Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Després del Solstici d’Hivern, és a dir, la nit més llarga de l’any o el dia amb menys hores de radiació solar al nostre territori que enguany ha coincidit amb el 21 de desembre o dia dels acudits apocalíptics, els dies tornen a créixer i les nits a acurtar-se fins a l’Equinocci de Tardor on s’igualarà la durada de les hores de sol i de fosca. És per això què el refranyer tradicional recull aquesta evolució de la durada dels dies: Per Nadal, pas de gall. Per Sant Esteve, pas de llebre...
L’hivern és l’estació més freda de l’any, com sap tothom, però potser molts desconeixen que a les nostres terres comença, oficialment, una hora abans del que ens pertoca. I no solament pels canvis de l’hora oficial que es fa a tota la Unió Europea, tant a la tardor com a la primavera, sinó perquè Espanya va adoptar l’horari de Berlín (ara de la Merkel) al 1940 quan Franco va obligar a tots els espanyols a avançar una hora tots els rellotges (a les 23h. del dia 16 de març ja era el dia 17) amb una ordre publicada al BOE que apartava Espanya del fus horari del Meridià 0º de Greenwich (GMT) que, a més de ser el que ens correspon, passa pel Grau de Castelló a tocar del Planetari.
Per tant, no és una hora menys a Londres, sinó una més a les nostres comarques que, geogràficament, no ens correspon i això provoca per exemple que fem entrar els nostres alumnes a les sis del matí als instituts quan comença el curs a l’estiu i no a les vuit, hora oficial. Però el que no està bé, ni dóna bona imatge d’un Estat que presumeix de científic i de democràtic, és fer-li més cas a una decisió d’un dictador, adoptada en unes circumstàncies d’èxit del feixisme i dels amics de Franco, tant a Alemanya (Hitler) com a Itàlia (Mussolini), que a la pròpia ciència geogràfica. Els alumnes alemanys entren als instituts a la mateixa hora, però a Berlín ja és de dia quan el Planetari de Castelló encara és en fosca, i no diguem Madrid o Fisterra on hi ha el mateix horari.
Una cosa és el canvi d’hora, amb el presumpte argument ecològic de l’estalvi energètic (a Londres també la canvien), i una altra la desídia sobre aquest assumpte o l’escàs domini de l’anglès de tots els monolingües presidents democràtics espanyols, llevat de Rajoy al que, com el valor, se li suposa cert bilingüisme (?) avalat per la XQCG (Xunta Qualificadora de Coneixements del Gallec). Per Santa Llúcia, pas de puça (en l’antic santoral, el 23 de desembre). Per Nadal, pas de gall. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Any Nou, pas de bou. I pels Reis, el dia creix i ruc el qui no ho coneix...
