Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
Quan veja la llum aquest article les Falles de Borriana estaran ja dipositades en l'abocador mancomunat, com tot ésser viu en pols es convertiran, per a això es fant. Les falles a Borriana van néixer un 16 de març de 1928, a la Plaça de la Mercè, això vol dir que portem 87 anys plantant falles. Pel que sembla 87 anys no són suficients perquè aquesta festa de l'art i el foc no compte a Borriana amb el seu propi museu, ni tan sols amb un digne arxiu municipal que recullga el treball durant tot aquest temps dels homes i les dones que s'han dedicat en ànima i cos a la festa. Les falles no només són una tradició quasi centenària a Borriana, les falles són també un pont d'unió entre la pròpia societat borrianenca, una societat que s'uneix alvoltant d'un monument i que fa del foc una gran festa.
Això ve, perquè en aquests dies el Partit Popular ens vol inculcar com ja ho va fer el franquisme la seva doctrina sobre les senyes d'identitat. Pel que sembla encara es poden aconseguir majors cotes de ridícul, en això estan els senyors i les senyores del PP per guanyar els vots d'aquesta franja de l'electorat caspós i cerril que vaga pel llit del Turia. Tot per minimitzar així l'anunciat desastre electoral del PP. El Molt Honorable President ha proclamat una llei que regularà la protecció i promoció de "les nostres senyes d’identitat". Doncs bé, estem davant un d'aquests exemples de normes que els Governs apliquen per a una tasca d'enquadrament ideològic i identitari de la societat que semblen directament tretes del nacionalcatolicisme espanyol.
Aquests senyors i senyores del PP que es vesteixen de fallera major i amb saragüells, que no parlen dues paraules seguides en la llengua dels valencians, pel que sembla aquests, indocumentats, els Alberto Fabra, Rita Barbera i companyia ens volen inculcar la seva versió antiga, rància i absurda de les senyes d’identat, en la qual segons ells pesa més els bous al carrer que la cultura i el patrimoni del poble valencià. Perquè per a això, per als bous, si que es manifesten, però per recuperar i restaurar el nostre patrimoni ni un cèntim, i menys encara per normalitzar i dignificar la nostra llengua.
I ací anem, perquè el més divertit del cas, per no dir deplorable és que aquests individus no es coneixen ni tan sols les seves pròpies normes, estatutàries i en vigor. Aprovades per majoria del Partit Popular. És el cas, per exemple, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a qui competeix segons l'Estatut d'Autonomia la normativa de la nostra llengua, i que ara aquests salvadors de pàtries volen arraconar per donar-los als analfabets del Cap i Casal el poder dir-nos si parlem o no valencià i cremar-nos en la foguera (no en la falla) com en l'època de la Inquisició. Ja sabem qui és el nostre Torquemada, el que no sap dir ni, “bon dia”.
I tornant al principi, per a molts de nosaltres, les falles no sols representen una tradició, un art, una sàtira de la vida i la política, també representa un sector econòmic i social que en una ciutat com Borriana serveix per donar treball a moltes persones, a moltes famílies. Un sector que el PP ignora cada vegada més, ahí esta la supressió del primer curs del mòdul d'Artesà Faller a l'IES Jaume I, o la falta d'aquest Museu Faller que es mereix el món faller borrianenc. Perquè en 20 anys de govern del PP no han estat capaços de trobar i fer realitat aquest somni dels artistes i fallers.
I mentre Borriana seguirà treballant i els seus artistes fallers creant noves falles per al gaudir de veïns i visitants, aquests del PP seguiran en la seva pròpia lluita per les senyes d'identitat, tal vegada perquè ells si que les necessiten, perquè ni les coneixen, ni les defensen, ni les utilitzen. En realitat, les senyes d’identitat que exhibeixen aquests individus del PP no van més enllà del sainet, perquè representen la falta de respecte i burla pels ciutadans. Al mateix temps que defensen l'indefensable, han convertit al poble valencià en símbol d'una societat que no volem ser. La societat que ells han situat en el mapa, la societat de la corrupció, la burla, la vergonya, la societat de la casta i la caspa que representen tots ells, aquesta societat que no volem i que ens conformem amb canviar de forma ràpida. Això sí, canviant de Govern i de persones.
