'Música a la llum: documentació i patrimoni de les bandes de música' recull els treballs presentats en el I Congrés Internacional Música a la Llum
Castellón Información
L'Institut Valencià de Cultura i Bankia, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, publiquen el llibre 'Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música', un volum que recull 32 articles de 40 autors, escrits en castellà, valencià i anglés, i que recull els treballs presentats en el I Congrés Internacional Música a la Llum de 2018.
El llibre es distribueix a través de la Llibreria de la Generalitat (Llig). Pròximament disposarà d'una edició electrònica promoguda per la Universitat de València a través de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives.
Entre els dies 13 i 15 de desembre de 2018, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va acollir el I Congrés Internacional Música a la llum 'El patrimoni documental de les bandes de música', patrocinat per Bankia i coorganitzat per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i la mateixa universitat, a través del seu Institut de Creativitat i Innovacions Educatives.
Aquest congrés s'emmarcava en el programa 'Música a la llum', que va sorgir en 2016 per a col·laborar amb les societats musicals en la conservació, reivindicació i difusió del patrimoni cultural que s'ha anat reunint entorn de les seues bandes. 'Música a la llum' té, sobretot, aspectes documentals i socials, però també científics.
Ara veu la llum el volum que recull una part dels treballs presentats en aquell fòrum, convenientment revisats i adaptats al format escrit. Els codirectors del congrés, Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), són així mateix coordinadors del volum i autors del pròleg.
Una obra col·lectiva
L'obra està dividida en sis capítols: el primer, 'Arxius i història de les societats musicals', ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d'algunes societats, amb èmfasi en el patrimoni documental que van generar o custodien, o se centra en determinats creadors. El segon, 'Documentació en institucions públiques i privades', presenta el quasi sempre poc conegut patrimoni bandístic d'importants institucions bibliotecàries o arxivístiques, a més d'abordar la relació i els paral·lelismes entre els arxius professionals i els arxius de les societats musicals.
Les parts tercera i quarta se centren en fonts per a l'estudi de les bandes de música com són l'hemerografia, la fonografia i els arxius personals i familiars, vinculats generalment a un creador. Una part important d'aquests capítols està dedicada als treballs d'organologia, en els quals veiem, per exemple, com han evolucionat les plantilles de les bandes de música, amb les seues conseqüències estètiques.
La cinquena part, 'El popular i el culte en la formació del repertori bandístic', es mou entre la documentació i la musicologia per a abordar temes en què s'entrecreuen la música acadèmica i la música tradicional, i se subratlla aquesta doble personalitat tan assenyalada a vegades en la música de banda.
Per a la sisena i l'última part, 'Patrimoni bandístic i context social', queden diversos treballs en què el patrimoni cultural de les societats musicals s'aborda des de perspectives legislatives que reflecteixen progressius canvis de sensibilitat i també des de perspectives sociopolítiques, referides tant a la nostra història recent com a la invisibilització de la dona en el moviment col·lectiu tan important per al manteniment i impuls del fenomen bandístic.
