El Ple aprova una moció per exigir mètodes més flexibles de transició i prestar ajudes als ajuntaments, perquè no repercutisca directament sobre el ciutadà.
El ple de la Diputació ha aprovat una moció per a demanar al Govern que modifique la implantació de la taxa de residus, que ha d'entrar en vigor l'1 de gener. L'objectiu és que el Govern no vulnere l'autonomia dels ajuntaments, permeta una aplicació progressiva i amb eines fiscals per a no augmentar la fiscalitat directa sobre els ciutadans. La moció s'ha aprovat amb els vots de PP i VOX.
La taxa de les escombraries ha protagonitzat el debat en el si de la Diputació Província. Ha sigut a través d'una moció presentada pel Partit Popular, en la qual se sol·licita al Govern d'Espanya que modifique l'entrada en vigor d'una mesura que es traduirà en un notable augment fiscal per a tots els veïns.
I no ha sigut un debat lleuger. I és que, des de PP i VOX acusen el Govern de Pedro Sánchez d'haver convertit la directiva europea, en la qual es recomana i estableix un procés gradual per a potenciar la separació i reciclatge d'escombraries per a reduir els residus que van a l'abocador, en una Llei d'obligat compliment a partir de l'u de gener de 2025.
L'any 2008 la Unió Europea va aprovar la Directiva 2008/98 CE, modificada per la 2018/851 coneguda com la “Directiva Marc de Residus, que va establir uns objectius per a la reducció, reutilització i reciclatge de residus municipals” i que establix diverses recomanacions, entre elles incentius econòmics per a reduir la generació de residus. Ara, tal com va imposat el Govern d'Espanya, en la Lley de 2022, la nova taxa passa de ser de potestativa a obligatòria. Això vol dir, que els ajuntaments, com s'ha fet fins ara, ja no podran optar a finançar una part amb recursos generals del pressupost municipal.
La mesura posa contra la paret a totes les administracions locals, que són les que es veuran obligades a repercutir la nova taxa sobre els seus veïns, sense que hagen mediat eines o ajudes per a evitar l'increment fiscal sobre els ciutadans
La moció ha sigut aprovada amb els vots a favor del Govern Provincial i Vox, i els vots en contra del PSOE i Compromís.
Fins ara només existia el límit general que establix la llei d'Hisendes Locals, segons la qual, la taxa es cobra en el seu conjunt, no podia recaptar més del que a l'Ajuntament li costa prestar el servei corresponent, però sí que podia recaptar menys, com així ho ha fet en nombrosos ajuntaments. És per este motiu que a través de la moció i com ha expressat el vicepresident i portaveu del Govern Provincial, Héctor Folgado, “esta llei suposa un atac a l'autonomia de l'administració local, ja que obliga a incrementar la taxa fins i tot en ajuntaments econòmicament sanejats i amb la capacitat financera suficient per a fer front al dèficit que genera este servei”. Sobre aquest tema, la institució provincial, que respecta l'autonomia local dels Ajuntaments, s'oposa al fet que hagen de repercutir el 100% del cost de la recollida de residu en la ciutadania i insta el Govern d'Espanya a tindre en compte les peticions i el posicionament de totes les administracions locals que han mostrat la seua oposició.
I és que, amb la nova llei, ara canvia el paradigma, ja que la taxa que es cobre no pot ser deficitària, és a dir que els veïns han de pagar íntegrament tot el que costa el servei i a més l'impost per abocament, sense que els ajuntaments puguen continuar congelant l'impost i finançant una part de tot. Així, com ha lamentat el vicepresident provincial “hi haurà veïns que pagaran més per la taxa de residus que per la contribució”.
Durant el debat, el grup socialista no ha deixat d'ironitzar, que ara, els ajuntaments del PP que prometien rebaixar impostos ja no podran fer-ho, per la qual cosa es veuran obligats a incomplir les seues promeses electorals.
El ple ha sigut bastant bast. No han deixat d'intercanviar-se acusacions en les quals des del PP i VOX s'acusa el Govern de Sánchez d'abusar de les seues competències per a pujar impostos, i en el qual s'han recriminat que els uns i els altres no han fet el que devien durant les legislatures anteriors.
Perquè, una de las preguntes que es formulen els ciutadans és per què no s'han habilitat mesures amb anterioritat perquè l'aplicació de la taxa fa poder complir la seua comesa abans, des dels governs autonòmics i locals. I la realitat és que, possiblement ningú esperava que la Llei, tal com estava establida es duguera a terme d'aquesta manera. ¿Qui en el seu sa judici hauria anunciat el que es venia damunt quan coincidia amb un període electoral?
La presidenta Barrrachina ha assenyalat, que els diputats i representants nacionals del Partit Popular estudien, tal com els han indicat des de l'esquerra, poder portar aquesta moció al Congrés. Perquè, en contra del que afirmen els socialistes, el malestar per aquesta taxa, no sols es deixa sentir als ajuntaments de Castelló sinó en els del tot el territori nacional.
En un altre orde de coses, la sessió plenària ha aprovat un conveni de Col·laboració entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Diputació Provincial de Castelló i la Universitat Jaume I, per a la millora del coneixement hidrogeològic de les masses d'aigua subterrània a la província de Castelló. Com ha explicat Folgado, es durà a terme un estudi “per a analitzar com estan els nostres aqüífers per a donar una resposta adequada als problemes de subministrament d'aigua potable a la província”.
Així mateix, el ple ha aprovat la primera pròrroga de la gestió integral, manteniment, conservació i modernització de la xarxa de carreteres, la titularitat de les quals ostenta la Diputació de Castelló. Esta pròrroga serà efectiva durant el 2025 i té un pressupost de 8 milions d'euros.
