Explica el cronista de la ciutat, Toni Gascó, que l’única filla predilecta de la ciutat i grandíssima compositora, Matilde Salvador afirmava que ella era «beata folklòrica». Sense entrar en grans debats, em sembla una manera de definir la devoció de moltíssima gent de Castelló i el Grau per la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó.
Si alçaren la mà els castellonencs i castellonenques que porten en el coll o polsera la imatge de la Lledonera, crec que ens sorprendríem. En el meu cas, ja fa uns quants lustres que la meua avia, Rosa, em va regalar una estampeta de la Mare de Déu del Lledó, que em vaig ficar a la cartera, i encara que l’estampeta amb el pas del temps ha anat canviant, porte a la imatge de la nostra patrona en la cartera i m’acompanya cada dia.
Com sempre dic, són moltíssims els llars de la nostra ciutat que tenen un quadre de la Mare de Déu del Lledó en les seus parets. En casa els meus pares van llevar un de gran que hi havia al passadís, en un canvi de mobiliari, i ara sols en tenen dos de la Mare de Deú, un al menjador i altre al rebedor, perquè es facen una idea.
La nostra patrona desperta devoció, inclús en gent que fa temps que no acudeix a cap cerimònia religiosa de fa temps, i inclús gent que no comparteix la moral de l’actual església catòlica. I justament per açò, per la devoció i l’afecte que el poble de Castelló li té a la nostra patrona, en el centenari de la coronació de la Mare de Déu, la confraria de Lledó, li dona els títols de calvari i de Perot a la corporació municipal, on està tot el poble de Castelló representant democràticament. Per això alguns comportaments d’apropiació d’una festa de és de totes i tots i la manipulació partidista que ha fet el Partit Popular en aquestes festes s’hauria d’haver evitat.
Vaja per davant que les festes de centenari han sigut un èxit, el poble de Castelló i el Grau ha eixit al carrer per demostrar l’estima a la Lledonera. I les actituds partidistes del Partit Popular quedaran com anècdota quasi desapercebudes, però són fets que han passat i per això cal assenyalar-les, perquè les festes de la Mare de Déu del Lledó no es mereixen que el Partit Popular les utilitze de manera partidista.
A hores d’ara, jo ja no demane al PP que tinga altura de mires i en, temes de ciutat, compartisca amb tots els grups municipals les responsabilitats i les decisions, això haguera implicat una mirada institucional que fa temps va abandonar a certs partits polítics. De fet, el PP no ha volgut compartir la responsabilitat que tenia l’Ajuntament com a clavari i Perot de les festes ni amb els seus socis de govern, que també és significatiu.
Que el portaveu de govern i Perot per part de la corporació municipal, Vicent Salesdecidira no convidar als membres de la corporació i convidar sols al govern a l’enramà, l’acte principal que organitza com a Perot, és una deslleialtat institucional. I ho van fer per a què l’esquerra no estiguera. També és una falta de respecte no sols als grups polítics i a la gent que represente,, sinó a la comanda que tenia de la confraria de Lledó.
També ha sigut molt inapropiat que el que va ser regidor i diputat del Partit Popular durant 24 anys, Miguel Angel Mulet, criticara en el seu article a l’anuari de Lledó a l’anterior corporació fent apologia del franquisme. El tema de l’article era adequat, la relació de prohoms de Castelló i la Mare de Déu, i fins ací tot és correcte, però Mulet va aprofitar eixe article per fer menció a «la pruga» segons ell, del nom de Lluís Revest i Vicente Traver dels carrers de Castelló. No va explicar el senyor Mulet que tindre un nom de carrer en la nostra ciutat és un honor, i quan algú, amb la seua signatura, ha assenyalat a un veí de Castelló com a roig i indesitjable i per eixa signatura, el veí de Castelló ha perdut la feina o directament la vida a la tapia del cementeri de Sant Josep, quan algú ha participat de perseguir a la gent per les seues idees, eixa persona no pot tindre un carrer de la nostra ciutat amb el seu nom. I això no és negar o oblidar les llums de la seua vida, sols és no amagar les ombres i posar les coses al seu lloc. Miguel Angel Mulet, podent haver fet un article correctíssim, no va poder evitar fer proselitisme del franquisme i crítica política a l’anterior govern, amagant part de la història en el lloc més inapropiat.
A les accion de Mulet i Sales també s’ha d’afeigr a l’alcaldessa Begoña Carrasco també s’ha d’afegir, qui havent disponibles espais expositius dignes i cèntrics disponibles, es va encabotar de fer l’exposició Misterya Rosarii en l’espai de la Fundació Caixa Castelló, tallant la programació cultural que hi havia i reduint el temps de l’exposició a poc més d’una setmana sols pel seu desig. Podem entendre que la sala Sant Miquel ere el lloc ideal, però l’exposició, d’haver-se fet a la sala expositiva principal de l’edifici Menador, podria haver estat tot el temps que calguera, perquè la tenen buida, i no haguera paralitzat la programació de la Fundació. Anteposar els teus desitjos, a allò que és més convenient, no és com ha d’actuar una alcaldessa.
Per sort, i encara aquestes coses que no haurien de passar, la gent de la confraria, la ciutat de Castelló, i la devoció del poble per la Lledonera, són més grans que aquests fets, que sols defineixen a qui els fa, i davant dels quals no hem de callar.
