El projecte LArcHer vol ser capdavanter a entendre l'ARL, un dels cossos d'art prehistòric més extraordinaris d'Europa, Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1998
Castellón Información
L'Àrea de Prehistòria de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) participa com a entitat beneficiària en el projecte d'investigació europeu LArcHer: Breaking Barriers between Science and Heritage approaches to Levantine Rock Art through Archaeology, Heritage Science and IT [Trencant barreres entre els enfocaments de la ciència i el patrimoni en l'art rupestre llevantí mitjançant l'arqueologia, la ciència del patrimoni i la tecnologia de la informació], un estudi coordinat per la professora Inés Domingo, investigadora ICREA a la Universitat de Barcelona, i reconegut amb una Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) en la convocatòria de 2018. El professor de l'Àrea de Prehistòria Dídac Román Monroig, investigador d'excel·lència del programa GenT en el Departament d'Història, Geografia i Art, desenvoluparà el projecte des de l'UJI.
El projecte LArcHer vol ser capdavanter a entendre l'art rupestre llevantí (ARL), un dels cossos d'art prehistòric més extraordinaris d'Europa, Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1998. Una de les claus de LArcHer és el registre i anàlisi sistemàtica de l'ARL a través de tecnologies 3D digitals, sistemes de gestió i emmagatzematge de dades, SIG, anàlisis fisicoquímiques de pigments i suports i anàlisi comparativa amb altres cossos d'art rupestre a escala mundial amb desenvolupaments temàtics equivalents.
La naturalesa innovadora del projecte es basa en la combinació d'un enfocament multidisciplinari (arqueologia, ciències del patrimoni i tecnologies de la informació) i multiescalar (des de la microanàlisi fins a les perspectives del paisatge) per a obtenir una visió holística d'aquest art. També té com a objectiu tancar les bretxes existents entre la integració de la ciència i el patrimoni, per a comprendre millor els valors i les amenaces que afecten aquesta tradició artística i aconseguir un canvi en la forma en què entenem, cuidem, usem i gestionem aquest llegat mil·lenari.
Els objectius més importants són: l'ús de coneixements i mètodes interdisciplinaris per a redefinir l'ARL (és a dir, noves tècniques de datació o nous mètodes analítics per a comprendre el procés creatiu); la utilització de l'ARL com a proxy per a plantejar noves preguntes d'interès global sobre l'evolució del pensament creatiu i la cognició humana (és a dir, el moment i les forces impulsores darrere del naixement de l'antropocentrisme i les narratives visuals en la història de l'art prehistòric); i el desenvolupament de noves agendes de recerca per a establir objectius complementaris entre la ciència i el patrimoni i definir les millors pràctiques per a la conservació i gestió de l'art rupestre a l'aire lliure.
Distribuït per tota la vessant mediterrània ibèrica, l'art rupestre llevantí és l'únic tipus d'art figuratiu europeu dominat per les figures humanes, les quals apareixen involucrades en narratives dinàmiques de caça, violència, guerra, dansa, etc. Aquestes escenes són úniques per a explorar dinàmiques socials passades, comportament humà i pràctiques culturals. Com a tal, és l'únic cos d'art rupestre europeu amb potencial per a respondre algunes de les noves preguntes plantejades per LArcHer.
En els darrers anys, els projectes dirigits pels professors Inés Domingo i Dídac Roman han permès que el territori de Castelló siga un dels referents, en l'àmbit europeu, en l'estudi de la transició entre el Plistocè i l'Holocè. A aquest reconeixement han contribuït les excavacions realitzades en diversos jaciments en la comarca dels Ports i el Maestrat, així com la descoberta d'alguns dels jaciments d'art llevantí més importants del nostre territori, com la Volta Espessa (2013) i La Ferranda (2016), al municipi de Vilafranca (Els Ports, Castelló).
Tots aquests treballs es veuran ara incrementats de manera substancial amb aquest projecte Europeu, que té prevista la contractació de vuit investigadors (cinc postdoctorals, dos predoctorals i un tècnic), un d'ells a l'UJI.
