El diputat Pau Ferrando confia que els fons Next Generation reequilibren l'accés a llocs de treball i serveis en les zones rurals
Castellón Información
El seminari virtual 'Repte Demogràfic: Next Generation EU2027' organitzat conjuntament pel centre Europe Direct i l'àrea de Desenvolupament Rural en la Diputació de Castelló ha comptat amb un total de nou especialistes en polítiques de desenvolupament rural europees que han exposat aquest matí els principals recursos i objectius de la Comissió Europea per a combatre el despoblament a les comarques d'interior dins del període financer 2021-2027. El diputat de Promoció Econòmica, Ocupació i Internacionalització, Pau Ferrando, ha estat l'encarregat d'obrir la sessió, junt amb el president de la Asociación Desarrollo Maestrazgo (Adema), Ricardo Altabas. Ambdós han coincidit a definir les comarques rurals com un «espai d'oportunitats» en un nou context socioeconòmic implantat acceleradament per la pandèmia.
Ferrando ha recordat que l'orografia muntanyosa de la província i les polítiques de desenvolupament industrial heretades del segle passat «han derivat en un evident desequilibri en comunicacions i serveis entre les zones de costa i d'interior». Per a contrarestar aquestes desigualtats, que estan duent a un despoblament progressiu dels municipis d'aquesta part del territori, el diputat ha destacat el paper que tindran els fons Next Generation, que «suposaran per fi un canvi de dinàmica» amb què «redefinirem i ressituarem» el paper i els condicionaments de les zones rurals.
Transició verda i digital: el nou paradigma
El primer dels tres blocs en què s'ha dividit la jornada ha introduït ja els dos eixos transversals que es prioritzaran a l'hora de subvencionar projectes mitjançant fons europeus: la sostenibilitat i les telecomunicacions. Aquesta «doble transició», tal com l'ha anomenada la cap de la unitat 'Espanya, Malta' de la Direcció General d'Ocupació, Assumptes Socials i Inclusió de la Comissió Europea, Emma Toledo, regirà les prioritats en inversions per a polítiques de repte demogràfic vinculades a la regeneració de l'economia i la creació d'ocupació a les de les zones rurals.
Aquesta visió més general respecte a la utilització dels fons de reconstrucció i resiliència europeus, ha estat completada per la visió de dos especialistes en els dos sectors més importants a l'economia de les comarques de l'interior de Castelló: el turisme i l'agroalimentari.
Així, per una banda, la directora d'Innovació, Educació i Inversions de l'Organització Mundial de Turisme (OMT), Natalia Bayona, ha defensat un «turisme sostenible vinculat al territori» que es desenvolupe «de la mà de la digitalització». Per això, ha donat a conéixer la plataforma Tourism Academy, destinada a l'aprenentatge en línia sobre conceptes vinculats al màrqueting digital, finances, innovació i transformació digital del sector. Per a Bayona, cal «generar valor afegit» i fomentar les competències digitals de les persones autònomes i empleades, que «són majoritàriament dones i joves».
Per altra banda, el cap d'unitat adjunt de la Unitat horitzontal de Desenvolupament Rural en la Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, Gregorio Dávila, ha destacat que la nova Política Agrària Comú (PAC) també seguirà les màximes de sostenibilitat i digitalització i augmentarà el percentatge de cofinançament d'ajudes regionals destinades a què joves posen en marxa la seua primera explotació agrícola o ramadera, de manera que aquestes podrien arribar fins als 100.000 euros per beneficiari.
Aquest nou enfocament dels fons europeus té com a objectiu «combatre el despoblament» mitjançant la «comunicació directa amb la població i les administracions locals» per evitar «reaccions negatives en el territori». Així ho ha explicat el director de Treballs Legislatius del Comité de les Regions, Thomas Wobben, qui ha insistit en la necessitat d'«involucrar diferents nivells institucionals» en els projectes perquè aquests tinguen resultats patents i ha recomanat, en eixe sentit, que els governs estatals es coordinen amb els supramunicipals i regionals.
El Conseller Coordinador d'Economia de la Representació Permanent d'Espanya davant la UE a Brussel·les, Enrique Verdeguer, ha sigut l'encarregat de tancar aquest primer bloc, tot destacant la importància de les «fites i els objectius» en la nova filosofia financera comunitària. Segons Verdeguer, el sistema de control d'aquest nou marc legislatiu «de resiliència» serà «menys finalista» però exigirà que els organismes implicats «pensen en les inversions com a mitjans i no com a fins en si mateixos» i exigirà que «siguem capaces d'executar plans» d'acord amb els objectius i els terminis de la doble transició.
Transferència i cooperació institucional
Les intervencions del segon bloc han manifestat la importància de la innovació en desenvolupament rural dins del marc de transició ecològica i de digitalització que han dibuixat les expertes i experts de l'anterior mesa.
La participació de la cap d'unitat adjunta en la Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, Maria Gafo, ha aportat una xifra clau: el 40% de les llars de les zones rurals europees no disposa encara d'accés a Internet d'alta velocitat. Segons Gafo, la manca de banda ampla limita les possibilitats de desenvolupament d'aquests territoris que, d'entrada, ja presenten carències en serveis i altes xifres d'atur.
El mateix diagnòstic l'ha compartit l'alt funcionari en la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies (DG CONNECT) de la Comissió Europea, Massimiliano Dragoni, qui ha subratllat que sense una bona connexió a les telecomunicacions les pimes i startups no poden implantar-se en entorns de muntanya. Per contrarestar aquest panorama, els fons de recuperació europeus afavoriran la implantació del 5G fins que doble i triplique la velocitat de la xarxa.
Per la seua banda, el director de l'Associació Europea d'Agències de Desenvolupament (EURADA), Esteban Pelayo, ha posat l'èmfasi en la qüestió de la transferència del coneixement científic cap al territori de procedència d'estudiantat provinent de zones rurals com a estratègia per assegurar el desenvolupament innovador de zones despoblades. Igualment, Pelayo ha recomanat plantejar projectes de col·laboració públic-privada i l'establiment de xarxes de digitalització empresarial per impulsar l'activitat econòmica a l'interior.
En darrer lloc, el director de Fons Europeus en la Fundació Finnova, Juan Viesca, qui ha aportat una visió holística i pragmàtica les noves eines financeres per a ajuntaments i diputacions i ha recomanat apostar per inversions territorials integrades (ITI) per concentrar recursos que es destinen exclusivament als territoris rurals.
