Al carrer Sanahuja hi ha una colla amb el nom de Magdalena tot l'any. Tota una declaració d'intencions, que els he de dir s'escampa per moltes colles, una d'elles la meua, que repetíem eixe mantra en infinitats d'ocasions, i inclús he escoltat colles, cantar eixe lema, «Magdalena tot l'any», al ritme de la cançó Magalenha, de Carlinhos Brown.
Reconeguem-lo, les nostres festes formen part de la nostra idiosincràsia, no és casualitat que quan fa un bon dia, a Castelló diguem que fa dia de Magdalena, i si no han sentit mai eixa expressió a la meua família és molt més que habitual.
Els parle d'açò, perquè igual que les nostres festes, el nostre orgull de genealogia, hi ha altres coses que ens defineixen als castellonencs o a una gran part d'ells, la devoció per la Mare de Déu, que va més enllà de la devoció estrictament religiosa o com diria Matilde Salvador, jo soc beata folklòrica. I també la passió pel Glorioso, pel Club Esportiu Castelló, un club que ens dona alegries ara, però que ens ha fet patir de mala manera.
Tots aquests sentiments, l'orgull, la devoció i la passió, tenen un tret en comú, s'hereten. Passen de mares a fills, i ens fa que per molts siguen un sentiment que et fa recordar eixa família que ja no hi és. A una campanya d'abonaments del Club Esportiu Castelló, hi havia un vídeo promocional que es titulava «Al puesto», on un aficionat explicava com el seu lloc, era el que compartia amb el seu avi, tenia una frase genial: a mi no m'agrada el futbol, a mi m'agrada el Castelló. I a molts ens representa.
Els parle de tots aquests sentiments perquè són trets d'identitat i llocs comuns dels castellonencs i castellonenques, i si vostés, per desgràcia han escoltat més d'un discurs de l'actual alcaldessa Begoña Carrasco, es fixarà que acudeix constantment a ells, i això a priori no és dolent, està bé que els ressalte i els recorde, el que no està tan bé és que se'ls intente apropiar i ens vulga fer creure que eixos sentiments van lligats a la seua ideologia i les seues polítiques. Això no és honest per a la ciutat de Castelló i el nostre poble.
I el que no és gens honest, i te n'adones quan l'escoltes diverses vegades, és que Carrasco utilitza eixos sentiments de forma constant per un motiu, perquè no té res a dir, perquè no té projecte de ciutat més enllà d'eslògans i acudir als sentiments que totes i tots tenim d'una forma o altra.
A l'alcaldessa li té igual el dia, o l'acte, si és un debat polític, un acte institucional o un festiu, si és a un carrer o al teatre principal o si és el dia de la ciutat. Carrasco perd infinitat d'ocasions de demostrar que sap on està, que té un projecte de ciutat, que vol acceptar i fer front als reptes que tenim de futur, que vol millorar la vida de la gent. No aprofita per a parlar de coses concretes, de treball, de formació, d'educació, d'urbanisme, de transport públic i mobilitat. Tampoc d'aigua, de l'energia de les nostres cases, de la custòdia d'un terme municipal semiabandonat, de les ajudes socials, de la promoció del comerç o la convivència cívica. L'alcaldessa no entra mai a aquests temes, i en té molts més com, la sanitat, els residus, la seguretat, els parcs... Moltes coses que no sap, en les que no té projecte i que amaga amb la utilització continuada dels nostres sentiments, com si fora Magdalena tot l'any, una festa sense fi.
No seré jo qui diga que no li agrada la festa, però si no entens que hi ha un moment per a cada cosa, si no tens res a explicar als castellonencs i castellonenques perquè sempre parles del passat, vol dir no tens res que oferir al teu poble. Amagar eixa realitat amb els sentiments del castellonerisme és, senzillament, no tindre categoria, i això és el que li passa a l'alcaldessa a cada discurs, i per això la ciutat necessita un canvi de govern.
