Hugo Doménech i Pablo López ha analitzat la espectacularització del procés independentista català a través de deu perfils de líders en aquesta xarxa social
Castellón Información
Un estudi desenvolupat pel Grup de Recerca en Periodisme, Comunicació i Poder de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) revela que la xarxa social Instagram encara està infrautilitzada pels polítics espanyols com a eina per a la mobilització en períodes de crisi com el procés independentista de Catalunya, també en aspectes tècnics i formals, com l'ús de vídeos o elements de la vida personal. Els resultats d'aquest treball, realitzat pels professors del Departament de Ciències de la Comunicació Pablo López-Rabadán i Hugo Doménech-Fabregat, s'han publicat en la revista 'El profesional de la información(EPI)'.
L'objectiu d'aquesta recerca era analitzar la gestió estratègica que els polítics fan de la xarxa social Instagram, que s'ha convertit en un mitjà referent per a la producció i distribució d'imatges de tots els àmbits, especialment en contextos de crisi política i institucional. Per a això, López-Rabadán i Doménech-Fabregat es van centrar en una de les fases més intenses de la crisi catalana, de juny de 2017 a abril de 2018; i van estudiar en profunditat 188 imatges publicades pels deu principals líders del mapa polític català i espanyol, tant en vots dels seus partits com en seguidors a la xarxa estudiada.
Les conclusions de la recerca mostren un ús polític regular d'Instagram, caracteritzat per una intensa personalització i per l'orientació cap a temes professionals, és a dir, sense representació de l'esfera més privada i allunyada del focus polític. A més, es detecta l'ús de recursos de base espectacular com l'apel·lació emocional, la hibridació d'espais i l'experimentació amb filtres expressius. Malgrat això, els investigadors han detectat en l'ús d'Instagram pels líders polítics referents "límits a l'experimentació, una infrautilització d'Instagram que limita el seu impacte tant en la mobilització ciutadana, com en altres accions com la crítica a l'adversari, l'humor o l'entretenimen", apunta el professor Pablo López-Rabadán. A més, els investigadors també detecten mancances en els perfils d'Instagram com la incorporació de selfis o vídeos.
Un mètode basat en les 5W
L'interès dels investigadors de l'UJI en aquest treball de comunicació política a través de les xarxes socials ha sigut analitzar l'ús de líders polítics representatius en la crisi de l'independentisme de Catalunya amb l'objectiu de conèixer les noves tendències en aquesta especialitat. Per a això, el professor Hugo Doménech-Fabregat exposa que s'ha creat "una metodologia original; hem partit de l'eix clàssic de les 5W del periodisme –què, qui, com, on i quan– i hem plantejat nou categories d'anàlisi que repassen de forma integral els principals trets temàtics i formals associats a l'espectacularització de la política". El nostre estudi és nou perquè Instagram encara ha sigut poc estudiat, tant en l'àmbit teòric com en el metodològic, en la literatura científica", agrega l'investigador.
De Pedro Sánchez a Arrimadas i Puigdemont
El professor Pablo López-Rabadán argumenta que, encara que l'ús d'Instagram s'ha normalitzat en l'àmbit de la comunicació política, "el grau d'aprofitament per part dels líders és molt dispar, sense una connexió ideològica significativa. Hi ha casos d'una gestió molt variada i professional, tant de l'àmbit independentista com Carles Puigdemont (PDeCAT) o Oriol Junqueras (ERC), com entre els líders estatals com el president Mariano Rajoy (PP), Pablo Iglesias (Podemos), Albert Rivera o Inés Arrimadas, tots dos de Ciudadanos". I, d'altra banda, "també es detecten casos encara d'un ús limitat, com el dels líders del PSC i En Comú Podem, o el de Pedro Sánchez abans d'accedir a la Presidència del Govern", subratlla.
Per exemple, la utilització d'aquesta xarxa social és erràtica en el cas de Partit Socialista de Catalunya (PSC), Podem Catalunya o el socialista Pedro Sánchez, abans d'accedir a la presidència del Govern espanyol». Per contra, els polítics que presenten una posada en escena amb major naturalitat estratègica en Instagram, segons l'investigador de l'UJI, són Inés Arrimadas, de Ciutadans, i Carles Puigdemont (PDeCAT).
El grup de recerca Periodisme, Comunicació i Poder està dirigit pel professor Andreu Casero i les seues línies d'estudi prioritàries són el periodisme especialitzat en diverses matèries, especialment en l'àmbit polític i en el nou paradigma digital, així com els nous formats periodístics en el tractament de la realitat. En concret, Pablo López-Rabadán treballa sobre la transformació digital del periodisme especialitzat i l'impacte de les xarxes socials en la comunicació política. En els últims anys ha publicat en revistes com American Behavioral Scientist, Journalism o Estudios sobre el mensaje periodístico, entre altres. Per la seua banda, Hugo Doménech-Fabregat, també director del Grau en Periodisme, centra el seu estudi en el fotoperiodisme i els gèneres periodístics en la seua adaptació a l'entorn digital. Ha codirigit el llargmetratge documental La sombra del iceberg. Autopsia a la mítica fotografia de Robert Capa (2007), premiat en diversos festivals nacionals i internacionals.
Més informació:
López-Rabadán, Pablo; Doménech-Fabregat, Hugo (2018). "Instagram y la espectacularización de las crisis políticas. Las 5W de la imagen digital en el proceso independentista de Cataluña". El profesional de la información, v. 27, n. 5, pp. 1013-1029
