Polèmica entorn de les plantes de purins de la província, PP i VOX aproven la venda i transformació i PSOE acusa de malvendre el patrimoni públic
L'activació dels Fons de Cooperació per als municipis ha posat sobre la taula el repartiment de 12.250.000 euros que seran molt bé acollits pels Ajuntaments. El PSOE no s'ha 'baixat del ruc' i ha insistit que si van ser als tribunals és perquè el PP no el va explicar com i quan devia. Important també l'aprovació del Consorci d'Aigües de la província. I polèmica entorn de les plantes de purins, que el PSOE acusa de malvendre a particulars... El diputat Llopis defensa que l'alcalde d'un d'aquests municipis la utilitzava per als seus cavalls.
El ple de la Diputació Provincial de Castelló corresponent a març ha tirat avant alguns dels temes fonamentals de la província, no sense un cert marge de discrepàncies entre els dos blocs de la corporació provincial.
Activació Fons de Cooperació
Així ha ocorregut amb l'activació dels Fons de Cooperació que tenen com a objectiu, poder dotar als municipis de la província d'ajudes perquè puguen tirar avant les seues polítiques municipals. Aquests fons estan integrats per l'aportació de la Diputació, que ascendirà a 12.250.000 euros, i per una partida, de moment desconeguda, per part de la Generalitat Valenciana.
La notícia ha sigut rebuda amb alleujament per part de pràcticament tots els alcaldes de la província, però no ha servit per a acostar les posicions entre el PP i el PSOE, que han tornat a tirar-se les andròmines al capdavant. Per què?
Aquest tema requereix una Explicació.
Quan l'equip de govern de Diputació va elaborar els pressupostos per al 2025 es va adonar que tenia inversions urgents que escometre, perquè estaven subjectes a terminis i necessitats. Calia prioritzar aquestes inversions sobre la resta dels objectius. Però tires els comptes, no hi havia diners per a tot.
D'aquesta manera, es va decidir seguir avant amb eixos temes prioritaris, entre els quals es trobaven les infraestructures hídriques, i 'aparcar' temporalment les aportacions als Fons de Cooperació dels municipis.
Durant el ple de pressupostos tant la presidenta com els seus portaveus el van explicar amb claredat: Els Fons no s'anul·laven, només s'ajornen i s'activaran quan es liquide el pressupost de 2024 i es poguera disposar dels romanents de l'any anterior.
Però ni al PSOE ni a Compromís els van convéncer aquestes explicacions, sobretot, perquè la presidenta no l'havia anunciat dies abans al ple de pressupost en la Cimera d'Alcaldes. Els Ajuntaments, indicaven, no es van advertir d'aquesta mesura fins que Diputació va aprovar els seus comptes, i per a llavors la major part dels municipis tenien mitjà elaborats els seus propis pressupostos en els quals comptaven ja amb eixa partida de Diputació en la part d'ingressos. Però clar, si els Fons s'ajornaven, eixos ingressos no es podien justificar, i a menor ingrés menor capacitat de despesa.
Per a municipis que ja havien fet els seus comptes amb la inclusió dels Fons, que la presidenta haguera promés aprovar els fons amb els romanents, no va ser suficient. Els seus tècnics municipals que havien de fiscalitzar els comptes municipals van ser categòrics: Si l'ingrés no està, no es pot gastar ni pressupostar per a despesa.
D'aquesta manera, els diputats socialistes van arribar a exigir a la presidenta de la Diputació que sol·licitara un crèdit per a finançar la seua aportació als Fons i els incorporara en els seus pressupostos.
Però el govern de Barrachina no va accedir. Era una qüestió de poc més de dos mesos que poguera disposar de romanents i poguera activar els Fons sense endeutar a la institució. En resposta, el PSOE va presentar un contenciós administratiu en el jutjat.
Es justificava el PSOE, amb l'anunci que així defensava millor els interessos dels seus municipis...
No obstant això, quan la presidenta Barrachina va anunciar fa uns dies que, conforme al promés portaria al ple la liquidació del pressupost del 2024, la incorporació dels romanents per a 2025 i l'activació dels Fons de Cooperació, als diputats del PSOE no els va quedar una altra que intentar atribuir-se l'assoliment.
És de rigor també, comprendre la delicada situació en la qual van arribar a trobar-se molts alcaldes. Havien previst la despesa, no tenien un pressupost que els tècnics municipals no els acceptaven. van haver de refer els seus comptes, però, a més, en alguns casos, endeutar-se per a donar cobertura a temes que pensaven cobrir amb eixos Fons...
I ara, resulta que sí que s'activaven els Fons quan alguns ja havien compromés deute o pagat interessos...
Pot comprendre's per tant, que en el ple de hui els Populars retragueren al PSOE els seus dubtes i els seus recursos, i els socialistes intentaren justificar-se que gràcies a ells la província tindria el que es mereixia.
Consorci Provincial d'Aigües
A més de l'activació del Fons de Cooperació, hui també ha sigut el dia en què s'ha aprovat, per unanimitat, la creació del Consorci Provincial d'Aigües i l'aprovació inicial dels estatuts. Un pas amb el qual, com ha expressat el diputat de Cicle Integral de l'Aigua, Iván Sánchez, “donem una resposta real per a la gestió eficient i sostenible de l'aigua”. “L'aigua és un dret per a tots i volem que l'aigua siga un recurs ben gestionat”, ha afegit.
Així, este nou consorci és la materialització d'un compromís: garantir que cada municipi, independentment de la seua grandària o ubicació, tinga accés a un subministrament d'aigua potable amb garanties i en condicions d'igualtat. Perquè l'aigua no entén de fronteres i eixa és la clau d'este projecte: la cohesió territorial, la solidaritat entre municipis i l'eficiència en la gestió d'un recurs vital.
Així, amb el Consorci Provincial d'Aigua s'unifica la gestió del cicle integral de l'aigua a la província, posant fi a una estructura dividida en dos entitats: el Consorci d'Aigües de la Plana i el Consorci d'Aigües del Pla de l'Arc.
La creació del Consorci Provincial d'Aigües es duu a terme després de la firma dels protocols per part dels alcaldes dels primers 24 municipis que, de manera inicial, formaran part de la nova entitat. Municipis que, fins ara formaven part dels dos consorcis existents: les Alqueries, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benlloc, Betxí, Burriana, Cabanes, Culla, La Llosa, Moncofa, Nules, Onda, La Pobla Tornesa, La Torre d'en Besora, La Torre d'en Doménec, Les Useres, Vall d'Alba, la Vall d'Uixó, Vilar de Canes, Vilafamés, Vilanova d'Alcolea, Vila-real, Vilavella i Xilxes. Els alcaldes de tots estos municipis són els que, amb la seua rúbrica, s'adherixen en primera instància al Consorci Provincial d'Aigües al qual, posteriorment podran adherir-se la resta de localitats de la província de Castelló.
Per descomptat, que s'aprovara per unanimitat no descartava que PSOE, PP i Compromís no aprofitaren el moment per a presumir de qui havia posat més per a aquest Consorci.
En aquest sentit, tant PSOE com Compromís van citar el treball realitzat pel govern de l'anterior legislatura, amb les gestions de José Martí i Ignasi Garcia. Els governants actuals no van cedir un àpex de 'la seua glòria' al govern anterior, del qual van dir, si haguera volgut hauria impulsat de veritat aquest consorci...
I des de l'oposició es va recordar que el pas de hui era important, però haurà de traduir-se en una gestió molt més completa.
La presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, ha aprofitat la seua intervenció en el plenari per a agrair als 24 municipis que, en primera instància, s'han sumat al nou consorci, i al treball realitzat des de la institució provincial perquè hui s'haja pogut donar l'eixida al nou Consorci Provincial d'Aigües i avançar en una gestió de l'aigua més justa, eficient i responsable.
Desafecció de les plantes de purins
Un altre tema que va generar molta polèmica, va ser la desafecció de les plantes de purins de la província, per a ser venudes a entitats particulars que puguen generar noves indústries en elles.
Compromís no va entrar en el debat i es va abstindre en les votacions. Pel PSOE, María Jiménez va qüestionar que eixes plantes de purins que van costar 21 milions d'euros en 1998, es malvenguen ara per tot just quatre quan podien reutilitzar-se per a activitats de protecció del benestar animal...
El diputat provincial, Joaquín José Llopis, va rebutjar la proposta del PSOE. Aquestes plantes, va indicar, no han rebut el manteniment que devien, no valen ja el que van costar, estan en desús, i fins i tot, l'alcalde de Albocàsser utilitzava la del seu poble per a guardar els seus cavalls. la possibilitat de vendre-les i que hi haja empreses que desenvolupen allí negocis locals, va afirmar, serà beneficiós per a eixes poblacions i per al seu entorn.
En un altre orde de coses, el ple d'este dimarts també ha aprovat una sèrie de mocions per a, d'una banda, instar a la Generalitat i al Govern d'Espanya a posar en marxa el ‘Pla Oportunitats Els Ports’, un pla estratègic per a contribuir al desenvolupament social i econòmic de Vilafranca i de la comarca dels Ports i que contemple en primer lloc, la recol·locació per als treballadors afectats pel tancament de Marie Claire.
D'altra banda, també s'ha aprovat per unanimitat, la moció impulsada pel Govern Provincial per a instar el Govern a incrementar la plantilla d'examinadors i administratius necessaris per a millorar el sistema d'exàmens de conducció, així com a crear una borsa d'ocupació itinerant per a les dos categories.
Així mateix, la sessió ordinària ha donat llum veure d'una moció de suport per una condonació justa, equitativa, suficient i vinculada a l'infrafinançament valencià.
