Castellón Información
El procés participatiu en els barris sobre el Pla General ha abordat avui una zona tan emblemàtica com el Ribalta i el seu entorn. El plànol esborrany amb l'ordenació d'aquesta zona destaca el parc Ribalta com a parc públic de la xarxa primària de dotacions de la ciutat i la seua catalogació com Bé d'Interès Cultural pel que considera tota la seua superfície, 77.150 metres quadrats, com a zona verda. I és que la infraestructura verda torna a tenir protagonisme en el planejament urbanístic previst.
Així, el regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, ha destacat com a principals aportacions el manteniment d'una unitat d'execució que permetrà completar la urbanització de la rotonda de la plaça Donoso Cortés. "Amb la reordenació prevista, millorarem la urbanització d'aquest accés a la ciutat, afavorirem la seguretat vial i ampliarem l'espai verd de la rotonda Donoso Cortés, que duplicarà la seua superfície fins a assolir els 3.000 metres quadrats", ha explicat l'edil, qui ha subratllat que "amb la modificació en la delimitació de l'àmbit de la unitat facilitem la seua execució i alliberem major superfície per a l'ús públic".
També es delimita un sector de sòl urbanitzable d'ús residencial denominat Riu de la Plata amb una superfície de 32.361 metres quadrats, entre el passeig Morella, l'avinguda Vall d'Uixó i el llit del riu Sec, enfront de l'estació d'autobusos, en la qual el Pla General projecta el tractament enjardinat en la ribera del riu i de via verda que proporcione un passeig per als vianants i ciclista, segons han explicat Fernando Calduch, coordinador de l'àrea de Desenvolupament de la Ciutat, i Consuelo Leal, cap de l'àrea de Planejament Urbanístic de l'Ajuntament de Castelló.
La reunió, que ha comptat amb la participació per part de l'equip de Govern de Rafa Simó i de la tinent d'Alcaldia del Districte Oest i portaveu del Govern, Verònica Ruiz, ha reunit una mica més de mig centenar de veïns, alguns d'ells representants d'associacions veïnals. En les seues intervencions han evidenciat la necessitat d'actuar en Donoso Cortés i millorar la urbanització dels entorns dels col·legis Soler i Godes i Vicente Artero.
A més, han plantejat la possibilitat de situar horts urbans, han preguntat pel futur de la Pèrgola, s'han interessat per millores en la seguretat vial especialment en la carretera de l'Alcora, han demandat millores en la neteja de solars així com una normativa específica per a potenciar la convivència ciclista-vianant, han preguntat pel futur bulevard de la Plana, entre altres qüestions.
Quant al sistema viari, el passeig Morella, Cronista Muntaner i Pérez Galdós es consideren com a elements de la xarxa primària que articulen fonamentalment el transport públic i la mobilitat ciclopeatonal mentre que les avingudes Vall d'Uixó, Espronceda, Cardenal Costa, Passeig Ribalta i ronda Magdalena articularan la connectivitat i accessibilitat del tràfic rodat en tota la zona.
Millores en els entorns dels col·legis Soler i Godes i Vicent Artero
El planejament previst en el Pla General també manté la unitat d'execució prevista a l'entorn del col·legi Soler i Godes, amb un programa d'actuació iniciat fa temps per un urbanitzador privat. No obstant açò, l'Ajuntament de Castelló està duent a terme actualment les actuacions per a concloure la urbanització iniciada i que suposarà ampliar la parcel·la del col·legi Soler i Godes i completar les pomes existents en l'entorn.
També es delimita una unitat d'execució Vicente Artero en els voltants del col·legi amb el mateix nom, amb la finalitat d'aconseguir una millor distribució de les zones d'ús residencial i l'equipament escolar. Així, es reordena l'espai edificable, de manera que s'allibera part de l'espai per a no constrènyer tant el col·legi, i es preveu obrir un carrer amb el que també es reordena la superfície de l'equipament escolar.
Quant al nucli consolidat, es proposa una regulació més homogènia de les altures de l'edificació, evitant el criteri que l'altura reguladora s'establisca en funció de l'amplària de cada carrer i procurant que les edificacions que formen la poma siguen de la mateixa altura. S'atén més a la tipologia de l'edificació, a la morfologia de les pomes i a l'estructura urbana i la història de cada zona.
