Un recerca internacional amb participació de l’UJI ha analitzat la resposta de més de 700 persones enfrontades a diferents situacions a Colòmbia i Alemanya i conclou que els afectats són menys competents en les seues decisions després de recordar les vivències
Castellón Información
Els efectes que la violència deixa en les persones afecten directament les seues capacitats cognitives fins i tot dècades després d'haver-la sofert, segons un estudi internacional amb participació de la Universitat Jaume I en el qual s'ha analitzat la resposta de més de 700 persones enfrontades a diferents tipus de violència a Colòmbia i Alemanya. L'estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA mostra per primera vegada els efectes de la violència sobre la memòria a curt termini, la capacitat d'emmagatzemar informació i el control cognitiu relacionat amb la capacitat de concentrar-se i la presa de decisions.
La recerca va involucrar més de 500 participants adults, exposats a situacions de violència urbana i de guerra a Colòmbia més d'una dècada abans, revelant que empitjoren significativament el seu acompliment cognitiu quan són induïts a recordar les emocions associades a l'experiència de la qual van ser víctimes. Això no ocorre quan els participants són induïts a recordar experiències emocionalment neutrals o positives. En concret, en la recerca van participar 232 membres de les comunitats de Los Montes de María de Colòmbia, contínuament exposades a la violència de grups armats a l'inici d'aquest segle, i 308 habitants de Bogotà, una ciutat amb un alt grau de criminalitat.
L'investigador del Departament d'Economia de la Universitat Jaume I Gianluca Grimalda, membre de l'Institut per a l'Estudi de l'Economia Mundial (IfW) de Kiel i responsable de l'estudi, destaca que els efectes són similars en el context tant rural com urbà. "Encara més interessant és que en una rèplica de l'estudi amb 164 estudiants a Alemanya es va veure que els participants mostren la mateixa disfunció que presenten les víctimes colombianes quan se'ls sotmet al record d'episodis de violència de massa com els atemptats terroristes de París de 2015", explica l'investigador.
Aquests resultats revelen que traumes no resolts afecten la capacitat d'exercir funcions cognitives claus fins dècades després de l'exposició, alterant la funcionalitat de la víctima en la seua vida. La memòria a curt termini afecta els resultats escolars i l'acompliment laboral i estaria associada a una menor probabilitat de contraure malalties com l'Alzheimer. El control cognitiu en els menors és un predictor de la salut física, la taxa de mortalitat, la riquesa i el comportament antisocial fins 30 anys després. No obstant això, l'estudi mostra també com el record d'experiències positives o neutres pot arribar a eliminar o almenys suavitzar aquests efectes. "La senda de la recuperació de la violència es presenta, per tant, com possible però fràgil i vulnerable", explica Grimalda, assenyalant que "en aquest sentit, resulta fonamental l'atenció psicosocial a les persones víctimes de violència". A més, afegeix, "la recerca planteja la problemàtica de com afrontar la recuperació de la memòria i en quin context fer que les víctimes recorden, ja que existeix un conflicte entre exigències diferents com ara preservar la memòria històrica, ajudar a la recuperació de les víctimes i fomentar un procés de justícia i perdó entre les víctimes i els agressors".
Els supervivents de violència estan exposats a greus conseqüències per a les seues vides. Fins avui, la recerca sobre aquests efectes s'havia centrat principalment en les seues conseqüències sobre la salut i el comportament individual de les persones. L'estudi liderat per l'investigador de l'UJI Gianluca Grimalda al costat de Francesco Bogliacino, de la Facultat d'Economia de la Universitat Nacional de Colòmbia, estableix per primera vegada els efectes de l'exposició a la violència sobre les capacitats cognitives dels individus, concloent que una experiència traumàtica que no està resolta pot afectar negativament la capacitat d'una persona per a exercir les habilitats cognitives fins i tot dècades després que el trauma haja ocorregut. En la recerca han participat també Pietro Ortoleva de la Universitat de Princeton i Patrick Ring de l'IfW.
Referència bibliogràfica:
Bogliacino, F., Grimalda, G., Ortoleva, P., Ring, P. (2017). Exposure to and Recall of Violence Reduce Short-term Memory and Cognitive Control. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 114(32), 8505-8510.
