Quatre grups d'investigació de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, junt al IATA, han aconseguit prop de quatre-cents cinquanta mil euros
Els grups d'investigació Ecofisiologia i Biotecnologia; Polímers, Materials Avançats; Innovació i Desenvolupament Ecològics; i Immunitat Vegetal i Bioquímica de la Universitat Jaume I de Castellón han aconseguit prop de quatre-cents cinquanta mil euros per a desenvolupar dos projectes en el sector de l'agroalimentació a la Comunitat Valenciana (AGROALNEX), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - Next Generation EU.
La Generalitat Valenciana havia convocat, a través de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, aquestes subvencions amb la finalitat d'impulsar la transformació del sector agroalimentari en un escenari més verd, sostenible, saludable i digital, per a superar la bretxa entre els descobriments científics, el desenvolupament de tecnologia i la seua implantació.
L'estudi «Desenvolupament d'un film d'encoixinament agrícola actiu i biocircular», coordinat per Luis Cabedo Mas del grup d'investigació PIMA - Polímers i Materials Avançats i José María Lagarón Cabello, de l'àrea de seguretat i conservació d'aliments de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), té com a finalitat desenvolupar un film biodegradable i agrocompostable que siga capaç d'encapsular i alliberar agents actius que provoquen una resposta immune vegetal. Aquest projecte compta també amb la participació de José Gámez Pérez (PIMA), Rosario Vidal Nadal (Green Innovation & Development) i Victoria Pastor Fuentes (Plant Inmunity and Biochemistry Group).
La principal contribució d'ActiBioMulch a l'economia circular és facilitar plàstics al sector agrícola que siguen més sostenibles i, que a la vegada, tinguen un paper actiu a l'hora de combatre plagues. D'aquesta manera disminueix l'ús de plàstics convencionals i l'ús de biocides en l'agricultura, el que evita la degradació i contaminació de sòl i aigua, així com la introducció d'aquests compostos en la cadena tròfica.
L'impacte sobre el medi ambient i agrícola de l'ús de molècules amb alliberament controlat suposarà un avanç en els camps de la Biologia, la Bioquímica i la Fisiologia Vegetal perquè les plantes estan exposades constantment a diferents estressos i disposar d'una concentració inductora relativament constant, permetrà una major eficiència en la resposta defensiva, mitjançant tractaments sostenibles.
El projecte «Implementació de noves tècniques per augmentar la resiliència de la citricultura al canvi climàtic», coordinat per Aurelio Goméz Cadenas i Carolina Clausell Terol del grup Ecofisiologia i Biotecnologia, té com a principal objectiu generar coneixement científic i desenvolupament tecnològic aplicat a la citricultura i a la protecció dels recursos hídrics, contribuint a millorar la qualitat de vida de les persones. En concret, el projecte es centra en l'ús sostenible dels recursos hídrics en l'agricultura i en la millora de l'adaptació dels cítrics al canvi climàtic. D'una banda, mitjançant enfocaments fisiològics i agronòmics, es reduirà considerablement la quantitat d'aigua utilitzada en la irrigació dels cítrics i, d'altra banda, nous tractaments pal·liatius, basats en tècniques netes de lliurament retardat, permetran reduir l'impacte de l'estrès hídric en els arbres d'aquest cultiu.
D'aquesta manera, la proposta contribuirà a reduir la petjada hídrica del cultiu de cítrics a l'àrea mediterrània al mateix temps que augmenta la resiliència dels cítrics al canvi climàtic. La citricultura només serà sostenible si és capaç de mantenir les quantitats i qualitats de les collites en un escenari de menor disponibilitat de recursos hídrics, contribuint aquesta proposta a aconseguir aquest objectiu.
