Alejandro Moreno. Psicólogo. Educador. Cooperador Internacional.
El diumenge 28 de juny, ha començat un nou govern al País Valencià, i ja què està de moda eixir amb banderetes, dir que les banderes són un tret d’identitat, no hi ha de pitjors o de millors, en qualsevol cas hi ha les meues i les teues, pot ser a tu t’importa qui la tinga més gran, com ha manifestat més de una persona, però crec que ara les banderes importants són les polítiques que van pactar pel consell, per governar un nou País Valencià.
Se suposa que es comença amb el rescat de les persones, garantir l'habitatge, una renda de garantia, accés a un consum mínim de llum, gas i aigua, alimentació nutricional pels xiquets de famílies desfavorides, impuls de les garanties a l’autonomia en discapacitats i el combat eficaç contra la violència masclista. Sense dubtar-ho molt, tenen molta feina per desenvolupar, ja què el risc d’exclusió corre cada vegada més ràpid per a les famílies sense treball, sense sostre, sense oportunitats per una activitat remunerada, a qui se’ls tanca el cercle de la vida econòmica-social. L’atur és un mal endèmic del capitalisme, sobretot perquè és una arma que s’utilitza per mantenir doblegada a la classe treballadora, la meua pregunta o com m’ho qüestione, és: realment el nou govern autonòmic lluitarà pel ple treball? El punt 4 del pacte botànic crida al Nou model productiu, i diu que s'arribarà a d’ell “per a l'eixida de la crisi i la generació de benestar a llarg termini”. Basant-se en el coneixement, la recerca i el desenvolupament innovador amb el principi de sostenibilitat (social, productiva, ambiental, política). Tot sona molt bé, però haurem de veure quin tipus de “reindustrialització” va endavant, s’aposta per “la recuperació de l’agricultura valenciana, per l’impuls d’un turisme sostenible i de qualitat i per un model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat.
Tan sols espere que no siga la continuïtat al model PP de grans projectes depredadors de l'ecosistema. El capital sempre ha manat en el “creixement econòmic” i els treballadors els que paguen amb treball i amb exclusió. Esperarem a veure com es dona impuls a la transició ecològica del model productiu i com es fica l’atenció a l'eficiència energètica, per l'impuls de les energies renovables, la gestió sostenible de residus, la utilització eficient de les matèries primeres i la logística intel·ligent que minimitze l'impacte en el medi ambient.
Hi ha molta feina per fer sobretot en el finançament de nous projectes innovadors de noves empreses, i alternatives per a la joventut que s’incorpora al treball, a la producció de béns de consum o de servicis. I sobretot fer real que les entitats d'accés al crèdit ho faciliten de veritat. Esperem que ho complisquen tot, pel que fa el Corredor Mediterrani, a la investigació dels instituts tecnològics i a les universitats. I sobretot la promesa d'avançar cap a unes relacions laborals que revertisquen el procés de precarització, amb la col·laboració dels sindicats i altres entitats ciutadanes, amb eixe “nou model” que ha de garantir treballs de qualitat i salaris dignes.
I si més no, fer realitat governar per a les persones, el que hem demanat sempre: educació, salut, cultura, esports, de tots per a tots. I tots i totes vol dir totes les persones que viuen al País valencià, independentment de l'origen, de la seua cultura i la seua nacionalitat. Ciutadans del món - ciutadans valencians, amb servicis públics i de qualitat per a tots i totes amb garanties. Servicis amb principis d’universalitat, igualtat.
Jo tinc la certesa que comença el canvi, però aquest no serà real mentre els moviments socials no s’incorporen al canvi. Toca ser i fer moviment, un moviment que espente els polítics de torn a gestionar el canvi, amb nous decrets autonòmics i lleis d’aplicació al país del canvi, de més democràcia, més participació, més transparència, més control de l’honestedat, més igualtat. I amb això estaran demostrant el compromís adquirit amb el punt de la regeneració democràtica i contra la corrupció, el tema de reivindicació del paper del polític al servici de la ciutadania, un paper per la gestió i administració dels recursos de tota la gent.
Gestionant amb transparència serà real el canvi d'un nou model. Però encara falta fer-ho real, per això hem d'estar al “peu del canó” i estar pendents que complisquen, i si no fer-los complir, i si no, continuar amb el canvi, enfortir la representació de persones que amb valentia facen polítiques en favor de les majories, encara que els amos del capital juguen al seu monopoli local, provincial, autonòmic, estatal, continental. Si els seus interessos no estan resguardats davant la sobirania d'un poble, faran tot el que siga possible per desfer el projecte del canvi (s’ha de veure Grècia), per això alguns que estem lluitant des de baix hem de mantindré eixa lluita, organitzar amb la nostra gent, manifestar les nostres propostes, els nostres projectes, mantindré la lluita per una societat més justa, plural, més democràtica, amb drets de tota la gent treballadora, i si hui comença el canvi, mes endavant consolidarem una nova societat, més justa, més igualitària, més participativa, més democràtica.
