Es desestima la demanda de l’entitat bancària contra l’ajuntament
El jutjat del contenciós administratiu nº 2 de Castelló ha desestimat la demanda de Caixabank contra l’Ajuntament de Nules pel mètode de càlcul de la indemnització per la reversió d’inversions, com a conseqüència de la resolució del contracte de concessió del pàrquing subterrani situat a l’avinguda de València de Nules.
De manera que, la concessionària i Caixabank sol·licitaven que la indemnització fora de més de 2.600.000 euros, mentre que el consistori fixava aquesta quantitat en uns 750.000 euros.
En aquest sentit, la sentència publicada atorga la raó a l’Ajuntament de Nules i confirma que la defensa dels interessos municipals no era una qüestió sense fonaments, donat que els serveis jurídics del consistori han defensat en tot moment que no podia traslladar-se al contribuent de Nules la pèrdua de valor de les inversions que reverteixen, així com el risc d’un negoci fallit per a l’empresa concessionària. Per tant, el problema sorgeix en fixar la quantia de la indemnització per les inversions que obligatòriament reverteixen a l’ajuntament.
Davant açò, cal recordar que l’any 2005 l’Ajuntament de Nules va començar el procediment administratiu de licitació de la concessió d’obra pública del pàrquing subterrani ubicat a l’avinguda de València, que va ser adjudicat a l’empresa Sedesa Urbana S.L, anomenada després Sedesa Concesiones SAU, la qual va executar l’obra i va començar també la seua explotació. Així doncs, l’Ajuntament de Nules va autoritzar la hipoteca de la concessió a favor del Banc de València, que més tard va adquirir Caixabank qui va passar a ser creditor hipotecari de la concessió.
A finals de l’any 2013 la concessionària va comunicar el tancament unilateral de l’explotació de la concessió, i a l’any 2017 va presentar un concurs de creditors sol·licitant la liquidació de l’empresa, un fet que obligava per llei a l’ajuntament a resoldre el contracte i a indemnitzar a la concessionària amb pagament per la responsabilitat hipotecària al creditor hipotecari fins el límit de la mateixa.
No obstant això, cal assenyalar, a més, que aquesta sentència és recurrible per l’entitat financera.
