Fer oposició a l'oposició és una estratègia prou recurrent en els governs, de vegades justificada, altres no, però quan és reiterativa i continuada, és la constatació de dues coses: La primera, que la critica o allò que diu l'oposició t'ha fet molt de mal i la segona, que no entens que el teu càrrec implica donar comptes i que et fiscalitzen.
Si hi ha alguna regidora que ha demostrat no saber governar, arribar tard a tot i no tolerar cap critica en el govern de Carrasco, eixa és sense dubte Maria España. Ojo, que el Partit Popular en general està demostrant una supèrbia inusitada, des de l'alcaldessa, als seus tinents d'alcaldes i portaveus, però España s'emporta la palma.
Ha arribat tard a tot. Va començar sense licitar les obres de les escoltes de dos anys de les escoles La Marina, El Pinar i l'Artero. No va fer l'exposició d'Hàbitat Artístic quan tocava. No va ficar els tendals del Mestre Canós fins vàries insolacions de xiquets i xiquetes després i amb una queixa al síndic de greuges. També ha eliminat els cursos de valencià de l'Ajuntament i ni se n'havia adonat.
S'ha carregat el Pla Edificant i a banda de les escoles que vam deixar licitades l'Acord de Fadrell; el Mestre Canós i Sebastian Elcano, no esperen cap altra reforma o obra d'envergadura aquesta legislatura. Així, li ha donat l'esquena a l'escola pública. Ha eliminat les ajudes a les associacions de Cultura Popular i la signatura de convenis amb festivals tan importants com el de l'Antiga Corona d'Aragó. La va realitzar després que es celebrarà el festival, quan mentre governava Compromís sempre signàvem i avançàvem els diners abans del mateix.
Maria España en un any ha sigut incapaç d'obrir el centre de lectura en el barri del Censal, i s'ha desentés de les necessitats educatives dels xiquets i xiquetes de Castelló amb la frase de «no és competència municipal». I, així, la regidora d'Educació i Cultura es creua de braços i a menjar de la sopa boba. Si tinguera un poquet de vergonya i després de l'oposició que ha fet aquests anys, ja hauria dimitit.
A pesar de tot això, Compromís fem una oposició responsable i en positiu, però a la senyora España li molesta. L'últim episodi: li hem recordat que si no espavile, les famílies del barri del Raval Universitari que utilitzen el transport escolar es poden quedar sense aquest autobús en l'inici de curs. Perquè el contracte actual s'ha acabat i en el moment que els escric aquestes línies el nou encara no està en la plataforma de contractació, i cal publicar-lo, que es presenten empreses, valorar-lo.
Cal fer molta feina i de nou s'ha encantat. Ja veuen quina critica més destructiva. Per favor senyora España, trague ja el contracte de transport escolar, que hi ha vint famílies que es poden quedar sense ell al principi de curs.
Qualsevol bon governant s'alegraria de tenir una oposició que s'avança als problemes, que li marque les necessitats, que no espera que les famílies es queden sense transport per escalfar els ànims, sinó tot el contrari, fa pressió i recorda que cal traure el contracte per a donar el servei.
Qualsevol bon governat s'alegraria, però Maria España no, i en volta de treballar per traure el contracte i publicar-lo en la Plataforma de Contractació de l'Estat, que és el que hauria de fer, se'n va al gabinet de comunicació per fer una nota de premsa i insultar i rabiar contra l'oposició.
I això és que fer oposició a l'oposició de manera contínua. Per sort, l'actitud d'España no ens farà canviar i continuarem fent propostes per millorar la cultura i l'educació de la nostra ciutat, encara que això deixe en evidència la seua nefasta i terriblement mala gestió. Sense contar les polítiques de retallades que aplica a les seues àrees...
