La setmana passada parlàvem de la importància de l'aigua per al nostre benestar i per a la nostra economia, de com la gestionàvem i de quina realitat hídrica tenim a Castelló i comarques. També de com, amb consens polític, fugint de la guerra de l'aigua i fent propostes en positiu, Compromís vam plantejar a la Diputació el Pla Director de l'Aigua, la millor ferramenta davant les sequeres i la realitat climàtica que estem i continuarem vivint. Ara cal concretar quines tasques hem de fer, a banda d'algunes que vam avançar la setmana passada i el més important, perquè les hem de dur a terme.
Si parlem d'aigua, el més urgent és actualitzar la legislació espanyola, perquè no contempla les infraestructures necessàries per a aconseguir aigua d'aqüífers igual que les infraestructures d'aigua en superfície i per la gent de Castelló, que es prioritzen amb el mateix grau d'importància és una cosa en què ens juguem molt.
Cal control sobre la salut dels aqüífers i els seus cabals, i cal una implicació forta de la Confederació en el control dels pous il·legals, no podem acabar sent una nova Doñana.
Cal encetar el meló del preu de l'aigua, per a buscar consums responsables i encarir el seu malbaratament, i caldrà destapar una caixa dels trons encara més gran, els dels usos de l'aigua. Quins permetem i quins no, conscients de les conseqüències econòmiques i laborals que poden tenir aquestes decisions.
Cal invertir en eficiència, com vam dir la setmana passada, però també en reutilització, i ací cal dir que el pla de reutilització d'aigua que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Castelló és tot un exemple a seguir.
Caldrà custodiar el territori, evitar que muiren els boscos. I no, no es tracta de netejar boscos, els boscos estan bruts quan nosaltres portem fem i el deixem allí, sinó de gestionar-los, de reforestar i evitar incendis, de crear i ampliar les zones de recàrrega d'aqüífers. I si a algú li sembla que estic sent ambiciós, que sàpiga que si, ho estic sent. Ara, la custòdia de les zones de recàrrega d'aqüífers és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible del punt sis, el que parla d'aigua.
Cal afanyar-se en constituir el Consorci Provincial de l'Aigua. Compromís vam fer la nostra feina, aconseguint un acord impensable. Al Partit Popular li ha costat deu mesos aconseguir tres signatures i que els dos pobles que faltaven dels actuals dos consorcis i la Generalitat digueren el que ja havien dit la resta, que cal un consorci provincial que quan estiga constituït s'haurà d'ampliar amb nous municipis, on de segur voldran entrar Canet, la Jana, Traiguera, Torreblanca, Benassal, Vilafranca, Benicàssim i Orpesa i caldrà que entre també Castelló de la Plana i molts altres.
El motiu és clar, perquè la simple idea de plantejar un consorci provincial, va servir perquè el govern d'Espanya pressupostara més de 40 milions d'euros de fons europeus per a connectar les dessaladores amb els consorcis d'aigua. I si, cal que signem convenis amb el govern d'Espanya i Aquamed, no poble a poble, com ha aprovat el mes passat Torreblanca i van fer Moncofa, Xilxes, Cabanes, Orpesa i Benicàssim, sinó que ha de signar el conveni el consorci provincial, i que realitzen connexions entre les dues dessaladores i els pous de Canet, Traiguera i la Jana. No per especular i proposar fer camps de golf que no necessitem, ni podrem mantindre, sinó per garantir l'aigua a més del 90% de la població de la província.
I això implicarà negociació, i l'objectiu hauria de ser que el consorci provincial gestionara directament i decidira, perquè és el propietari de l'ús que han de tindre les dessaladores i no que tal com pretén ara el Partit Popular, siga el govern d'Espanya qui haja de decidir com gestionem la nostra aigua. Cal que les dessaladores siguen propietat nostra sense cap cost i sense que hàgem d'amortitzar les despeses d'una infraestructura fallida.
Això sí, les dessaladores no són la solució al problema de l'aigua que ens ve i als reptes que tindrem, sols serà part de la solució. Els veritables reptes estan més amunt, i per això ens calen consensos polítics i la governança del Consorci Provincial, al que li hem de donar poder de decisió i control dels recursos hídrics per garantir l'abastament.
Cal que la Generalitat Valenciana s'hi involucre de valent, complint les promeses que va fer la consellera del ram, Salomé Pradas, al principi de legislatura i invertint en el pla director de l'aigua, cosa que per ara no ha fet.
Per acabar, aquestes idees, que sols són un primer esborrany de les polítiques i accions que caldria prendre si volem garantir l'aigua al nostre país sense dir burrades tipus transvasaments o portar aigua en vaixells. Sols apuntar una idea, molts els diran que no cal parlar d'aigua, que ara tenim i és barata. D'eixa gent apunten bé els seus noms, perquè quan obrim l'aixeta i no isca l'aigua, aleshores serà el moment que li tornen a explicar el barata que era l'aigua i la quantitat que teníem a explicar el barata que era l'aigua i la quantitat que teníem.
