El passat dissabte 17 de juny es van constituir els governs municipals, un dia important per la democràcia municipal, acompanyat del seu protocol per representar que el de investidura no és un ple qualsevol, és en el que els representants del poble de Castelló i el Grau, donen el poder a la màxima autoritat de la ciutat.
L’ajuntament es vestia de gal·la, tréiem la catifa per l’escala imperial, els escuts de la ciutat en la façana, convidaven a autoritats i ex-alcaldes i el cronista de la ciutat, estava present la banda municipal, els macers, la policia de gal·la amb els seus sabres de l’armada nord americana i van tocar la campana municipal del Fadrí, entre d’altres simbolismes.
Dissabte passat, i per respecte a tot el significat d’una investidura, havia de ser un dia de molt de respecte institucional, però uns dies abans ja vam poder veure, que tot eixe respecteque reclamava la senyora Carrasco quan estava a l’oposició anava a desaparèixer quan tocara el poder, i que la frase «Donde dije digo, digo diego» va a ser la millor manera de definir aquesta legislatura.
Abans de la investidura, la senyora Carrasco va dirque si els grups que tenim representació municipal, exercint e nostre det, presentàvem candidatura, estàvemfent un circ i torpedejant. És a dir, ofereix i demanda diàleg però no el vol exercir. Per intentar que no s’evidenciarà la realitat, que el PP governa en minoria i sols té 28.000 vots de les 120.000 persones amb dret a vot, no ha tingut cap complexe en posar en dubte la legitimitat democràtica dels grups polític, amb el risc que açò supose per a la credibilitat de la institució.
I si la prèvia ja ens mostrava per on anava el camí, durant la investidura van haver tres detalls, que ja demostren que tot allò que criticaven feroçment quan estaven a l’oposició, ara faran «pelillos a la mar» i les abraçaran per poder utilitzar la institució de manera partidista.
Aquest nou govern de la dreta pot posar-se la disfressa de la renovació i de la moderació, però segueix sent el PP que patrimonialitza les institucions i exclou a la resta de grups politics. Com a evidència, els canvis en el protocol de la investidura sense informar a ningú. On està el respecte institucional que demanaven?
Però no només tornem a veure comportaments perillosos en el PP. La escletxa que va trencar amb el bipartidisme al 2015 i tant el PP com el PSOE tracten de tancar el cicle multi partidista. Prova d’això és el inusual ordre per a que els regidors prengueren possessió, que sempre s’havia fet per ordre alfabètic i que ahir vam veure que es va fer per grups polítics, és a dir, PP I PSOE i després la resta. Biprtidime returns.
Per últim, els discursos. Crec que allò que diem al nostre poble un dia tan important ha de tindre un missatge i un contingut de qualitat, un discurs que defense els projectes politics. Vam veure tot el contrari. Una pataleta de la ultradreta parlant de negociacions, despatxos i lluites de poder. El senyor Toledo, per la seua part, va considerar que havia de rendir comptes de la seua tasca com a cap de campanya com si d’una reunió amb la militància del PP es tractara.
Nosaltres, Compromís, coherents amb allò que pensem, vam fer un discurs d’investidura que parlava sobre allò que ens ha encomanat el poble, que és millorar la vida de la gent. Vam exposar els avanços i les transformacions que hem assolit i com les anem a treballar per protegir-les. Perquè és important que la nova alcaldessa entenga que l’oposició també formem part de l’ajuntament de la ciutat i que el pleno és un espai de partit i que quan dius que vols governar per a totes i tots, és senzillament, voler enganyar a la gent.
