L'escultura de l'arbre de la vida instal·lada al jardí central del carrer Sant Marc compta amb una llegenda de record a totes les víctimes
Castellón Información
L'Ajuntament d'Almassora, en compliment de la moció aprovada en 2019, ha celebrat hui un acte d'homenatge a record a les 71 víctimes d'Almassora de la repressió franquista i els tres veïns assassinats en els camps d'extermini nazis. El jardí central del carrer Sant Marc ha acollit la inauguració d'una escultura amb l'assistència de descendents de les víctimes i representants dels grups municipals Partit Socialista, Partit Popular i Compromís.
El tècnic local Cèsar Mateu ha iniciat el torn de parlaments rememorant la història dels veïns deportats a Alemanya i ha cedit la paraula a Joan Piñana, en representació del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. A continuació s'ha dirigit als assistents el president de la Diputació Provincial de Castelló, José Martí, i ha tancat l'acte l'alcaldessa d'Almassora, Merche Galí, en un acte que ha comptat amb limitacions d'aforament per raons sanitàries.
Segons els acords en el text, l'escultura de l'arbre de la vida instal·lada al jardí central del carrer Sant Marc compta amb una llegenda de record a totes les víctimes amb l'objectiu de “mantindre viva la seua memòria i la memòria col·lectiva”. Als versos del poeta Antonio Machado gravats en el monòlit s'ha sumat la interpretació d'una peça musical a càrrec de Lluna Agut Pitarch i Roser Barberà Beltrán com a anotació cultural.
Aquest homenatge rememora el sofriment dels veïns Josep Falaguera Messeguer, Josep Agustí Bomboí i Vicent Adsuara Segarra, morts en els camps d'extermini nazi en els anys 1941 i 1942, i les 71 víctimes locals de la repressió franquista. “Actes com aquest ens permeten continuar avançant en la consolidació de la democràcia sense oblidar als qui van viure les èpoques més fosques de la nostra història per pensar diferent”, ha destacat Merche Galí, que ha parlat com a primera edil i com a besnéta de Manuel Galí, represaliat per la seua filiació socialista.
“També responsabilitat de qui no van perdre a ningú condemnar aquests fets, igual que diem no a la violència masclista, els abusos sexuals, el terrorisme o qualsevol altre tipus de delinqüència no per ser víctimes nosaltres en primera persona, sinó pel nostre sentit de societat civilitzada”, ha assenyalat l'alcaldessa.
El text aprovat per la corporació municipal d'Almassora en 2019 recorda el colp d'estat dirigit per Franco en 1936 contra la legalitat de la II República sorgida de les eleccions municipals del 14 d'abril de 1931 i que va desembocar en un conflicte armat de quasi tres anys contra la població, amb aliances amb la Itàlia de Mussolini i l'Alemanya d'Hitler.
La moció recorda les desaparicions, arrestos i presó, menors robats, exclusió social i l'extermini físic i violent de la població. “Al poble d'Almassora, com en la resta, les víctimes de la repressió estan identificades i es tenen també les dades de les persones represaliades en els camps d'extermini nazis”, incideix el text, que conclou amb l'acord per a la dignificació de les víctimes i la inauguració del monòlit.
