Els premiats han sigut Rubén Moliner Heredia, de la Universitat Jaume; Sarai Díaz García, de la Universitat de Castilla-La Mancha i Bárbara Roselló Gomila, de la Universitat de Girona
Társila Beltran/Castellón Información
La Casa dels Cargols ha acollit hui la III Edició dels premis de la Càtedra FACSA de Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I de Castelló. Els premiats han sigut: Rubén Moliner Heredia, de la Universitat Jaume I al millor treball de fi de màster; Sarai Díaz García, de la Universitat de Castilla-La Mancha a la millor tesi doctoral i Bárbara Roselló Gomila, de la Universitat de Girona al millor treball de fi de grau. El Director General de Facsa, José Claramonte ha manifestat que és molt "bonic" que el guardó s'hi haja compartit amb tres Comunitats Autonòmes. Tot i que els estudiants eren els protagonistes de les jornades, ha tingut especial importància l'abordament de la problemàtica de la gestió de l'aigua, concretament a Espanya. L'encarregat de dur a terme aquesta xerrada ha sigut Carlos M. Gómez, convidat d'honor i també, catedràtic d'economia i assesor de la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea.
Així doncs, aquestes jornades, que tenen com a objectiu fomentar la investigació i el talent per potenciar l'estudi del cicle integral de l'aigua, han estat marcades per un únic fi: Trobar una solució a la gestió de l'aigua. Per aquesta línia també han anat els treballs premiats que han rebut el nom de: 'Comprehensive approach for on-line monitoring water distribution systems via state estimation related techniques', per part de Sarai Garcia; 'Desarrollo de un algoritmo de control de una estación depuradora de aguas residuales', per part de Rubén Moliner i 'Avaluació de l’osmosi directa pel tractament d’aigües: concentració d’aigües residuals com a pretractament a la cèl·lula de dessalinització microbiana', per part de Bárbara Roselló.
Rubén Moliner Heredia, estudiant de l'UJI, i guanyador del premi de final de màster ha explicat que el seu treball tracta de veure com minimitzar la factura eléctrica i "per tant, el consum energétic", ha concretat. A més a més: "Vam comprovar que es pot reduir prou el consum en relació a altres técniques que s'utilitzen", matisa el guanyador. I coincideix amb els seus companys i mestres: "El principals repte? Sense dubte, la gestió dels recursos hídrics".
Una volta començada la seua ponència, Carlos Gómez ha tractat de fer algunes bromes, ja que l'ambient era jovial, no obstant això, prompte ha recuperat la serietat. Perquè: "Hem convertit l'aigua en un vector econòmic i algunes Comunitats sofreixen l'escassetat de l'aigua", ha deixat caure el catedràtic. Per fer veure com de seriosa és la situació, l'expert ha llençat algunes dades: "La Cuenca del Segura ha augmentat un 140 % en les seues necessitats hídriques", i ha afegit: "Moltes explotacions agràries depenen de recursos amb unes condicions horribles".
Així doncs, el catedràtic ha ennumerat vuit errors de "governança" que han provocat aquesta mala gestió de l'aigua. La primera es que l'economia de l'aigua basa la seua activitat on no hi ha aigua. Carlos Gómez ha inssistit en que és així, tot i que no és lógic. La segona: "Invertir en infraestructures que després resulten ser inútils", ha maniestat i continuat Gómez: "Des de 1945 fins al 2015 hem generat menys d'un 17 % d'energia hidràulica". El principal problema, segons Carlos Gómez, és que hi ha una tendència individualista: "El sector eléctric construeix com si només ells existiren", ha narrat.
El tercer dels errors té relació amb l'oferta i la demanda, ja que no és possible reduir el déficit aumentant la demanda. És a dir, ha explicat el professor: "L'objectiu és disposar l'aigua a uns preus baixos per a que puje la demanda", però, ha continuat explicant que si, hi ha molta demanda i no suficients recursos per satisfer aquesta demanda: "És com dir que anem a reduit el déficit estatal gastant més diners", ha ironitzat Gómez.
Altre dels errors que produeix el govern és que no té sentit aumentar l'oferta d'un recurs que no té cap demanda. Durant la seua intervenció ha manifestat que invertir en desalanitzadores ja no és rentable, perquè "la demanda està en els aqüifers", explica el professor. "Falla la gestió i el sistema de preus", sentencia Carlos Gómez mentre aborda el cinqué dels errors: "Espanya té plans d'inversió, però no té cap tipus de gestió eficaç" i ha lligat l'error sis amb el cinc argumentant que ser eficients és quasi una obligatorietat. "Cal fer millor ús dels recursos que ja tenim", ha inssistit aquest matí el professor davant un públic concentrat en les seues paraules.
El seté dels errors ha sigut senzill i ràpid: "Si no controlem l'aigua, augmentem la sobrexplotació", ha dit el professor mentre finalitzava la seua intervenció amb el vuité i més impactant dels errors: "No parlem de sequíes, parlem d'un problema estructural", ha tractat de conscienciar el catedràtic de la Universitat de la Universitat d'Alcalà i ha prosseguit: "Si no tenim aigua, no tenim aigua, no és perquè ploga poc".
Taula Rodona
La taula rodona per al debat de la ponéncia de Carlos Gómez ha començat a les 12:30h i ha comptat amb la participació del mateix catedràtic, del Director General de Facsa, José Claramonte i del Director de l'Àrea d'Abastiment de Facsa, Pascual Maximino. La moderació ha sigut duta a terme pel periodista Ángel Báez. Així doncs, José Claramonte ha assegurat que és necessari renovar les garanties que fins ara, "ens havien permés gaudir de l'aigua", ha recordat. A més, també ha posat sobre la taula una qüestió interessant: el finançament de les infraestructures necessàries per dur a terme els projectes de gestió de l'aigua.
Així doncs, el director de Facsa ha manifestat que el finançament haurà de ser públic i privat, perquè dubta que amb només fons públics es puga dur a terme i ha conclós: "En aquest sentit, el sector privat tindrà una tasca molt important". També ha donat la seua opinió Maximino, de l'Àrea d'abastiment i ha matisat: "La tecnologia pot ajudar molt en la gestió, per exemple, pots comprovar si estàs malgastant l'aigua". Ha finalitzat la seua intervenció assegurant que l'objectiu a seguir és aconseguir la "sostenibilitat".
Finalment, els tres ponents han llençat el seu desig particular al cel: "Si he de demanar un desig, espere que ploga", ha bromejat José Claramonte. Maximino li ha dotat al seu desig d'una mica més de serietat i ha manifestat que és necessari que "ens oblidem" dels debats estèrils. Per la seua banda, Carlos Gómez no ha pogut fer altra cosa que estar d'acord amb els seus companys de ponència.
Sergio Chiva, director de la Càtedra Facsa ha assegurat que aquesta edició ha sigut de les "millors" i que estan molts contents de les jornades a nivell nacional, tenint en compte que era la primera vegada que se celebraven. Chiva ha recordat amb orgull que han rebut el premi medioambiental de la COPE, d'Onda Cero i "hi ha algú de la Cadena Ser per ací?", ha preguntat el director entre riures.
Els premis s'hi han entregat al finalitzar l'acte, una volta també ha arribat el vicerrector adjunt d'Estudis y Docència, Joaquín Beltrán Arandes, qui per reball, no havia pogut assistir abans. El vicerrector ha felicitat als guanyadors pel treball aconseguit i ha animat als joves: "a continuar la vostra trajectòria científica, de formació i investigació, més encara en un àmbit como el de l'aigua".
