Opina que després, les organitzacions i els països haurien de plantejar-se més seriosament la necessitat de promocionar la salut
Castellón Información
La catedràtica de Psicologia Social de la Universitat Jaume I de Castelló, Marisa Salanova, assegura que l'actual crisi causada per la pandèmia del coronavirus pot afavorir "una resiliència més proactiva de cara a les dificultats en les organitzacions, de tipus més potencial que responsiva, que s'anticipe, estructure i minimitze l'impacte dels esdeveniments estressants que apareixen", perquè "la resiliència es pot aprendre i entrenar mitjançant intervencions psicològiques positives que ja han mostrat la seua eficàcia i evidència empírica" .
Salanova explica en l'article '¿Cómo sobrevivir al Covid-19? Apuntes desde la resiliencia organizacional', publicat en el monogràfic 'La Psicología Social ante el Covid-19' de l'International Journal of Social Psychology, com articular, des de la investigació en psicologia organitzacional positiva, els mecanismes psicosocials de la resiliència organitzacional i com, a través de l'entrenament en recursos psicològics, organitzacionals o socials, les institucions, organismes o empreses poden afrontar els efectes causats per la pandèmia de la Covid-19 o qualsevol altra crisi similar.
Segons la directora de l'equip WANT (Prevenció Psicosocial i Organitzacions Saludables), "la resiliència humana i social no es limita únicament a resistir (com ho fan els materials en el camp de la física), sinó que inclou la capacitat de reconstruir i superar-se a pesar de les dificultats" perquè la resiliència sorgeix de l'adversitat i "és la capacitat de seguir funcionant bé en situacions adverses, quelcom positiu que és conseqüència de quelcom negatiu, i es pot desplegar en les organitzacions".
En la seua opinió, no totes les organitzacions han reaccionat igual davant la pandèmia. "A Espanya, moltes ja estaven implementant canvis que altres no volien "veure", com ara el teletreball, la reestructuració d'equips amb la generació d'equips ad-hoc i recol·locacions, el canvi de producció dins del mateix sector (com la fabricació de màscares en el tèxtil), la televenda en línia o l'ús de xarxes socials corporatives", però "altres organitzacions, sense aquests recursos laborals i psicosocials, els han hagut d'implementar de manera forçosa, amb més o menys èxit, i amb multitud de contratemps deguts a una falta de previsió en el passat". Per això, proposa recursos de tres tipus: recursos psicològics positius, relacions socials positives i pràctiques organitzacionals saludables.
Entre els primers estarien les capacitats i fortaleses de les persones que són significatives per si mateixes. "Enfortir el personal mitjançant intervencions psicològiques positives contribuirà de forma significativa a reduir l'estrès, afavorir el benestar i millorar el desenvolupament", comenta la catedràtica. Alguns dels recursos que major incidència tindrien en la resiliència serien les emocions positives; les creences d'eficàcia, la recerca de sentit i significat o la innovació i la flexibilitat.
Cultivar unes relacions interpersonals positives seria el segon tipus de recursos, perquè com expliquen els especialistes, contribueix al desenvolupament, acumulació i accés a altres recursos significatius que redueixen l'estrès al reduir la incertesa (Carmeli et al., 2013). En opinió de Salanova, "les organitzacions haurien de fomentar les relacions positives entre el personal com una fortalesa per a afrontar situacions adverses, però també com a mitjà per a enfortir el seu desenvolupament personal i professional".
En tercer lloc, estarien les pràctiques organitzacionals saludables, la resiliència dels equips fomentada amb polítiques de conciliació, protocols sobre assetjament psicològic, comunicació positiva o programes de salut; el treball en equip, l'eficàcia col·lectiva percebuda o el lideratge que inspira el seu personal i que li transmet coratge i valentia durant períodes de crisis, entre altres.
Com a conclusió, la professora recomana que "després d'aquesta crisi, les organitzacions i els països haurien de plantejar-se més seriosament la necessitat de promocionar la salut entre el seu personal, cultivant recursos de resiliència abans que es produïsca la crisi i no reaccionar quan ja hi estem immersos", perquè la resiliència organitzacional no els permet únicament adaptar-se "sinó aprendre del trauma, créixer com a organització en l'àmbit de les persones, dels equips, econòmicament i socialment".
L'article de la catedràtica de Psicologia Social de l'UJI ha sigut inclòs en un monogràfic de l'International Journal of Social Psychology que la revista ha publicat amb deu propostes teòriques sobre la forma en què la psicologia social pot –potencialment– ajudar a afrontar la pandèmia de la Covid-19. En les aportacions s'aborda com usar distints models teòrics per a entendre millor l'epidèmia, les seues conseqüències i com afrontar-les; la importància de considerar variables (classe social o gènere), i s'hi examinen les causes i les conseqüències o els reptes i les preguntes d'investigació que es podrien plantejar en els àmbits de la psicologia ambiental, organitzacional o social comunitària.
