Tàrsila Beltran. Estudiant de periodisme i col•laboradora de Castellón Información i Sons de Xaloc
La Covid-19 ha generat una situació que ningú de nosaltres esperàvem: tant els professors com els alumnes ens hem adaptat a una situació impossible de manera forçosa. Cap de nosaltres estàvem preparats per a una educació 100 % en línia. Ni les escoles ni els instituts ni, tampoc, les universitats. Un cop aquest terrible curs va acabar, el 2 de juny de 2020 els alumnes rebíem la notícia (ja esperada) que el pròxim curs 2020-2021 passarà a ser semipresencial. Estem rebent molta informació de com serà el curs vinent: moltes mesures de seguretat i tot un pla de contingència (que em pareix meravellós), però ningú ens informa de les matrícules.
Ja sabem segur que el primer quadrimestre serà semipresencial i el segon, no ho sabem: depén de com evolucione la pandèmia de la Covid-19. En realitat, tots esperem que d’ací fins Nadal, ja contem amb un tractament eficaç o una vacuna i que aquest malson s’ature. Però seran moltes les novetats del curs vinent: les classes teòriques s’impartiran de forma telemàtica i en les classes pràctiques “es primarà la màxima presencialitat que siga possible”, segons indica el document emés per la Generalitat Valenciana.
Amb quantes novetats més comptarem? Doncs començarem, també, més tard. Les classes tindran un aforament del 50 %, la qual cosa em fa pensar en què ocorrerà amb els grups grans: es faran més grups d’alumnes? Es contractaran més professors? Hi haurà grups dins de les mateixes classes i s'alternaran la presencialitat d’aquestes? I puc seguir fent-me preguntes sense cap mena de resposta. És més, els nostres docents han tractat d’informar-nos i en un de tants correus que hem rebut, el missatge era aquest: “Les classes pràctiques també, potser, tinguen lloc en setmanes alternes, cada 15 dies”.
Meravellós.
La situació, sense cap mena de dubte, és excepcional. I en realitat no estic escrivint perquè aquestes qüestions em causen malestar (tot i que sempre s’agrairia més informació al respecte), sinó perquè en cap moment es mencionen els preus de matrícula. La situació és excepcional, sí, tant per a unes coses com per a altres. Tindrem un curs molt diferent i les institucions estan disposades a fer-nos pagar el mateix?
Mentida, disculpeu. El 27 de maig de 2020 el Ministeri d’Universitats va aprovar amb les Comunitats Autònomes un nou model que estableix la reducció de preus públics de matrícula per al curs 2020-2021. Però… cal seguir llegint la lletra xicoteta: la reducció monetària és per a la primera matrícula de grau i pel que fa a la resta (incloent-hi els màsters) l’anunci matisa que els preus, almenys, no superaran els de l’any passat.
Només faltava que haguérem de pagar-ne més!
Però no només això, perquè la lletra xicoteta segueix: el ministeri admet que les comunitats faran un “esforç pressupostari per poder reduir la primera matrícula” i per això, tindran l’opció d’aplicar la reducció de preus per al curs 2022-2023, encara que poden “no obstant això, iniciar aquesta reducció de forma immediata per poder alleugerir els problemes de l’alumnat universitari”.
Vaja, que a la pràctica, haurem de pagar el mateix en una situació que ha deixat a moltíssimes famílies en una situació molt vulnerable. Haurem de pagar el mateix tot i amb uns serveis que (ni de lluny) seran els mateixos que altres anys. I comprén que no siguen els mateixos. Però ministre, nosaltres també estem fent un “esforç pressupostari molt gran” en una situació, impossible.
