitat per la normalització de la llengua.
En aquest sentit, és cert que la televisió sempre tindrà un paper molt important. De fet, el 20 de juliol es van reunir amb la direcció d’À Punt i Acció Cultural per tal d’esclarir els rumors sobre la castellanització de la televisió: “ells ho van desmentir, una televisió pública valenciana no podria competir amb els grans mitjans”, assegura Badenes, qui explica que també han incidit en la necessitat de reforçar el contingut audiovisual en valencià i el contingut juvenil i infantil.
“Per primera vegada en la nostra història no hem fet les Trobades”
Ja com s’avançava a meitat d’aquesta entrevista, per primera vegada en la història, Escola Valenciana no ha pogut celebrar les seues Trobades a causa de la Covid, amb (normalment) una afluència d’unes 220 mil persones.
Però les Trobades no han sigut les úniques iniciatives que no s’han pogut dur a terme. “No crec que puguem celebrar l’entrega dels premis Sambori a la Universitat Jaume I”, lamenta Badenes i continúa: “hem tingut que cancel·lar tota la Gira, tot i que vam fer un Feslloc simbòlic, amb 200 o 300 persones convidades”.
Això sí, la única activitat que s’ha pogut mantenir ha sigut la del voluntariat lingüístic, ja que al cap i a la fi, les converses es duen a terme de forma online.
Hora de reinventar-se?
Natxo Badenes assegura que demà a les quatre de la vesprada tenen Junta de setembre i com no, un dels temes que han de tractar és el de Trobades 2021: “per veure quin tipus de trobada podem fer”, informa el president.
“El problema no és eixe com a tal, sino que hem d’analitzar i repensar totes les activitats”, aquest comentari quasi frustrat per part de Badenes és el pensament i el repte que tenen moltíssimes associacions, entitats i grups d’arreu del món, perquè sense cap dubte, la Covid-19 ha afectat en la nostra percepció de viure.
