Wences Alós. Alcalde de Moncofa.
No es tracta d’un premi de la loteria, no; ni d’una renda vitalícia, no. És el que paguem al dia pels interessos del deute generat durant els anys passats. És la quantitat que haurem de pagar en el 2016 pels préstecs que té sol·licitat l’Ajuntament de Moncofa. Préstecs originats en part pel deute descomunal amb proveïdors que es va generar quan Moncofa era el poble més ric de la província i, en part, pel préstec de la depuradora, el conveni de la qual es va firmar també en època socialista.
Si Moncofa concedia més llicències d’obra que cap poble de la província, si Moncofa urbanitzava i rebia diners per la mal venda de solars de l’Ajuntament (quasi no en tenim cap), ¿com és possible que estem en esta situació? La resposta és clara: una malíssima gestió. Una gestió amb una despesa descontrolada i uns ingressos tampoc supervisats.
A esta és una situació complicada li haurem d’afegir, entre altres coses, els milions que haurem de pagar per a acabar el Belcaire Sud, obres pendents en la xarxa de clavegueram valorades en 13 milions d'euros, o el pagament milionari durant vint-i-cinc anys que tenim firmat per la dessaladora.
La situació és complicada però podem i eixirem avant. És intenció nostra controlar la despesa el màxim possible però sense renunciar a cap ajuda o subvenció de la qual ens puguem beneficiar. Gastarem el menys que puguem però sense abandonar els nostres carrers, els nostres parcs, ni els nostres veïns. Ens devem a la gent i per la gent estem treballant; l’ocupació és escassa i per això hem pressupostat un taller d’ocupació, per a poder sol·licitar-lo, que serà el primer que se sol·licite per part de l’Ajuntament de Moncofa.
Són dies d’alegria i amb alegria hem d’afrontar el futur però també hem de ser coneixedors de la realitat; el nostre deure és que tot el món sàpia quina és la situació, perquè entre tots puguem solucionar-la, ja que nosaltres no som cap altra cosa que els representants de tots.
