Enric Nomdedéu. Portavoz del Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Falten pocs minuts per a les 9 del matí, hora a la que hem estat convocats els diputats que formem part de la comissió. Com gairebé cada setmana. Els més puntuals, que sempre som els mateixos, esperem l’hora per a començar a comptar els minuts que es retardaran els impuntuals, que són, també, sempre els mateixos. Un diputat del PP llegeix un diari dels de paper, i jo li aconselle llegir la plana on la gent envia la seua opinió, i especialment l’apartat on algú critica durament al PP, el seu partit. Concretament al diputat i candidat a l’alcaldia que ha de presidir la comissió a la que estem convocats.
La comunicació publicada diu que eixa persona era votant del PP i que ara que governen uns altres i han destapat tots els bonys de l’antic govern, s’adona que havia estat un error votar-los i que no ho farà mai més. Ràpidament el meu col·lega em diu: “un d’eixos activistes organitzats”. No li passa pel cap que puga ser veritat. Dóna per segur que és cosa nostra, dels adversaris, que li hem dit a algú que telefone dient això. Ni es planteja que puga ser cert.
El dia abans, al mateix diari, una persona havia telefonat queixant-se que el TRAM no passava pel mig del Ribalta, i acusava a l’oposició d’impedir-ho. “Un autèntic indocumentat” vaig pensar quan ho vaig llegir. I “un delinqüent en potència” vaig reflexionar. Perquè el TRAM no passa pel mig del Ribalta perquè el seu pas és il·legal. Ho era abans de fer l’obra que ens ha costat 2’4 milions d’euros i ho continua sent ara. Un altra cosa és que el PP al que li agrada viure perillosament al marge de la llei, tingués la declarada pretensió de fer-ho igualment. Tot i les sentències que li recorden que és il·legal. I ho dic, perquè l’alcalde ha dit públicament, si més no en dues ocasions, que no ho han forçat perquè jo els vaig amenaçar de dur-los als tribunals. “Amenaçar” va dir ell. Amenaçar en fer-los complir la llei.
Però clar… ara que escolte al meu col·lega, igual a banda de ser un “autèntic indocumentat” (que és il·legal està publicat i republicat i ho hauria de saber ja que opina) i de ser “un delinqüent en potència” (si per ell fóra incompliria la llei i desobeiria les sentències judicials), també podria ser “un d’eixos activistes organitzats”. Algú del PP que telefona com si fos un senyor que passava per allí. Versemblant? Clar que sí.
No sé si ho recordaran però fa uns anys es fa muntar una bona polèmica amb el traçat del desdoblament (que mai es va fer) de la N-340 al seu pas per la zona pròxima a la Magdalena. El meu partit va posar en marxa un web on explicàvem la nostra posició, penjàvem noticies referents al tema, i el més important, hi havia un espai per al debat. Vam tindre moltes, moltíssimes visites. Algunes estaven d’acord amb el que dèiem i altres no, clar.
Però hi va haver el que evidentment era una campanya organitzada de correus que venien a dir el mateix, que no acceptaven rèpliques ni explicacions, i que òbviament tenien una voluntat desestabilitzadora, defensant les posicions del PP. Era tan obvi, i eren tan maldestres, que vam decidir destapar la maniobra.
No ens costà gaire descobrir que efectivament les desenes de correus venien d’una mateixa IP. Estirant més el fil (informàtic) vam descobrir també que era d’un organisme oficial. Organisme oficial i en hores de feina! La cosa pintava bé. Vam furgar un poc més i vam localitzar l’origen. Era una organització formada ad oc per a donar suport al PP, de la que en formaven part el funcionari dels correus electrònics, el marit d’una assessora del PP i poca gent més, tots ells vinculats al regidor d’urbanisme de l’època. Quan vam destapar la trama, l’autor material no va poder fer un altra cosa que confessar i amb una certa arrogància dir que “no esperava que fóreu tan llestos i que poguéreu arribar a trobar l’ordinador d’origen” perquè es veu que havia fet una cosa d’eixes d'informàtics, per a dissimular. Aquell mateix dia acabaren els correus.
Així que ja comprenc per quina raó el diputat popular va dir de seguida “un d’eixos activistes organitzats”. Perquè en el seu entorn, el del seu partit, és normal. Està bé que la gent sàpiga que alguns partits, només alguns, tenen un exercit regular de gent que telefona a les ràdios, escriu als diaris, als fòrums…per intentar crear un estat d’opinió. Que no els deixen ni a vostés els espais mediàtics de la “pataleta”. Ho monopolitzen i manipulen tot.
