“Sempre hi ha coses que es quedem, pot ser una obsessió però sempre escriu sense fer un esquema previ”
Diuen d’ell que és un dels millors escriptors en llengua catalana i que ho ha guanyat tot, però segur que Manuel Baixauli tindrà una altra història per a escriure després de passar per L’EOI de Castelló, perquè com va afirmar, “Sempre hi ha coses que es queden. No comence a escriure amb una idea definida, pot ser una obsessió, comence a escriure sense saber què hi passarà.
EM/ Castellón Información
Manuel Baixauli va participar en una xarrada-tertúlia a L’EOI de Castelló, on va parlar i compartir les seues històries.
Home senzill, pausat. Diuen d’ell que pot ser que siga un dels millors escriptors en llegua catalana perquè ho ha guanyat tot. Però Baixauli es reflecteix com un autor ple d’idees, de vivències que s’enregistren dins del seu cap. “Sempre hi ha coses que es quedem. Pot ser una obsessió però comence a escriure sense saber què va a passar, no em faig cap mapa, ni en prepare un esquema previ”.
La seua obsessió és reescriure tot el que té al cap i bolca en les seues creacions, perquè les seues vivències són com imatges que es guarden en els calaixos de la seua memòria. Per això, li dóna una i mil voltes a cada idea, fins que, a poc a poc, els pensaments, les descripcions prendre’n forma i el llibre avança, lentament, sense presses, amb molta reflexió.
Afirma que no és un autor que escriga molt, ni moltes hores. És cert que ha de posar-se una rutina perquè les novel.les requereixen una continuïtat… “Em costa entrar en calor i la segona part del temps sempre discorre molt més ràpid i amb molta més facilitat”. I encara i tot, després arriba la reflexió i es dóna compte que hi ha paràgrafs que poden servir i altres que pot ser no tenen sabor a res.
Les seues obres plantegen una profunditat, de vegades quasi sinistra. I és que Baixauli parla molt del suc de l’ànima i també de la mort. “La mort és el gran misteri de la vida… L’impacte del primer mort que vaig veure em va impactar molt, però més que la imatge del finat, el taüt…
Els alumnes de L’EOI van ser participatius, actius, encuriosits amb l’habilitat i la personalitat de Baixauli, també van voler-lo empresonar. I com el paraigua de la portada d’un dels seus llibres, també van aparéixer diversos paraigües de colors amb missatges i frases de les seues obres.
Va ser una xarrada entretinguda i interessant, i un moment màgic que va posar damunt la taula el retrat d’un home apassionat per desxifrar els secrets de l’ànima. El misteri de totes aqueixes coses que apareguen a la vida quotidiana i que formen part, no sol del que succeït a cada instant, sinó també dels records que es queden pegats entreteixits en una existència que ha pogut ser la de molts altres.
Amb la seua presència i la seua conferència, el cicle hiverns literaris s’ha convertit en una gran història pera a gaudir.
