Des de fa més de dos mesos, d'acord amb la normativa comunitària, es prohibeixen tots els productes fitosanitaris formulats a base de metil clorpirifos
Veu urgent que la Generalitat actue ja amb contundència front la plaga abans que siga massa tard i per això proposa un pressupost de 12 milions d'euros per al parany massiu amb l'objectiu de poder subvencionar almenys la meitat dels paranys amb feromones que són necessaris per a cobrir les zones citrícoles de les comarques més afectades
Castellón Información
La situació del Cotonet de Sud-àfrica (Delottococcus aberiae) que afecta algunes zones citrícoles de la Comunitat Valenciana és de SOS, fins al punt que La Unió de Llauradors sol·licita a la Conselleria d'Agricultura que establisca una partida de 12 milions d'euros en els pròxims pressupostos per a lluitar contra aquesta plaga importada.
L'organització veu urgent que la Generalitat actue ja amb contundència front la plaga abans que siga massa tard i per això proposa un pressupost de 12 milions d'euros per al parany massiu amb l'objectiu de poder subvencionar almenys la meitat dels paranys amb feromones que són necessaris per a cobrir les zones citrícoles de les comarques més afectades.
Després d'onze anys des d'aquella primera detecció a Benifairó de les Valls, la plaga està ja present en àmplies zones citrícoles del Camp de Morvedre, Camp de Túria, la Plana Baixa i Els Serrans. Per això és necessari activar eixe parany en aquelles zones on està més descontrolat i evitar així mateix una expansió a la resta de zones citrícoles.
En totes aquestes zones hi ha una superfície citrícola d'unes 43.800 hectàrees i el cost total del parany seria de 24 milions, per això La Unió sol·licita que ara que s'estan perfilant els pressupostos de la Conselleria del pròxim any es destine una dotació econòmica per a subvencionar almenys la meitat del seu cost.
La Conselleria d'Agricultura, en funció de les seues competències en matèria de sanitat vegetal i donada la important pèrdua econòmica que aquest organisme nociu està provocant en les explotacions citrícoles, té l'obligació d'emprendre aquelles mesures i dotar del pressupost necessari que impedisquen la propagació d'aquesta plaga que genera danys econòmics importants provocats per la forta deformació que aquest insecte provoca en els fruits i que comporten la seua completa depreciació comercial.
Cal assenyalar que des de fa més de dos mesos, d'acord amb la normativa comunitària, es prohibeixen tots els productes fitosanitaris formulats a base de la matèria activa del metil clorpirifos que, fins al moment, era l'eina més efectiva per al control d'aquesta plaga. Per al primer any sense aquesta matèria activa de control, i amb l'objectiu d'evitar una expansió de la plaga, La Unió ja va proposar la compra pública d'un nou producte i que s'implantara en unes 1.000 hectàrees de les zones més afectades com a projecte pilot i impuls de la seua implantació i s'estudiara així l'efectivitat en una superfície representativa de la nostra citricultura. No obstant això, Conselleria d'Agricultura no ho ha tingut en compte i els efectes de la plaga allà on és present són cada vegada més evidents.
La Unió reitera, malgrat aquesta petició a la Conselleria d'Agricultura, que la responsabilitat primera de la introducció de plagues en el nostre territori és de la Unió Europea i del Govern d'Espanya que no tenen en compte protocols rigorosos de control de les importacions que arriben a l'àmbit comunitari. “Mentre no hi haja un control seriós en origen de les importacions i no s'establisca el tractament de fred, les plagues continuaran causant un considerable crebant econòmic tant per a les Administracions Públiques com per als llauradors”, afirma l'organització agrària.
