La recerca és de l’UJI junt amb l'Institut de Biomedicina de la UB, el CIBERSAM, la UdL i l'Institut Max Planck de Medicina Experimental d'Alemanya
Castellón Información
Viure en grans ciutats, experimentar abús físic o sexual, consumir cànnabis o abusar de l'alcohol durant la infància o l'adolescència són alguns factors que poden determinar el risc de desenvolupar un comportament agressiu o violent en l'edat adulta, segons un estudi publicat en la revista 'Molecular Psychiatry'. El nou estudi presenta les primeres evidències científiques de l'efecte combinat de diferents factors en el risc de convertir-se en un adult violent i de manera independent a la presència d'un trastorn mental.
En la nova recerca, participen els experts Bàrbara Arias i Lourdes Fañanás, de la Facultat de Biologia, l'Institut de Recerca de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM); Jorge Moya (Universitat de Lleida, CIBERSAM) i Manuel Ignacio Ibáñez i Generós Ortet (Universitat Jaume I, CIBERSAM).
Aquest estudi s'ha dut a terme en col·laboració amb experts de l'Institut Max Planck de Medicina Experimental d'Alemanya, una institució en la qual la investigadora Marina Mitjans, una de les primeres signants de l'article i membre també del CIBERSAM, està realitzant la seua estada postdoctoral.
El nou estudi està basat en l'anàlisi de més de 1.500 persones diagnosticades d'esquizofrènia —pertanyents a la Göttingen Research Association for Schizophrenia, GRAS— i procedents de l'equip liderat per la professora Hannelore Ehrenreich de l'Institut Max Planck de Medicina Experimental, juntament amb una mostra poblacional de més de 550 persones de la població general espanyola.
En el marc de l'estudi, es va analitzar si els individus havien estat exposats durant la seua infància i joventut a diferents factors: viure en una gran ciutat, abús físic o sexual, pertànyer a un col·lectiu d'immigrants, consumir cànnabis i beure alcohol a l'excés.
En els pacients amb diagnòstic d'esquizofrènia, la presència de conducta violenta es va establir sobre la base de l'existència de condemnes per crims violents (abús sexual, homicidi involuntari, agressió o assassinat). En el cas de la població general, es van utilitzar indicadors relacionats amb les conductes d'agressió violenta com la presència d'aspectes antisocials psicopàtics i trets de personalitat relacionats amb agressió o hostilitat.
Segons l'estudi, la probabilitat de convertir-se en un adult violent i agressiu s'incrementava de forma significativa en tots els grups analitzats que mostraven un factor d'alt risc com a mínim. A mesura que s'afegien factors de risc, la probabilitat augmentava de manera escalonada. En els individus que presentaven tres o més factors de risc, el risc de presentar actituds agressives i violentes en l'edat adulta es multiplicava fins a deu vegades. En conclusió, l'expressió de l'agressivitat en l'edat adulta està relacionada amb l'exposició a múltiples factors de risc en la infantesa o l'adolescència, apunten els autors. A més, i de manera important, aquest risc seria independent de l'existència d'un trastorn mental previ en l'individu.
El nou treball investigador també va identificar en un subgrup seleccionat de 142 individus que els individus caracteritzats com d'alt risc ambiental presentaven nivells més elevats de RNAm de la histona-deacetilasa1 (HDAC1), un mediador de processos epigenètics. Aquest descobriment obri nous interrogants sobre el possible efecte de la petjada epigenètica —els efectes de les condicions ambientals sobre l'expressió gènica— en el desenvolupament de perfils violents en l'edat adulta.
El nou estudi publicat en la revista 'Molecular Psychiatry' subratlla la necessitat d'impulsar mesures de tipus psicosocial que milloren les polítiques de prevenció contra la violència en tota la societat. Davant aquest repte, cal desenvolupar estratègies d'intervenció psicosocial des d'edats primerenques que impliquen la participació i el compromís de famílies i dels agents socials (educadors, etc.).
