L'esdeveniment es va celebrar enmig del camp, a la Masia de Rander i el paisatge, ídil·lic, va abraçar els assistents als concerts
El Feslloc aquest any ha sigut estrany, “molt estrany”, matisa Voro Golfe, codirector del Feslloc i coordinador de la Gira d’Escola Valenciana. Quan una agafa el cotxe per aventurar-se a un dels festivals més característics de música valenciana, sempre sent una espècie de nerviosisme latent i és senzill que l'emoció et menge per dins. En realitat, això ocórre amb molts festivals. Però els festivals d’ací...ho hem d’acceptar: tenen un nosequè màgic i íntim, la “germanor”, que sempre califiquem entre riures els de la terreta. Per això, la pandèmia del Coronavirus ha suposat un cop molt dur per a tots i totes. Però el Feslloc va decidir aguantar, no sense crítiques, però ho va fer. I ostres, de quina manera! El festival fou… màgic. Abrigats entre la magnífica verdor que oferia el Mas de Rander, tots ens vam deixar seduir per la música.
Tàrsila Beltran/Castellón Información
La ubicació és cert que era idíl·lica, però com de difícil fou arribar! Quan el Google Maps va començar a guiar pels camins de muntanya, una espècie d’inquietud es va apoderar de mí. Van ser molts moments els que em deia: “Val, ara t’atures i tornes a comprovar la ubicació”, però la veritat és que una espècie de fe cega em va impedir fer-ho i, finalment, vaig arribar. Els voluntaris del Feslloc estaven esperant i de seguida, indicaven on havies d’aparcar i et donaven la polsera característica.
Un cop el cotxe es va aturar, el paisatge et donava la benvinguda i la resta de persones assistents, també. Molts estaven asseguts en tauletes i cadires prop del seu cotxe, com tractant de fer referència a eixa acampada que aquest any no s’ha pogut celebrar. Els riures i el bon rotllo, de seguida, es van fer denotar amb la música de les proves de so com a fons, ja que a les 16:00 hores començava el primer grup, Cactus.
Aitana Pla Micó ha sigut una de les assistents d’aquest any i també, guanyadora del sorteig. Micó estava asseguda a una cadira mentre menjava, ja que ella i la seua companya, Mireia Moran són de la Vall d’Albaida de la Ribera i per tant, havien tingut que fer un viatge de dues hores. Ambdues asseguren que el lloc els ha encantat, encara que “al principi no sabíem on ens havien enviat els del Feslloc i ens ha sorprès perquè no sabíem ben bé on anàvem”, reien les valencianes llevant-se la paraula una a l’altra.
La ubicació del lloc tenia un perquè, ja que fonts d’Escola Valenciana asseguren que volien dur el festival fora del municipi per a “realitzar el festival en unes mesures específiques en una versió hiper reduïda”. Aquesta ubicació, és doncs, una mesura sanitària, segons expliquen aquestes fonts, per tractar de tindre més controlat el contacte entre les persones del festival i també, per tal d’evitar que s’aproparen “persones molt fidels al Feslloc que es volguera apropar a veure què passava”, explica el propi codirector del festival. Així mateix, Voro Golfe explica que en total van assistir unes 300 persones entre “tècnics, personal de seguretat, ambulància, músics, públic…”.
El primer grup en actuar fou Cactus, qui va poder encetar aquest estrany festival: el fons de l’escenari estava decorat per un impressionant paissatge i al terra, cadires separades entre sí, amb distància interpersonal i, les persones, amb mascareta. Una guàrdia de seguretat anava indicant a les persones assistents que havien d’estar sentades, a no ser, per suposat, que volgueren beguda (sí, hi havia disposada una barra que funcionava amb ja els famosos ‘tokens’) o bé, comprar alguna coseta de les tendes que hi havia: de camisetes i per suposat, d’Escola Valenciana.
Així doncs, Cactus es va estrenar sense Samantha Gilabert, anterior cantant de Cactus, qui ha estat fitxada ara per Operación Triunfo. Un dels aspectes que es pot ressaltar de l’actuació de Cactus és l’actitud dels artistes, sense cap dubte. Un cop van acabar, l’escenari es va emplenar de tècnics, ja que el canvi de grup (a causa del coronavirus) durava mitja hora.
Imatge realitzada per Pepe Girona
Després, van tocar Tardor, amb el seu estil pop-rock tan sincer. El grup de música va demostrar que tenia ganes de tornar als escenaris i sense cap dubte, ho van demostrar amb els seus temes com Nevar a València. “Era una decisió complicada, però dins del que cap, ho han resolt bé”, opina Xavi, un dels assistents. Una de les seues amigues, Laura també es va mostrar d’acord amb ell i explica que ells ja venien sabent que no anava a ser el millor Feslloc però sí “el més especial”.
Altres grups que van oferir la seua música al Feslloc foren Tesa, La Fúmiga, Smoking Souls i Jazzwoman. Tesa va arribar amb la seua presència habitual dalt de l’escenari, conquerint-lo i cridant que és el seu lloc en el món. Les seues lletres, sense cap dubte, són inspiradores i segurament, Tesa ha sigut el motiu i referent de moltes altres dones dalt de l’escenari. Tots els artistes ho donaren tot, en definitiva, i al cap i a la fi, agafaren amb força els escenaris, després de tants mesos allunyats d’ells.
Gestió de les entrades
Una de les qüestions més polèmiques fou la gestió de les entrades del festival, però tot i amb la confusió inicial, fonts del públic han valorat la capacitat de resolució per part del Feslloc: “vam tindre algun problema, però en tot moment foren molt educats i al final, molt bé i ho van saber solucionar”.
Imatge realitzada per Pepe Girona
Els assistents aproven aquesta gestió: “Han primat a la gent que ha col·laborat i que han donat al fons sense saber si podien accedir al festival”, valora Xavi, d’Onda. Per la seua banda, Esther, també d’Onda es mostra emocionada: “És extraordinari que puguen fer açò en tant poca gent...és un luxe”.
Miguel Ángel Pérez Nogués també valora la gestió de les entrades, ja que “jo vaig donar l’entrada i em va tocar i vaig convidar a un amic”, i continua: “jo només la vaig donar per col·laborar”. De fet, pel que fa a les entrades activista, Golfe assegura que ha hagut molt bona resposta i valora que totes les persones que van comprar la de 24 euros, van poder vindre al Feslloc.
Agraïment als músics
Cactus, Tardor, Tesa, Smoking Souls, Jazzwoman, La Fúmiga, Xiomara Abello, Andreu Valor, Gem i Pau Alabajos. Aquestos són els músics i grups de música que han participat al Feslloc i que han regalat esperança i un luxe a tots els seus assistents. Voro Golfe es mostra agraït amb cadascun dels músics i, de segur, tots i cadascun dels assistents del Feslloc, també.
“Els músics sabien al que venien i sabien que es trobarien a poca gent, però han decidit vindre i donar suport”, ha valorat el codirector del Feslloc i ha continuat: “els grups estan ací però saben que no van a cobrar de seguida”. De seguida Golfe assegura que es mostra molt orgullós de que el Feslloc és un festival en el que en un mes, tots els artistes cobren, però en aquest cas els hem avisat que no “podem pagar de seguida i tots han dit que sí”.
(Imatge de portada realitzada per Pepe Girona)
