El candidat de Compromís a l'alcaldia defensa una Formació Professional dual, una energia assequible i places públiques per a la gent gran
Ignasi Garcia es presenta com a candidat a l'alcaldia de Castelló amb una llista renovada que representa a tota la societat. Defensa el transport públic com a substitut del cotxe privat, però també una formació dual, polítiques per a joves, places públiques en residències per a majors, i una ciutat més verda. Castelló ha de recordar la seua capitalitat però per a desenvolupar polítiques de reducció del Co2 també ha de comptar amb el comerç i actuar de la mà del diàleg i el consens.
Ignasi Garcia es presenta per segona vegada com a candidat a l'Alcaldia per Compromís per Castelló. Té 44 anys i complirà els 45 el dia 8 de setembre, coincidint amb l'aniversari de la signatura del Privilegi de Trasllat del rei Jaume I que va permetre crear la ciutat de Castelló.
La seua trajectòria municipal va començar com a assessor de la formació en la legislatura 2015-2019. La renúncia d'Enric Nomdedéu per a prendre possessió del seu nomenament com a secretari autonòmic d'ocupació li va donar l'oportunitat de recollir la seua acta de regidor en un grup polític, que llavors comptava amb quatre regidors a l'Ajuntament, i que ja formava govern amb el PSOE en la coalició del Pacte del Grau.
Aquestes seran les seues segones eleccions com a cap de llista, però han passat moltes coses des que va ser investit amb la medalla de regidor.
En la legislatura 2019-2023 Compromís va tornar a formar part de la coalició de govern amb el PSOE gràcies a l'Acord de Fadrell que també incorporava a Podem.
Ignasi Garcia s'estrenava com a vicealcalde, però també com a diputat provincial, i dins d'aquest òrgan, formava coalició de govern amb el PSOE al capdavant de la diputació.
Han sigut quatre anys molt intensos en els quals el candidat ha crèdit dome persona, com a polític i com a gestor públic.
Pregunta.- Què han suposat per a vosté aquests anys de marxa política?
Resposta.- “Han sigut anys d'estar en primera línia i, després, també hi ha alguna cosa que m'ha fet créixer molt, que és haver estat en la Diputació Provincial i haver estat en dos governs municipals i entendre la nostra província, la nostra ciutat, com la nostra ciutat ha d'entendre la capitalitat i ha d'entendre als nostres veïns i les nostres veïnes de Castelló. Molts venen de les Useres, venen d'el Forcall, venen de la comarca del Millars, és a dir, que la ciutat ha d'entendre tota la diversitat que hi ha perquè això és molt important i, també, el fet que quan estàs en diferents administracions també tens altres punts de referència per a gestionar de la millor manera possible".
P.- Com afronta Compromís la nova cita electoral per a les eleccions municipals?
R.- “En l'àmbit institucional, el treball realitzat tant a l'ajuntament com en la diputació, ens avala.
Portem una candidatura molt, molt madura i plena de gent amb il·lusió. A part de la renovació que hi ha hagut, i que és una renovació natural, perquè en política no pots estar sempre: Tenim gent que té experiència i que vol continuar aportant. Tenim alguns casos que són dignes d'esment. Hi ha militants que han estat totes les candidatures secundant i donant la cara.
Tenim gent jove, tenim gent que és autònoma, tenim gent que té professions liberals, tenim gent que és treballadora, gent que està en la Universitat; tenim a gent que és comerciant, i tenim a gent que ve del col·lectiu fester; gent que està en el món de l'associacionisme.
I tenim una candidatura que és la millor, en aquests moments i que es presenta per a Castelló. Si mirem els perfils individuals de cadascuna de les persones que la integren, són persones que tenen molt a aportar, gent que no és militant de Compromís però que ha volgut donar la cara pel nostre projecte. Això també demostra que és un projecte prou transversal com per a governar la ciutat".
P.- com es troba la ciutat en aquest moment?
R.- "Pel que fa a com es troba la ciutat, crec que hi ha com dos àmbits importants en aquest moment.
Tenim una ciutat de Castelló en la qual ara hi ha 96.000 persones que cotitzen a la Seguretat Social; en 2015 hi havia 76.000, són 20.000 persones més. I això és important, perquè la població en 2015 era de 171.000 persones i hora és de 171.000 i alguna cosa més. És a dir, tenim la mateixa població, amb més gent jubilada i tenim 20.000 persones més que cotitzen a la seguretat social. Això és important.
Si que és veritat que hi ha blocs, que la crispació que es produeix a Espanya i en el Govern de Madrid es trasllada per alguna qüestió a la ciutat, per a desgràcia nostra.
La gent de Castelló hauria de parlar de les necessitats de Castelló i no de si el ministre Bolaños puja o no puja a la llotja del 2 de maig. Això és important, però no és el més important per al govern de Castelló.
El govern de Castelló… hauríem d'estar parlant de la ceràmica, hauríem de parlar del pla per al nostre teixit comercial, parlar de com afrontem la sequera, de com afrontem el canvi climàtic, de com garantim la seguretat alimentària; de com donarem suport al tercer sector que s'està encarregant de les cures i que té una eclosió enorme, gràcies, precisament, al fet que Compromís està al comandament de les polítiques inclusives.
I tampoc es pot oblidar al sector agrari. El sector agrari és un eix que, cada vegada més està integrat en l'estratègia europea i es mira des d'allí no sols com a inversió, sinó des de les politiques socials, les polítiques agràries, les polítiques energètiques i d'ajuda contra el canvi climàtic d'Europa, que el que s'hauria de treballar.
Jo crec que, aqueixes coses que són les importants, que tothom sap que són les importants, de tant en tant s'obvien i acabem amb una crisi de blocs. I ara sí que és delicat, que la ciutat té ganes de conéixer propostes, de comunicar propostes, ens estan demanant més reunions ara que en 2019 i que en 2015. De fet, no ho crec, és així".
P.- Hi ha molta tensió amb les enquestes sobre el que passarà a partir del 28 de maig. El preocupa el que puga passar?
R.- "És que s'està donant una situació d'incertesa, perquè sí que és veritat que la gent treballa més, però la inflació ha fet que tinga menor poder adquisitiu. És una cosa molt curiosa, perquè recordem que, en 2021, amb la crisi energètica… la crisi energètica no arriba per la guerra. Qui diga que la crisi energètica arriba per la guerra, esmente, no diu la veritat.
Això, la gent ho ha de saber. I comparant el sector del taulell… ho diuen. El problema energètic no s'acaba amb la guerra d'Ucraïna, ja el teníem abans. I això és important, perquè el problema energètic està creant una crisi en el sector.
El que sí que és cert és que tenim una contradicció. Pugen els preus, tenim una crisi energètica però cada vegada treballa més gent i creixem econòmicament. I això està generant també moltes incerteses. Hi ha gent que s'acaba els estalvis pel tema de la inflació, però al mateix temps treballa més, i tot això genera aqueixa incertesa que cada vegada es trasllada més a la política.
I després, jo crec que hi ha una cosa. Jo soc dels quals pensen que els governs no sols es guanyen, sinó que també es perden i és important que nosaltres siguem capaços d'explicar el que hem fet i el que ens diferencia de la dreta.
I per això, és necessari crear sinergies, també entre els socis de govern en aquesta campanya. Això és el que està fent Compromís, explicar les propostes, explicar el treball realitzat, i no anar a la contra de la gent que, a la llarga seran els nostres col·laboradors".
P.- En aquestes eleccions es parla tant de partits polítics com de futures coalicions polítiques. Això és Important?
R.- “És que el bipartidisme està buscant que siguen unes eleccions de blocs. I està buscant fer callar els matisos i està buscant fer callar i tergiversar les propostes dels quals no pensen com ells. I estan defensant que tot és blanc i negre, i per això crispen.
Els partits que van de seriosos després estan dient autèntiques barbaritats que res tenen a veure amb el debat, amb el diàleg, amb el consens i amb el que jo crec que la gent espera de nosaltres quan ens tria com a representants públics.
I aqueixa política de bipartidisme que, recordem, tant Rajoy com Pedro Sánchez van repetir eleccions perquè no els agradava el resultat en lloc d'acatar el mandat que havia fet la gent amb el seu vot. Això, evidentment, va en contra dels partits que som l'alternativa a aqueix bipartidisme.
Compromís hem demostrat en molts municipis, que som capaços de governar, ho hem demostrat en el govern de la Generalitat, en la Diputació i, especialment, a l'Ajuntament de Castelló. Per tant, nosaltres, ara mateix som l'única garantia que no torne un bipartidisme que, recordem, ens va portar a una de les pitjors crisis que hem tingut com va ser la crisi del 2008, la crisi immobiliària, i que mai ha sabut adaptar-se l'estat espanyol a les exigències de l'emergència climàtica. L'últim president del govern del Partit Popular negava el canvi climàtic perquè li ho havia dit el seu cosí. I aquest senyor va ser president fins a 2018, no fa tant de temps.
I, evidentment, per això Compromís som tan necessaris i per això liderem la candidatura de Compromís i per això tenim tanta gent que aposta per nosaltres. Perquè no vol tornar a aqueix bipartidisme inoperant, i, sobretot, perquè és conscient que treballar i continuar avançant en drets i oferir oportunitats a la ciutadania, passa per nosaltres.
Jo crec que hi ha exemples claríssims de quan ha arribat Compromís, i jo sempre pose el mateix: la Formació Professional de Química. Tenim un Clúster Ceràmic, tenim un polígon industrial i no teníem una FP de Química. L'FP de Química, tots els alumnes que entren tenen treball, i treball qualificat, treball estable, treballs d'aqueixos que es paguen i valen la pena. Perquè l'ajuntament el que ha de fer és mirar el terreny que té com a dotacional educatiu al costat de la FP del Vicent Castell i cedir-lo, d'una vegada per sempre a Conselleria perquè puguen ampliar i que en lloc de formar 20 alumnes a l'any, formen 30. Perquè això seran 30 persones que tindran treball estable, segur i ben retribuït.
P.- Els han acusat de ser el ‘Govern dels Embolics’ perquè diuen que entre vostés no s'aclareixen i això perjudica la ciutat
R.- “Primer que res, la falta de diàleg va en deterioració, no de l'acord de coalició, sinó que va en deterioració de la ciutat. Això no té res a veure amb que siga un govern de coalició o que fórem un govern únic.
Hi ha governs de 14 regidors del Partit Popular que entre ells no es parlaven. I això acaba perjudicant la ciutadania.
El diàleg és imprescindible perquè entendre l'administració com a compartiments estancs és la millor manera de fer que no siga operativa.
Respecte a això del ‘Govern dels Embolics’, no ens equivoquem. El Partit Popular el primer que ha fet és no acceptar la democràcia. I no acceptarà la democràcia des del moment en què al govern de coalició, que és un govern legítim, que és un govern que sale perquè la ciutadania de Castelló vota i vol que siga així, perquè si cap té la majoria absoluta és perquè la ciutat de Castelló no li dona la majoria absoluta a cap… dir que és un govern Frankenstein… I no, som el resultat d'unes eleccions democràtiques. I la seua obligació, com a partit democràtic, és reconéixer-ho.
I aqueix és el primer problema que hem tingut amb aquest Partit Popular, que recordem, no sols no va ser capaç d'acceptar el resultat electoral, sinó que, a més ha sigut capaç de presentar denúncies falses, sabent que no tenien cap fonament, simplement per a fer mal a Compromís i intentar desgastar-lo i afeblir-lo i que no fora l'alternativa. Perquè, al final, Compromís, i ells ho saben, som el seu 'némesis' i els que fem les propostes que transformen la ciutat a nivell social i a nivell econòmic respecte al que ells feien.
Ells no van posar una FP de Química i mai van potenciar l'FP, i nosaltres ho hem fet.
Ells mantenien un sistema educatiu on les escoles triaven als alumnes, i ara nosaltres hem fet que les famílies siguen els que trien les escoles.
Ells, i això és així de duro, deixaven morir a la gent que tenia hepatitis C, mentre en altres autonomies sí que estava en el 'Plavis'… I nosaltres això ho hem canviat.
I evidentment, jo crec que això a la dreta el molesta i molt no?, Perquè recordem que s'han passat tot el temps dient que no sabíem gestionar i que amb nosaltres vindrien les set plagues d'Egipte i la ruïna econòmica, i la realitat és que de 2015 a ara hi ha 20.000 persones més treballant a Castelló, quan Castelló té la mateixa població.
P.- Però quan es governa en coalició, sempre queden coses en el tinter, cal negociar amb els altres partits… De què se sent més satisfet i què no ha pogut realitzar?
R.- “Segurament, com soc molt exigent amb mi mateixq, em queden moltes coses en el tinter, perquè moltes d'elles són de llarg recorregut.
Una de les coses més necessàries de les àrees que gestione… a l'Ajuntament de Castelló gestione l'àrea de reciclatge i crec que és una evidència. Estic molt satisfet d'introduir l'educació mediambiental, d'introduir la recollida orgànica, d'haver fet el primer Pla Local de Residus de la ciutat de Castelló. Hem recollit i hem pogut triplicar la recollida selectiva, hem multiplicat per cinc els ecoparcs mòbils a la ciutat i, la veritat és, que la gent està satisfeta.
De fet, nosaltres tenim una ‘ISSO de Qualitat’ i això és curiós, perquè damunt la dreta diu: ‘tornarem a tindre la granera de platí’. I jo els vaig dir: ‘mira, la granera de platí costa més diners i requereix menys requisits que aconseguir una ISSO de Qualitat’, amb tot el que això vol dir.
Crec que és una de les coses de les quals em sent més satisfet, perquè realment ha sigut una transformació. Hem realitzat moltes negociacions en temes de contenidors, hem aconseguit recursos per a la ciutat i, a més, de manera gratuïta. Ara hi ha una empresa que s'encarrega de recollir el vidre i, gràcies a això, la ciutat de Castelló s'estalvia uns diners i pot invertir aqueixos recursos a millorar la recollida en altres llocs i les peticions de contenidor es van cobrint.
Jo crec que ací hem fet molta faena, igual que hi ha molta faena en temes com a benestar animal o hem multiplicat per deu els recursos…
L'altre dia em vaig emocionar quan una protectora em va donar un diploma perquè estava molt compromés. Que des de la primera entrevista que van tindre amb mi fins després… li havia fet cas. Jo crec que vaig fer el que ha de fer un polític, escoltar, entre altres coses, i actuar de la manera més justa possible.
En temes d'atenció ciutadana, vam saber fer-li front al tema del Covid. Això també fa que ens sentim molt orgullosos. Implantem la cita prèvia, que hi havia temps d'espera enormes amb una mitjana de 45 minuts al fet que baixe de 7 minuts. I encara podem fer més, podem tindre un sistema de qualitat molt bo. Hem millorat l'atenció telefònica, al final són les coses que espera la gent de Castelló.
Això, a l'ajuntament i en altres coses. Per exemple, gràcies al nostre posicionament polític i també als nostres socis, ara mateix està licitada la construcció de la Residència de Majors del carrer Onda. Una licitació que s'hauria d'haver fet fa quatre anys i mig i que no es va fer perquè a l'ajuntament hi havia una part del govern que es negava a signar un paper.
Crec que haver-nos plantat en aquestes coses, saber-ho impulsar, haver dit: no, són coses necessàries, són èxits. Són els meus. Però també, podem parlar del Col·legi Herrero, Una vegada executat i després de comparar el que hi havia i el que hi ha, és perquè et caiga la bava. I com aquests projectes, mil.
P.- I el Vicent Marzà?
R.- I el Vicent Marzà. Però parlava de l'Herrero perquè el Vicent Marzà no existia i no ho anava a fer la dreta, però l'Herrero l'estaven desmantellant. És que en l'Herrero protestaven perquè l'estaven desmantellant i estaven creant un gueto, i ara aconseguirem fer una escola integradora i inclusiva a l'abast de totes les famílies de Castelló. I com aquestes, moltes.
La veritat és que, a vegades, asseguts amb la companya Verónica Ruiz, ara que deixarà l'ajuntament, parlàvem de repassar el que havia fet no te l'acabes. El que s'ha fet per la igualtat; el que s'ha fet per la democràcia; el que s'ha fet per la cultura de la nostra ciutat. I una cosa tan simple com obrir el Fadrí i que puga pujar qui vulga quan vulga, que s'ha convertit en un autèntic atractiu turístic.
P.- A més de formar part en el govern municipal, també ha format part del govern de la Diputació, també se sentirà orgullós dels seus assoliments…
R.- “Evidentment, en la Diputació, hem introduït temes que no s'havien tocat mai, com la recollida porta a porta, que és essencial per a l'economia circular, per als objectius de l'Agenda 20-30. I bo, estic molt orgullós que, mentre a Espanya s'estan matant i hi ha una autèntica guerra de l'aigua, gràcies al diàleg, gràcies al consens, gràcies al sentit comú, gràcies a asseure's amb els qui no pensen com tu, tenim un Pla Director de l'Aigua que està avançant i crearem un Consorci Provincial de l'aigua entre tots".
P.- Però encara així li hauria agradat haver completat més projectes no?
R.- "El que em crema és, que el Consorci Provincial de l'aigua encara no està fet, perquè continuem fent passos, però encara no està fet. Aqueixos projectes són les coses que em falten i em cremen.
Em crema no haver-ho tret encara, i és una cosa que farem abans que finalitze 2023 perquè han començat els terminis, l'Ordenança de Residus. Em crema no haver arribat encara a fer un projecte de recollida porta a porta a la ciutat de Castelló, i també alguns projectes que tenim al cap.
Em crema que ha tardat moltíssim a obrir-se la pàgina web i, per tant, molts d'aqueixos projectes que teníem de Transparència, de la Transparència que nosaltres estem avançant, que és la que explica que fa la ciutat, no la transparència només de ‘aquest és el contracte, aquest és el pressupost’. No, no, la transparència que explica als ciutadans coses com: ‘recollim als animals i això és el que es fa amb ells, i aquests són gats i aquests gossos…’ ‘Recollim tants quilos de fem i això és de rebuig i això…’ Els detalls de la gestió.
Tenim tantes cites, tenim un pla per a explicar, per exemple, el tema de les sancions, el tema de la recaptació i el tema del registre perquè la gent entenga que l'ajuntament recull 115.000 registres a l'any. Això són coses que m'haguera agradat acabar…
En la Diputació, evidentment, ens queda això i ens queda el Pla de Transició Energètica, l'acord, perquè les ajudes que va aconseguir el Govern d'Espanya ens deixaven fora com a Diputació de la capacitat de gestionar, i era un problema perquè en una província on hi ha municipis de menys de 1.000 habitants…
I hi ha coses que em produeixen frustració perquè tenim un problema amb el Govern Central.
Tenim un problema amb el govern central que no està fent costat a les comunitats en institucions locals i que té una proposta de model energètic que no és el que necessita ni el territori, ni el repte demogràfic ni, per descomptat, si volem i entenem el que significa l'energia per a la nostra civilització.
Gastem l'energia per a quasi tot, per a posar la llavadora, perquè funcione la nevera, per a dutxar-nos amb aigua calenta, per a cuinar amb la vitroceràmica. No tenim garantida l'energia per a les famílies, és un problema de benestar social que no podem deixar d'afrontar.
I el model que s'està plantejant no és el de comunitats energètiques en xarxa que descentralitze la producció, abaratisca els preus, i repartisca a les famílies, sinó que està pensat per a utilitzar l'energia com un bé de mercat com s'està fent amb l'habitatge. I això, és un problema.
P.- Què es pot fer per a canviar-ho?
R.- "Doncs per a això plantem cara i presentem esmenes. El que toca és que la gent vote. Que la gent vote i que siga conscient del que vota i que això no va només de posar plaques, sinó que va de reduir Co2 i de garantir l'energia.
Però bo, ja s'ha començat amb els projectes de posar plaques en solars, en les teulades de les institucions de la ciutat. I jo, almenys ho tinc clar, en aquest programa, no puc tindre cap edifici municipal que no aprofite els espais morts per a posar plaques solars i per a fomentar les comunitats energètiques".
P.- Altres coses que li han quedat pendents?
R.- "Hi ha coses que he intentat fer però no he pogut i a la quarta, o a la cinquena m'ha eixit, per exemple, la cita prèvia.
Jo volia implantar la cita prèvia en el 2018 i no va ser possible. Ara no hi ha marxa enrere i la gent està molt contenta, i a aquells que necessiten tractament especial li ho donem… majors de 65 anys, a la gent que pateix una bretxa digital, a la gent que pot tindre problemes.
Les coses que no hem pogut fer, per fas o per nefas. Totes les coses que portem en el programa de Compromís acabarem fent-les, perquè són les coses que necessita la ciutat de Castelló".
P.- Prioritats per als pròxims quatre anys
R.- "La prioritat de la ciutat de Castelló és treballar i garantir la inclusió social per a les persones, que Castelló siga una ciutat acollidora, i per a això, passa perquè no solament s'ha de construir la Residència del carrer Onda, sinó que l'ajuntament ha de ser una part activa a buscar col·laboracions púbic-privades per a tindre més places públiques per a gent gran a la ciutat. Passa també perquè hem de treballar de la mà de la Conselleria i la Diputació per al nostre Tercer Sector, que està fent una labor impressionant. I passa per projectes com tindre un centre de Dia per a persones amb Esclerosi Múltiple o finalitzar el centre de persones amb Parkinson.
El tema de l'accessibilitat és molt important, passa per un pla d'asfaltat de la ciutat. No podem tindre un Castelló ple de forats i que les accions que fem d'accessibilitat es facen pensant en els llocs que estan pitjor. Abans hem de començar per la plaça de les Comunicacions al Parc de l'Oest, que no és accessible, enfront d'altres llocs que no tenen tant de problema.
I passa per una reflexió sobre la nostra mobilitat. Una mobilitat que no sols ha de ser de la ciutat, sinó que ha d'entendre's dins de la mobilitat metropolitana. Castelló ha de liderar una de les reivindicacions de liderar una mobilitat metropolitana que millore el transport per ferrocarril. Podem fer-ho, només amb l'organització i aprofitant recursos que existeixen ara podem reduir molt el temps de viatge en ferrocarril. Crear un transport públic que siga, realment, una alternativa al cotxe. Si de veritat té una alternativa, la gent utilitzarà el transport públic abans que el transport privat.
Després, el canvi climàtic. Hem de preparar la ciutat per al canvi climàtic. Hem realitzat grans avanços, especialment en economia circular, però hem d'afrontar el tema de l'energia, el tema de la recuperació del territori, i el tema de garantir que quan la gent òbriga l'aixeta, tinga aigua. I garantir que l'energia que et calfa i que et serveix per als serveis més imprescindibles i comuns, siga econòmica.
I després d'això, hem de fer una ciutat que garantisca drets i que siga diversa, i això, passa també pel dret a gaudir d'una cultura democràtica, una cultura per a tots. I ho hem fet.
I tenim un projecte de Museu de la ciutat que deixa en herència la companya Verónica Ruiz, que s'ha d'explotar, perquè és un dels millors atractius turístics que tenim.
Hem de fer una ciutat saludable. Nosaltres tenim clar que l'Ajuntament s'ha d'involucrar en la salut, i això significa, reivindicar un Hospital General que tinga habitacions d'ús individual, i encara sort que ja la Conselleria ha licitat la construcció del nou centre de salut de Sequiol per a descongestionar Palleter, que és, ara mateix, el principal problema que tenim en l'atenció primària de la ciutat. Però també passa per tindre Urgències de 24 hores en el districte Oest, en el Raval Universitari. I passa per apostar per la salut i la prevenció, i això passa per la recepta esportiva.
Tenim una prova pilot a la nostra província que és Benicarló on han col·laborat Conselleria, ajuntament i sanitat, i s'ha fet la Recepta Esportiva, i s'ha reduït un 20% el consum de psicofàrmacs en aqueix poble.
No pot ser que Castelló, que tenia aqueix projecte preparat pel regidor d'Esport Enric Porcar, no ho desenvolupe. I tenim les sinergies per a fer-ho.
I a més de tot això, hem d'oferir oportunitats, o cosa que és el mateix, garantir el futur. És garantir el treball i anem molt bé perquè tenim 96.000 persones que estan cotitzant, però necessitem més. I més, passa per la Formació Professional.
L'ajuntament ha de ser un facilitador de la Formació Professional, com la de Química, però també un Centre Integral de Formació Professional al Grau, de l'Escola Marítim Pesquera, que acabarà sent un centre de referència no sols de la capital de la Plana sinó de tota la província. Ens ho està demanant Capitania Marítima, ho està demanant la Cambra de Comerç, ho està demanant la Refineria, per a poder tindre gent professional en temes relacionats amb la mar i, per tant, estem parlant de llocs de treball de qualitat i estables.
I en economia, també està el tema del teixit comercial. O entenem que la columna vertebral del teixit productiu de la ciutat és el comerç i són els serveis, que tots el que són les nostres empreses, la gran majoria estan relacionades amb això, o tenim un problema.
Nosaltres no som una ciutat on hi ha moltes i grans fàbriques on treballa molta gent. Tenim moltes petites empreses en les quals treballa molta gent. I això passa per l'accessibilitat al centre. Facilitar l'accessibilitat del centre; facilitar preus assumibles en els pàrquings de la ciutat, perquè això repercutirà en el nostre comerç i, perquè, al final els comerços contribueixen a la ciutat, creen llocs de treball i sostenen els ingressos.
I hem de defensar-los, defensar-los també és posar una taxa a Amazon. Si Amazón ve a passar als nostres carrers per a fer negoci, haurà d'aportar a la ciutat de Castelló, com aporten els seus comerciants, perquè si no és competència deslleial. Això l'està fent Barcelona i es vol fer a València i Castelló no es pot quedar arrere Castelló ha de ser pioner.
I una cosa molt important. Per a nosaltres l'educació és molt important i la sinergia de les administracions públiques especialment en al Generalitat i amb Europa ens serveix per a obtindre fons econòmics que, a més, ens paguen les infraestructures necessàries, i a més ens les paguen al cent per cent.
Edificant és una infraestructura necessària que ens paga l'administració al 100% i a més crea llocs de treball.
L'ajuntament ha de ser un proveïdor de serveis. Els recursos públics són escassos i limitats, però si són capaços de garantir la qualitat de vida de la nostra ciutat, que a vegades tenim problemes i queixes de coses que s'han quedat ancorades, que venien del segle passat, o eren contractes que venien d ells anys 90 i a penes s'han millorat, és important que s'actualitzen, sobretot a les noves exigències.
També tenim una proposta amb la qual volem plantar arbres. Volem més arbres que cotxes per a combatre el canvi climàtic, preparar-nos per a les onades de calor de la ciutat, refugis climàtics. I també plantejar temes de reforestació, de fet, en el nostre pacte tenim com a proposta l'ampliació el Desert de les Palmes, el Pla General ja ho permet i ara només falta que es plantege.
I una altra de les grans reivindicacions és que el Ministeri de Defensa ens de, ja d'una vegada, dues instal·lacions a la ciutat de Castelló, una és la casa d'oficials, per a fer un hostal per a la gent jove; un alberg juvenil.
I, sobretot, que ens de Muntanya Negra. Muntanya Negra s'ha de convertir en un parc municipal i un espai de muntanya per a tota la ciutat de Castelló. La ciutat de Castelló s'ha obert a la mar, i és necessari que recorde que ha d'obrir-se a la muntanya.
Altres projectes són crear la Casa de les Associacions en l'antiga Comissaria, i el principal projecte que s'ha fet per la gent jove de Castelló durant aquesta legislatura, des de Participació Ciutadana, amb Francesc Mezquita, són els Espais de Joves. Ara tenim quatre, però el nostre objectiu és arribar a 12. Perquè està molt bé dir que ‘el botelló és dolent’ però és molt millor crear espais d'oci on els joves s'autogestionen, s'autoregulen, es coordinen, es responsabilitzen i acaben creant el seu propi oci.
Els Centres de Participació Ciutadana per a joves de 12 a 18 anys han suposat la descentralització de les polítiques de joventut per tota la ciutat, ha sigut retornar als joves la capacitat d'autoorganitzar la seua pròpia forma d'oci, i ha sigut una alternativa a un oci més pejoratiu que no ha de ser l'única alternativa”.
És important el desenvolupament els accessos al Port i l'estació Intermodal de Mercaderies al costat de l'espai Portuari. I també el Corredor Mediterrani que permetrà la mobilitat ciutadana per a persones i Mercaderies".
P.- Què opina del plantejament de la Zona de Baixes Emissions en l'ametla central?
R.- “Nosaltres som molt conscients que les ciutats han de ser molt habitables, que la millor manera de deixar el cotxe és tindre un bon un transport públic. La millor manera de reduir el CO₂ és tindre una bona plataforma ferroviària, i la millor manera que funcione és a través d'autobusos llançadora.
Castelló ha d'entendre que és capital, que la gent dels pobles ve a comprar a Castelló. Ve a comprar, ve a passar el dia, ve a gaudir de les activitats que s'organitzen, de la seua restauració. I, per tant, la distribució i el desenvolupament dels pàrquings dissuasius, que ja hem licitat, com el que està al costat de l'estació, haurà de comptar són un servei d'autobusos llançadora.
I tota aqueixa presa de decisions s'ha de fer de la mà dels comerços i, sobretot, coneixent molt de prop com és la realitat dels barris. Crec que hi ha apostes per a reduir el Co2 com són les 'superilles' que han funcionat molt bé, com per exemple la de Maestría, que va propiciar que es reduïra molt el soroll.
Hi ha diferents components a tindre en compte, jo crec que tot el que fem hem de fer-ho amb diàleg i, sobretot, no sols pensant en la mobilitat sinó en com aqueixa mobilitat afecta al comerç, afecta al conjunt dels veïns, i com aqueixa reducció d'emissions es faça de manera gradual perquè siga factible.
És important que tinguem accés als aparcaments, és important que tinguen un preu assequible perquè els cotxes puguen anar directament allí i també les rutes que es facen.
Però és important que la ciutat reduïsca l'ús del vehicle privat i això només serà possible si creem una alternativa".
