La feina per a Pepe El Boixo i el seu equip s’acumula a les dependències del carrer del Pare Espuig a tres dies de les festes en honor a Sant Pasqual, un temps de comandes multitudinàries per a gaudir de les celebracions a la taula
Són les 10.55 hores del dimarts 7 de maig i pel Raval de Sant Pasqual caminen a pas ràpid la reina de les festes de Vila-real 2024, Belén Ramos Cabedo, i la seua cort d’honor acompanyades per la Junta de Festes i carregades amb les ofrenes per tal de demanar el favor del cel i que el temps acompanye durant la setmana de Sant Pasqual.
Al mateix temps, dins del forn de Pepe El Boixo les celebracions patronals són garantia de més treball. Molt més. El propi forner i el seu equip estan acostumats a l’increment de les comandes en la víspera de les festes però 40 anys al front del negoci no lleven certa angoixa per la feina que està per vindre.
En aquestes quatre dècades d’activitat, al Forn del Boixo han canviat les peticions de la clientela, les rutines de treball, les màquines que alleugeren la càrrega i milloren el resultat… però no les ganes de fabricar el millor pa, dolços, empanadilles i la resta de productes que s’acumulen darrere dels aparadors mentre no para d’entrar i eixir gent amb la bossa plena dels productes fabricats durant la nit.
Les magdalenes, les rosquilletes i les coques tapades i descobertes li planten cara a qualsevol dieta, ara tan de moda entre una població que mira l’estètica però no sempre l’etiqueta del producte. Així és com ha crescut el negoci dolç i salat de franquícies, gasolineres i envasats ultraprocessats mentre la massa mare del Boixo necessita hores de fermentació per a oferir al destinatari la millor qualitat.
Això ha provocat un caiguda del sector artesà en una societat que viu corrent, cuina corrent i menja corrent. Dins del Forn del Boixo, on tot apunta que no hi haurà successió quan arribe l’hora de jubilar-se, la resistència és ferma i el temps avança d’una altra forma: segons el que necessite cada producte.
Les festes de Sant Pasqual arribaran en tres dies i la il·lusió per oferir el millor dolç i salat perdura per a Pepe, encara que aquell 1984 de l’obertura del negoci estiga ja llunyà. Per això, el llistat de comandes continua obert: no hi ha bones festes sense bona taula.
