En el quadrant sis del recinte es van enterrar a algunes de les persones afusellades i torturades o que van morir en l’hospital
Els més de 200 assistents a l'acte han pogut expressar els seus sentiments i han recordat que “lar repressí va ser "va ser especialment cruel a la ciutat”
Castellón Información
El quadrant sis del Cementeri Municipal de Borriana és des d'aquest 14 d'abril de 2018, dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, un lloc més digne i representatiu de la història de la ciutat, després que haja tingut lloc l'acte oficial d'homenatge a les 55 persones que van patir i van pagar amb les seues vides la repressió franquista, que com s'ha recordat en diverses de les lectures realitzades durant l'acte, "va ser especialment cruel a Borriana". És en eixe quadrant on es va enterrar a algunes de les persones afusellades i torturades en l'antiga presó de la Mercè o que van morir en l'hospital després de ser apallissades i "passejades" pels carrers del centre de la ciutat.
Així ho han recordat alguna de les més de 200 persones assistents a l'acte d'avui, que han pogut expressar els seus sentiments o els seus agraïments a través del micròfon que en l'inici de l'acte s'ha deixat obert perquè qualsevol persona poguera intervenir. Després d'eixes paraules inicials, ha sigut Aina Monferrer, en representació del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, qui ha repassat el treball que des del mateix Grup o col·lectius com l'Escletxa de Borriana s'ha realitzat en les últimes dues dècades per a aconseguir la "veritat, justícia i reparació de la dignitat i la memòria d'aquestes víctimes del franquisme, i que durant massa temps ha sigut silenciada i oblidada en aquesta ciutat". A continuació, Isabel Marín, néta de Manuel Marín Falcó, veí de Vilafranca afusellat en la capital de la Plana Baixa, ha recordat la història del seu avantpassat, explicant les vexacions, mentides i falta de tot tipus de drets que va patir el seu avi en els mesos previs al seu afusellament. En tots dos casos, s'ha agraït a algunes institucions públiques el suport per a aquest tipus d'actes i homenatges, però també s'ha volgut recordar "el treball que encara queda per fer per a dignificar i posar nom i homenatjar a tantes i tantes víctimes de la repressió franquista encara avui oblidades".
Finalment, ha sigut l'Alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, qui ha pres la paraula, i fent referència a les III Jornades Memorial Democràtic de Borriana en les quals s'emmarca aquest homenatge "aquest monòlit simbolitza, precisament, l'esperit democràtic en què es basa aquesta recuperació de la memòria i l'homenatge a totes aquelles persones, els seus familiars i la dignitat que recuperarem revisant el nostre passat, treballant en el present i mirant cap a un futur més just".
Un monòlit per al record permanent. En finalitzar l'acte, que s'ha tancat amb la interpretació del Cant dels Ocells per part de Nuria Sotomayor, ha sigut el regidor de Cultura, Vicent Granel, qui ha volgut agrair "el treball de tanta i tanta gent com el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, els col·lectius locals que han treballat en aqueixa recopilació de dades o persones que de forma individual, com Juan Ferrandis, no han volgut que que la història de la nostra ciutat es perda en l'oblit i hagen recuperat la seua memòria i la seua dignitat". I també ho ha volgut fer extensible als artistes Juan Poré i José Ferrer, presents en l'acte, per dissenyar un monòlit "que simbolitza els pilars sobre els quals assentar un societat més democràtica i justa amb el seu passat i la seua història, i que es culmina amb fins a 55 xicotetes peces daurades que representen a eixes 55 víctimes de la repressió franquista el nom de la qual quedarà ja per sempre reflectit en aquest quadrant sis del Cementeri Municipal de Borriana".
