La sessió serà oberta, abordarà la recuperació de l’ecosistema, però no pretén crear debat entorn del Pla General
La regidoria de Transició Ecològica ha convocat un Congrés sobre la Marjaleria els dies 10, 11 i 12 de desembre en la Marina, per parlar de la riquesa ambiental de la zona, la seua recuperació i conservació. Serà un Congrés obert, on es vol parar de fauna i flora. Encara que tot està relacionat amb el Pla General, l’objectiu no és generar un debat sobre el planejament urbanístic.
EM/ Castellón Información
La regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló ha organitzat per als dies 10, 11 i 12 de desembre el Primer Congrés sobre la Marjaleria de Castelló, unes jornades divulgatives que impulsa al costat del Grup d'Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN) i el Grup Au d’Ornitologia per a implicar la població en la conservació i protecció de l'aiguamoll. Les jornades se celebraran en el Centre Cultural la Marina del Grau. El Congrés és obert, per la qual cosa, les persones interessades es poden inscriure en el correu electrònic transicioecologica@castello.es i el programa es pot consultar en el web castelló.es
“Serà un congrés divulgatiu obert a tota la ciutadania sobre la riquesa ambiental, agrària, històrica i paisatgística de la Marjaleria i per a explicar els motius per a la seua protecció i conservació”, ha exposat en roda de premsa el regidor de Transició Ecològica Fernando Navarro, qui ha estat acompanyat per Francisco González, de GECEN, i Joan Castany, del Grup Au d’Ornitolologia.
“Seran unes jornades perquè la ciutat i la Marjaleria es comencen a reconciliar i perquè els veïns tinguen clar que l'horitzó de reordenació de 10 anys que estableix el nou Pla General Estructural i la Declaració d'Impacte Ambiental és una oportunitat per a redignificar la Marjaleria i restaurar la seua riquesa ambiental i, també, per als habitatges susceptibles de ser legalitzades”, ha continuat Navarro, qui ha afegit que aquest full de ruta servirà “per a tindre una ciutat en la qual viure millor, més rica ambientalment i amb una producció agrària activa”.
Les conferències
El congrés abastarà conferències sobre diferents àmbits de la Marjaleria. Respecte a la biodiversitat, Joan Castany ha explicat que hi haurà xarrades sobre les aus, amfibis i rèptils, peixos i algues aquàtiques. De la mà dels ponents Valentí Lesmes i Jordi Tárrega, de SEO Bird Life; Antonio Padrillo, de la Conselleria d'Emergència Climàtica; Berto Gil, de l'Associació Herpetològica Espanyola; i Joan Sanchís i Javier Barreda, del Grup Au.
Francisco González ha indicat que hi haurà altres ponències sobre la nova ordenació urbanística i de la infraestructura verda desenvolupada en altres espais periurbans com són el Parc Agrari del Baix Llobregat, els Carrisals d’Elx, o l'ús de l'aigua com a element fonamental del paisatge. Contarà amb intervencions de Consuelo Leal i María Elena Gil, de l'Ajuntament de Castelló; Pilar Donat, de la Universitat d'Alacant; Sònia Callau, de la Diputació de Barcelona, Juan Miguel Montaner, de la Unió de Llauradors, i Julia Pineda i Jaume Puchalt, de Creaqcio.
El congrés finalitzarà el diumenge 12 amb una anellament d'aus en la desembocadura del riu Sec i una ruta ciclista per la Marjaleria.
El Pla General i les reclamacions dels marjalers
Preguntat pel Pla General de Castelló i la sensació de malestar dels marjalers per la por de perdre els seus habitatges, Navarro ha indicat, que els veïns estan invitats encara que no serà un congrés ni sobre el Pla General ni sobre la participació per fer el Pla. “És un Congrés sobre el medi ambient de la Marjalería. Hi ha algunes intervencions que hi poden servir per al desenvolupament dels pròxims deu anys, però no és un lloc per analitzar ni reclamar sobre el Pla General. No és l’objectiu.”
Segons va dir el regidor, Navarro, el que hi ha és una mica de confusió del moment en el qual es treballa. "Nosaltres estem ara mateix en l’aprovació del Pla General que ha tingut els seus mecanismes de participació i les reunions amb els veïns. Quan s’entre al detall de les accions per desenvolupar eixa conservació, que serà quan es definisquen els paisatges que hauran d’articular els fulls de ruta per la conservació tant de la Marjaleria, com el Molí la Font, com el paisatge agrari, de nou hi haurà un procés de participació ciutadana on, evidentment, quines més contingut podran aportar seran les persones que viuen a la zona. Però això tindrà lloc després de l’aprovació del Pla.
En aquest sentit, Francisco González, de Gecen, ha indicat que les ponències no van contra ningú sinó que són expositives de quines coses s’han fet ja; quines coses han donat que resultat i que s’hauria de fer.
El regidor de Transició Ecològica va manifestar que, aleshores encara està en vigor el Pla Especial de la Marjalería. Quan 17 de desembre la Comissió Territorial d’Urbanisme aprove el Pla, decaurà eixe Pla Especial i serà substituït pel nou Pla d’Ordenació Urbana que té una ordenació diferent del Pla Especial. Hi ha parcel·les que canvien la seua ordenació i, com a complement, tot el que siga desenvolupament a través de minimització d’impacte o reformes interiors en sols consolidats tenen deu anys per a desenvolupar-se. Això és el que diu la Declaració d’Impacte Ambiental que regularà la nova qualificació del sòl. I el que diu el Pla General és que hi ha zones urbanes a la Marjalería que es classifiquen també com a urbanes en el nou Pla, però que no tenen tots els serveis urbans i caldrà desenrotllar plans de reforma interior, la qual cosa és una figura que també introdueix la nova Llei del Sòl.
Respecte a de quines intervencions seran prioritàries a la Marjalería per la seua recuperació, o quina cosa va ser primer en aquesta zona, Joan Castany, del Grup Au d’Ornitologia va afirmar que, si pregunten que va ser primer si l’ou o la gallina, la resposta és ben clara, primer és la Marjal, sí o sí. L’origen de la marjal és molt paregut a l’Albufera, una zona on l’home ha intentat aterrar contínuament per guanyar terreny a l’aigua. A partir d’ací, va dir Castany, cal pactar amb els actuals propietaris i demés, si el manteniment que s’està fent de la marjal és sostenible o no és sostenible. Eixa és un poc la discussió que s’abordarà al Congrés, les pactes que s’han de fer.
Quan això, Gonzalez ha afegit: per una banda estan les espècies alòctones que han sigut imposades. Per tant, el que cal és conviure en elles mentre es fan els canvis necessaris. “No és realista pensar que no tindran un efecte en el canvi climàtic”. Ha indicat que la DATE del Pla de Castelló respon a una realitat: “En el segle XXI estem amb una legislació europea que té una repercussió en la normativa autonòmica i que condiciona una normativa municipal”. “Bàsicament hi ha tres qüestions a solucionar des del punt de vista mediambiental. Per una part, diu la DATE que la biodiversitat s’ha estudiat poc i en aquest Congrés volem en parlar-ho. Per altra banda està la qüestió de compatibilitzar; i per altra part, està el tema dels residus, els abocaments que hi ha. Per això és el moment de buscar una foto finalista. En el Congrés anem a parlar del present i del futur”.
Europa, va indicar Gonzalez, ja té la seua legislació que està publicada també en el BOE. Tot és infraestructura verda i eixa infraestructura verda s’ha d’anar gestionant, s’ha d’elaborar quant a la participació del territori per conservar la biodiversitat, quan la lluita contra el canvi climàtic. Per tant, tots els municipis hauran de tindre en compte eixa estratègia d’infraestructura verda que es va anar incorporant durant els pròxims anys. El Pla General ja preveu això i oposa la classificació del sòl al servei de la infraestructura verda que caldrà protegir en un futur immediat”, i ha apuntat: “Per tot això, el Congrés no és un lloc per a debatre, és un lloc per l’estudi”.
