La Càtedra de Transparència Pública i Presidència de la Generalitat han organitzat la jornada "Intel·ligència artificial i transparència: impactes i desafiaments per al periodisme"
La intel·ligència artificial potenciarà que el periodisme extreme la diligència en la supervisió de continguts i que es reinvente per a reforçar el seu protagonisme. Aquestes són les principals conclusions de la jornada «Intel·ligència artificial i transparència: impactes i desafiaments per al periodisme» celebrada a la Universitat Jaume I sota l'organització de la Càtedra de Transparència Pública i Presidència de la Generalitat Valenciana. Aquesta activitat, que ha comptat amb l'assistència de 250 estudiants dels graus de l'àmbit de la comunicació, ha reunit experts en periodisme i dret.
La professora de Periodisme de la Universitat Ramon Llull de Barcelona Susana Pérez Soler ha afirmat que «el periodista es reinventarà, s'adaptarà, no desapareixerà per la intel·ligència artificial». Per exemple, ha explicat que aquesta tecnologia pot alliberar els professionals de la informació de les tasques rutinàries, com transcriure entrevistes, i deixar més temps per a investigar. A més, «pot generar nous perfils professionals com els forenses digitals, per a analitzar si alguna imatge o vídeo ha sigut manipulat, o els creadors de prompts, experts a dialogar amb aquestes interfícies», ha apuntat.
A més, Pérez Soler ha explorat les connexions entre la intel·ligència artificial i la desinformació. En aquest sentit, ha assenyalat que un dels principals perills són les manipulacions digitals, o deep fakes, com la fraudulenta detenció de Donald Trump difosa a principis de 2023 mitjançant unes fotografies manipulades. Segons la professora, «més periodisme és l'única recepta contra la desinformació. La intel·ligència artificial comporta problemes en aquesta lluita, però també aporta possibles solucions». El periodisme, actualment, està tractant de convertir a aquesta tecnologia en una aliada eficient per a millorar el seu treball. Un dels instruments per a aconseguir-ho és usar «una ètica algorítmica que busque un ús de la intel·ligència artificial per a beneficiar als lectors, amb supervisió humana, amb transparència i amb respecte pels drets d'autor», en la seua opinió.
Per part seua, Lorenzo Cotino Hueso, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, ha abordat les qüestions jurídiques de l'impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme. Ha repassat els avanços que la regulació ha generat sobre aquesta qüestió en els últims anys i aquelles que, actualment, s'estan tramitant tant a Espanya com a la Unió Europea. «Un dels grans desafiaments afecta als drets de la propietat intel·lectual de la informació generada per intel·ligència artificial en termes de responsabilitat jurídica», ha afirmat el catedràtic.
Encara que ha animat al seu ús, Cotino Hueso ha remarcat que els periodistes han de ser especialment «diligents» amb els continguts generats mitjançant intel·ligència artificial per a complir adequadament amb la seua funció. «La supervisió humana és fonamental», ha sostingut el catedràtic. Finalment, ha vaticinat que és possible que l'impacte d'aquesta tecnologia canvie la concepció i els pilars de la llibertat d'expressió, que pot registrar «canvis rellevants» en el futur.
