Només tenia 10 anys, però recorde perfectament aquells dies. El 10 de juliol de 1997 el regidor del Partit Popular per Ermua, Miguel Ángel Blanco, va ser segrestat per ETA. Va ser una mort anunciada, que la banda va advertir que succeiria si el govern no cedia en l'acostament de presos al País Basc. Va ser executat 48 hores més tard, el 12 de juliol. Aquell succés va suposar un abans i un després en la lluita contra el terrorisme d'ETA.
No podem oblidar ni ocultar el que va passar. En memòria de les víctimes del terrorisme, cal ser honestos amb els fets, respectuosos amb la seua memòria i tindre la determinació de dir a les coses pel seu nom. Ací no té cabuda l’equidistància, uns assassinaven i els altres morien.
La memòria ha de ser entesa com un factor d’unitat al voltant de nobles valors comuns enfront d’aquelles desmemòries que persegueixen l’enfrontament i es basen en el rencor.
Resulta preocupant que hui molts joves no sàpiguen qui va ser Miguel Ángel Blanco. I el problema no és que els joves esborren la memòria, sinó que hi ha certes persones amb responsabilitat que estan interessats a esborrar-la. Com va dir la germana del regidor assassinat per ETA, la justícia i la veritat haurien de ser sempre les prioritats d’un govern. Desgraciadament, que l’actual Govern de Sánchez pacte amb Bildu -qui encara hui no ha condemnat l’assassinat de Miguel Ángel- la nova Llei de Memòria Democràtica coincidint amb el 25 aniversari del seu segrest és un menyspreu a les víctimes del terrorisme.
Aquest jove regidor, com molts altres ciutadans, va donar la seua vida per la llibertat i cal que ara i sempre conservem la seua memòria.
