Ara més que mai, existeix la necessitat de reivindicar, d’exigir i deixar clar que la nostra llengua no es toca. I la nit de Sant Joan vam tindre l’oportunitat de fer-ho amb un símbol com es la flama del Canigó, i la seua arribada a Castelló. Una tradició que es remunta a l'any 1955, quan un grup d'excursionistes va encendre una foguera en el cim de la muntanya Canigó, als Pirineus. Des de llavors, cada any en la vespra, a la nit de Sant Joan, es crema una foguera a el cim del Canigó i es recull la flama que es distribueix per tots els territoris on parlem la nostra llengua. Una representació de la llum i la fraternitat que pot omplir una mateixa manera de parlar.
I amb el símbol, la flama del Canigó arriba en un moment on la unitat en defensa de la llengua i la cultura valenciana és més important que mai, davant els atacs de la dreta i la extrema, que acumulen un odi contra tot allò que sone en valencià. El seu esperit de lluita i reivindicació ha estat present en els moments més complicats de la història recent del nostre país, incloent-hi la defensa i els drets de la llengua i les institucions valencianes, i ara no és menys.
Acció Cultural del País Valencià, porta la flama del Canigó al Grau de Castelló la nit de Sant Joan, cada any des de 1977, i abans que ells la portaven el Centre Excursionista de Castelló, d’on era membre el nostre benvolgut Toni Porcar. Però aquest any, el Club Ciclista Tombatossals ha aconseguit la fita de portar-la en un dia, des del cim del Canigó al Grau de Castelló en bicicleta. No ha estat fàcil, amb un total de 418 km, 20 ciclistes, i fent un quadrant de torns de relleus, per tal d’arribar en un dia. Tal volta, això és l’exemple que hem d’agafar per a que valencians i valencianes ens agafem de la mà per a poder lluitar per allò que és nostre, pel que ens representa, pel que ens identifica, la nostra llengua. No és, ni serà fàcil, però cal fer-ho, igual que ho ha fet el club Tombatossals.
Des del cim del Canigó, el trajecte és llarg, i altres pobles també reben aquest símbol, i paren per tal de recollir aquesta flama on s'encenen fogueres per a celebrar l'arribada del solstici d'estiu. Poblacions com Sant Carles de la Ràpita, Benicarló, Ribera de Cabanes… també havia d’estar a Vinaròs, però malauradament els governs de la vergonya, han fet un nou atac a la llengua al País Valencià. En aquest cas, on fa cinquanta-tres anys arribava la flama del Canigó amb el suport de l'ajuntament, enguany, el govern local, format pel partit de Vinaròs independent, PP i Vox l'ha retirat del programa d'actes i li ha negat qualsevol aportació econòmica. Encara així, la flama ha arribat a Vinarós, perquè encara que la dreta i la extrema vulguen perseguir tot allò que faja olor a valencià, el poble és més poderós que tot això.
La flama del Canigó ha estat, és i serà un símbol al País Valencià, que ha unit els diferents territoris en la defensa de la seva identitat i cultura. La flama simbolitza la unió de tots els pobles que parlem la mateixa llengua, i a més, la renovació de l'energia i l'esperança. Una bella celebració que uneix a tota un poble entorn del foc i la llum!
Des de Compromís per Castelló, volem agrair a Acció Cultural del País Valencià i al Club Ciclista Tombatossals, el que ens vàreu fer sentir com diu la cançó de Ramones, “Needles and pins” a l’estómac.
