Recull que ni les variables ecocardiogràfiques ni l'aptitud cardiovascular mostren relació amb l'alliberament de troponina, marcador de mal cardíac
Castellón Información
El nombre d'atletes recreatius/no d'elit que participen en maratons augmenta progressivament cada any. El gran esforç físic que experimenta el cos en aquesta mena de competicions desencadena un alliberament agut de biomarcadors de mal cardíac (troponines cardíaques), fent-los elevar-se per damunt de valors clínicament significatius; és a dir, aconseguint nivells superiors al percentil 99 d'una població de referència saludable.
La revista European Journal of Applied Physiology publica un estudi liderat pel doctor Ignacio Martínez, doctor en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i membre de l'equip de la Unitat de Salut Esportiva de Vithas València 9 d'Octubre, en el qual es posa de manifest que l'estrès cardíac provocat per una marató és proporcional a la intensitat relativa a la qual es corre. Això implica que els esportistes que són capaços de realitzar aquest tipus de competició a un percentatge més alt respecte a la seua freqüència cardíaca màxima, mostren majors concentracions en sang de marcadors de mal cardíac en finalitzar la carrera.
A més, la investigació recull que, per contra, ni les variables ecocardiogràfiques ni l'aptitud cardiovascular mostren relació amb l'alliberament de troponina, marcador de mal cardíac. «Davant d'estudis similars realitzats en aquest àmbit, el nostre treball revela, per primera vegada, que, a les 24 hores de finalitzar la marató, aquells corredors que continuen mostrant una concentració de troponina en sang per damunt dels valors de referència són aquells que van realitzar la marató a una velocitat relativa major», assegura el doctor Ignacio Martínez.
L'estudi es va dur a terme en la Marató de València de 2016 en una mostra de 98 corredors, als quals es va sotmetre a una prova d'esforç i un ecocardiograma abans de la carrera. Així mateix, es van obtenir mostres de sang de cadascun dels esportistes abans, immediatament després i a les 24, 48, 96, 144 i 192 hores posteriors a la prova. Els resultats van evidenciar un increment significatiu de marcadors de mal cardíac en finalitzar la marató i una normalització d'aquests vinculada a la velocitat relativa de la carrera.
La investigació ha sigut possible gràcies al mecenatge de la Fundació Vithas i la Fundació Trinidad Alfonso, i ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló i la Unitat de Salut Esportiva de Vithas València 9 d'Octubre.
Controlar el nivell d'esforç
Els resultats obtinguts en l'estudi posen el focus en l'idoni control del nivell d'esforç de l'esportista. «Aquells corredors que realitzen la marató a una intensitat més alta respecte a la seua màxima capacitat, han de deixar major temps de recuperació després de la competició i abans de reprendre el seu ritme habitual d'entrenament», indica el doctor Ignacio Martínez. La realització d'una prova d'esforç i el monitoratge de la freqüència cardíaca facilitaran, a més, un millor ajust del nivell d'esforç. «És recomanable la seua realització prèviament a la marató, especialment en aquells corredors de major edat o amb factors de risc cardiovascular», conclou el doctor Martínez.
Article: Martínez-Navarro, I., Sánchez-Gómez, J., Sanmiguel, D. et al. Immediate and 24-h post-marathon cardiac troponin T is associated with relative exercise intensity. Eur J Appl Physiol 120, 1723–1731 (2020). https://doi.org/10.1007/s00421-020-04403-8
