Fins a 18 exemplars s'hi han contat en la Gola sud entre aus adultes i juvenils en dues jornades
Castellón Información
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat un hivern més en el cens de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) en els dormidors que es formen, any rere any, en la Gola sud. Enguany la Guarderia Rural ha comptat fins a 18 exemplars de l'au marina. El servei de Guarderia Rural uns dies abans de planificar el cens fa diversos seguiments diaris per a localitzar els dormidors que solen establir-se en xops de ribera. Una vegada s'hi han localitzat els arbres on les aus dormen durant la nit es planifica el cens.
Enguany s'ha realitzat durant dos dies seguits: dimecres i dijous. El cens s'inicia aproximadament cap a les 16.00 h de la vesprada i s'allarga fins que es fa de nit. El guarda responsable de fer-lo entra sigil·losament als llocs de descans de les corbes marines grosses i compta amb prismàtics i amb detall cadascun dels exemplars una vegada s'han posat en els arbres. El primer dia de cens es van comptar 14 corbes marines grosses i el segon 18, entre aus adultes i juvenils. Cal apuntar que el dia 12, poc abans de l'eixida del sol, tècnics del Consorci riu Millars van contar fins a 90 exemplars posats en la illeta de grava de la Gola sud. Any rere any les corbes marines grosses del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars solen preferir diversos xops que creixen a la gola sud com a lloc per a passar la nit.
Fa uns anys la corba marina grossa era una au únicament hivernant, però des de fa uns anys s'ha establert com a reproductora principalment en embassaments de l'interior. De fet, els aficionats a les aus i a la natura poden també veure corbes marines grosses al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars en llocs com ara el pantanet de Santa Quitèria. Aquestes aus marines són consumades pescadores. Aquesta gran destresa que mostra l'au per a pescar peixos, alguns de gran interés comercial, ha fet que siga perseguida i a voltes odiada en alguns països del nord d'Europa. Actualment, la seua principal amenaça és la caça furtiva, especialment en aquelles àrees on la piscicultura és un recurs important en l'àmbit local. Molts pescadors consideren l'au com una gran competidora i per aquest motiu va ser caçada quasi fins a la seua extinció en el passat. Al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades apareix com a au d'Interés Especial.
Un dormidor consolidat
L'any 2021 es van contar 14 exemplars en el mateix dormidor de la Gola sud i durant les mateixes dades i per exemple el 2020 es van localitzar 19 exemplars en el mateix lloc. Els censos que realitza cada hivern el consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars serveixen per a conéixer la dinàmica de l'espècie al paratge fluvial. El Consorci riu Millars col·labora amb la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) i la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO-Birdlife). Totes les dades aconseguides en aquests censos hivernals de corbes marines grosses formaran part de l'Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana.
Un cens hivernal
El cens hivernal en dormidors de la corba marina grossa es du a terme a la desembocadura del riu Millars des de l'any 2013, aleshores es van comptar fins a 110 exemplars. Encara que existeixen dades del Consorci riu Millars de xifres màximes d'hivernada al paratge fluvial des de l'any 2003 quan es van contar 47 exemplars.
