Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
La setmana passada m’explicaven una anècdota certa un tant poca-solta, diguem-li reivindicativa, diguem-li divertida, que us transcric tot seguit. Resulta que un client d’un reconegut supermercat o distribuïdora comercial valenciana es va presentar, de sobte, davant de la caixera de torn amb un carro de la compra d’extramida ple, fins a vessar, de productes agraris procedents d’un estat veí, no comunitari, situat, per a més senyes, al sud de l’estret de Gibraltar.
Aleshores, abans de descarregar-lo per calcular el total de la compra, va demanar per l’encarregat de l’establiment que, molt cordialment, va ser localitzat ràpidament per l’empleada. Escolte, que no tenen fruites i verdures de la terra? De la terra són, senyor –va replicar l’encarregat, amablement. De quina terra?, perquè mire les etiquetes què diuen! –va dir el client, amb cert malestar. Aleshores, l’encarregat va improvisar un moderat discurs sobre l’origen eclèctic dels productes. Sap que li dic? Que ja descarregarà, el carro, vosté mateix! –va sentenciar el client. No deixa de ser una anècdota puntual, però també és ben cert que els consumidors tenim tota la llibertat d’elecció que ens permet el poder adquisitiu de cadascú.
Aquests dies de Nadal, i de bons propòsits que no hauríem d’oblidar en tot l’any, també són dies de consumir i de reunir-nos al voltant de la taula, amb amics i familiars, malgrat la crisi que tant ens afecta a quasi tots. I un bon propòsit, a banda dels clàssics de demanar salut més que mai, pau i amor, seria consumir productes valencians i, a ser possible de les comarques de Castelló on hi ha quasi de tot, de la millor qualitat i, en especial, en allò referent als productes alimentaris de tota classe.
I ara que està de moda la gastronomia de proximitat, és l’hora de reivindicar l’aigua de Benassal, els vins de Vilafamés, la cervesa de Vila-real, la carxofa de Benicarló, l’oli del Maestrat, la mel de l’Espadà, el pa dels Ivarsos, la carn i els rics embotits de les comarques de l’interior, el peix fresc dels nostres ports i el procedent de la incipient aqüicultura, les clemenules de la Plana, els flaons de Morella o la tradicional rebosteria artesanal de les nostres iaies, feta amb les millors ametlles del món que ara arriben fins Alacant per un torró només comparable al del Gremi de Pastissers de Castelló, al de Catí o al de Benlloch que, rematat amb els exquisits licors de Xert i d’altres productes que, ara mateix, no esmentem per falta d’espai, poden ajudar-nos a passar les millors festes i a potenciar els nostres productes en un mercat global que tots hauríem de desitjar glocal (local i global): Bon Nadal!!!
