Castelló de la Plana és percebuda com una ciutat segura, segons es desprèn de la «I Enquesta de percepció de seguretat i victimització. Castellón 2023» realitzada per la Clínica Jurídica i Criminològica de la Universitat Jaume I, en la qual s'explica que l'11,3% de les persones enquestades perceben la ciutat com un lloc totalment segur, amb una qualificació de cinc sobre cinc, i un 46,2%, la consideren segura amb un quatre. El percentatge d'inseguretat (qualificació d'un i dos) només és manifestat pel 10,3%.
Desglossades per barris, les dades revelen que les zones amb major sensació de seguretat són la zona sud i centre, amb un 3,6 sobre 5; després les zones est, nord i oest amb un 3,5 i finalment el Grau amb un 3,4. Les zones considerades més insegures serien el Parc Ribalta (36,9%); el barri de Sant Llorenç (27,2%), la Guinea (20,4%), el Parc de l'Oest (5,8%) i el Grup Sant Agustí (3,9%).
Pel que fa a les situacions que generen més inseguretat, les més mencionades són el robatori amb violència (18%), les agressions sexuals (15,5%) i els robatoris en domicilis (15%) i els que menys el terrorisme (3,5%) o la corrupció (2%). I els delictes que es perceben com a més freqüents en la ciutat serien contra el patrimoni, furt (33,5%) i robatori (38,8%), el maltractament en l'àmbit familiar (11,3%), les lesions (6,8%) o les agressions sexuals (5,8%).
Els factors que les persones enquestades identifiquen com a causa de la percepció d'inseguretat a la ciutat serien l'escassa presència policial (16,1%), la inefectivitat del sistema judicial (15,8%), l'augment de la pobresa (15,6%), l'estat descuidat d'alguns barris (15,1%) o el tràfic d'estupefaents (14,8%) i les causes de la delinqüència serien la falta de valors inculcats per la família (18,6%); el mal funcionament del sistema judicial (18,1%), el consum de drogues (17,3%) o la desocupació (15,3%).
Respecte al nombre de delictes, només una quarta part dels enquestats indica haver demanat la intervenció dels cossos de seguretat de l'estat durant 2023 i el 14,3% indica haver experimentat un delicte durant el mateix període. No obstant això, el 40,7% indica que sí que coneix familiars o amistats que han patit algun delicte, majoritàriament furt (40,4%), agressió física (14%), robatori amb força (12,3%) o ciberdelicte (10,5%).
La major part de les víctimes van presentar denúncia policial o judicial i sis de cada deu ho va fer davant la Policia Nacional. Qui no ho va fer, al·leguen com a principal motiu que «denunciar no té utilitat» o que «el fet no tenia importància», però el 19,2% assegura que no ho fan per por i el 3,8% pel temps d'espera en les instal·lacions oficials.
L'informe també inclou una valoració de les forces i cossos de seguretat. Els resultats mostren que la Policia Nacional és la millor considerada quan es refereix a la protecció de la ciutadania o l'atenció a les víctimes d'un delicte, mentre que la Policia Local és la millor valorada quan es tracta de la resolució de conflictes privats o per a fer front a les molèsties causades per sorolls de tot tipus.
La valoració de l'actuació de la Policia Local per barris situa les zones centre i sud (que són les que tenen una percepció de major seguretat) com les menys satisfetes amb el cos de seguretat municipal, amb una puntuació de 3. En contrast, les zones est i nord presenten una satisfacció lleugerament major, un 3,1. I els barris més satisfets serien la zona oest i el Grau, amb un 3.2.
Per a fer el qüestionari s'han tingut en compte les preguntes que inclou l'estudi de seguretat ciutadana i victimització del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i una anterior enquesta realitzada pel mateix equip investigador a la ciutat d'Eivissa. La mostra, de 400 persones, contempla una representació dels barris (27) en els set codis postals i diferents grups d'edat (a partir de 18). En els resultats hi ha una representació major de joves entre 18-29 anys i més dones que homes (el percentatge és major poblacionalment).
L'informe ha estat dirigit pel professor Esteban Morelle-Hungría i Jacqueline Carvalho da Silva i Anna Raga i Vives, com a coordinadores; integrants de la Clínica Jurídica i Criminològica de l'UJI, amb la participació de Gonzalo Remolí López, Pere Romero Ortolà, Eduardo Giménez Ruiz i Amanda Pérez Silvestre, estudiantat del Grau en Criminologia i Seguretat de la Universitat Jaume I de Castelló.
La Clínica Jurídica i Criminològica de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques constitueix un espai d'aprenentatge en el qual l'alumnat posa en pràctica els coneixements adquirits al llarg de la seua formació de grau i de postgrau, a través del desenvolupament d'una experiència en què actuen com a juristes i criminòlogues o criminòlegs professionals, en analitzar i resoldre casos pràctics plantejats per sol·licitants reals, sota la tutoria i supervisió de professorat universitari i professionals de l'àmbit jurídic i criminològic.
L'informe complet es pot consultar en el repositori de l'UJI.
