Martí Domínguez, José Santesmases i Juanjo Roda han estat guanyadors d'aquesta edició
Castellón Información
L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director de publicacions d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han donat a conèixer els guanyadors en una compareixença davant els mitjans de comunicació al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Benicarló aquest divendres.
En aquesta edició, el certamen ha rebut un total de 67 originals de 7 països (Espanya, Portugal, Bulgària, Itàlia, Mèxic, Argentina i Colòmbia). A més, estan representades gairebé la majoria de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, destacant la participació valenciana i catalana. En cadascuna de les modalitats els premis estan dotats amb 5.000 euros i la publicació de l’obra a càrrec d’Onada Edicions.
El biòleg, escriptor i periodista Martí Domínguez ha sigut el guanyador del Premi de Divulgació Científica per Veus de ciència, una invitació a cultivar la lectura científica per a que forme part del bagatge de qualsevol persona culta. Un petit cànon de bones lectures, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica.
Martí Domínguez és col•laborador habitual dels diaris El País i La Vanguardia, el diari digital Valencia Plaza o la revista El Temps, entre altres, part dels seus articles han estat recollits als llibres Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). A més, és autor de les novel•les Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla; i La sega (2015), novel•la guanyadora del premi de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d'Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El 2007 va rebre el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 va ser guardonat amb el Carles Rahola d'assaig amb El somni de Lucreci.
Per la seua part, el Premi de Literatura Memorialística ha sigut per a Josep Santesmases pel diateri Els paisatges trobats, una obra on el paisatge de Vila-rodona, on viu l’autor, esdevé el principal protagonista. El paisatge com a matèria de descripció però també d’interpretació i de reflexió per a la creació de pensament lligat a la humanització del territori.
Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) ha dedicat una part molt important de la vida a l’activisme i a la gestió cultural, a la recerca històrica i a la literatura. Ha publicat nombrosos treballs d’història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa. És president del Centre d’Estudis del Gaià. Ha publicat els poemaris El món des de l’agut (2011), Entre el cel i la terra (2013), Nadala del Portal (2013) i Gramàtiques de tardor (2015). També ha publicat el llibres en prosa, alguns d’ells reculls d’articles publicats anteriorment a la premsa: Riu Avall. Recull d’articles (1986-2002); Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades (2006); Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (2008); els reculls d’articles de premsa Quarts i hores I. Societat i política (2012) i Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (2014); i el llibre de contes Ai fill que no et regalimi la salsa! (2013).
El Premi Literatura Gastronòmica ha sigut per a Juan José Roda per La cuina de la gent de la mar. El ranxo d’abordo, és un documentat treball, escrit en clau antropològica, al voltant de la cuina marinera mediterrània, fruit del treball de camp realitzat per l’autor a les localitats costaneres del Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre., però que la cuina com un fet cultural supraterritorial, on la marineria no és un ofici, sinó un llegat.
Finalment, els guanyadors dels 4t Premi Internacional d’Àlbum Il•lustrat Ciutat de Benicarló ha anat a mans Juan Hernaz i Fátima Fernández, que per segon anys consecutiu han guanyat el mateix guardó. Amb l’àlbum Por pequeño que parezca. Un viatge interior pel món psicològic associat a dos pilars bàsics del desenvolupament humà: els mecanismes cognitius associats a la resolució de problemes i el propi desenvolupament cognitiu de l'aprenentatge humà al llarg de la vida, des dels 0 anys fins a l'edat adulta.
Juan Hernaz (Gijón, 1975) és un il•lustrador i dissenyador gràfic que ha desenvolupat la seua activitat professional a l’àmbit editorial, publicitari i teatral. La seua tasca ha estat reconeguda amb diversos premis dins i fora del país. Actualment és professor de dibuix artístic a l’Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia d’Astúries (ESNE). Per la seua part, Fátima Fernández (Puerto de Vega, 1972)és llicenciada en Belles Arts per la Universidad de Castilla-La Mancha i treballa com a professora d’Educació Secundària i Batxillerat. Especialitzada en literatura infantil, ha participat en més d’una vintena d’antologies i ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals. La seua obra ha estat traduïda a deu idiomes. Amb La maleta de l’avi, tots dos van guanyar el 3r Premi Internacional d’Àlbum Il•lustrat Ciutat de Benicarló.
L’entrega de premis se celebrarà el pròxim 30 de setembre al Parador de Turisme de Benicarló durant una gala pública per a la que es podran reservar tiquets. Aquesta gala, que contarà amb la participació d’importants personalitats de la vida política, cultural i social valenciana i catalana, vol convertir-se en l’esdeveniment literari més important de les comarques del nord del País Valencià així com de les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.
A la gala es rendirà homenatge a La Velada en Benicarló: Diálogo de la Guerra de España, de Manuel Azaña, escrita en maig de 1937, fa ara 80 anys. El títol de l’aquest al•legat antibel•licista fa referencia a les reunions que mantingueren diferents personalitats amb el president del Govern republicà Francisco Largo Caballero, a una casa situada on actualment es troba el Parador de Turisme de Benicarló. Benicarló va ser elegida per Largo Caballero per trobar-se a mig camí de la seua residencia de Barcelona des de setembre de 1936, i la del Govern de la República a València des de novembre de 1936.
En aquest acte de lliurament de premis, Xaro Miralles, l’alcaldessa de Benicarló, ha destacat la importància dels guardons “com l’esdeveniment cultural més important de les comarques del nord del País Valencià i de les Terres de l’Ebre, per al que necessitem la involucració de tota la societat i fer d’aquesta iniciativa un autèntic punt de trobada interautonòmic”.
Per la seua part, el regidor de Cultura Josep Barberà ha posat en valor els premis que “situen a Benicarló en l’epicentre cultural de les capitals culturals del País Valencià”.
