Es tracta de les ciutats i viles de València, Xàtiva, Orihuela, Alacant, Castelló, Alcoi, Alzira, Morella, Vila-real, Ontinyent, Borriana, Cullera, Llíria, Bocairent, Biar, Alpuente, Peníscola, Penàguila, Jérica, Xixona, la Vila Joiosa, Castielfabib i Ademuz. Totes elles participaren a les Corts de 1510
Castellón Información
Les ciutats i viles reials valencianes que depenien directament de la Corona en època medieval tornen a mantindre un llaç simbòlic entre elles i amb el Palau de la Generalitat en els nou dies de celebracions del 9 d'Octubre. La Presidència de la Generalitat ha volgut agermanar els 23 municipis valencians que van estar representats a les Corts celebrades l'any 1510 en una iniciativa de caire històric i cultural connectada amb el projecte "Les nostres reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València", materialitzat en una exposició i un llibre que rescaten de l'oblit per primera vegada la figura de les dihuit reines del Regne de València entre 1238 i 1516.
A banda de les lones de gran format amb la figura de les reines que engalanen l'exterior del Palau, dissenyades per Lawerta, Presidència ha enviat als 23 ajuntaments una lona especial que recopila la imatge de les dihuit reines medievals valencianes, així com el nom de les ciutats i viles reials d'aquella època. Es tracta de les ciutats i viles de València, Xàtiva, Orihuela, Alacant, Castelló, Alcoi, Alzira, Morella, Vila-real, Ontinyent, Borriana, Cullera, Llíria, Bocairent, Biar, Alpuente, Peníscola, Penàguila, Jérica, Xixona, la Vila Joiosa, Castielfabib i Ademuz. Totes elles participaren a les Corts de 1510, que és el moment del regnat de l'última monarca representada en l'exposició, Germana de Foix, casada amb el rei Ferran el Catòlic. La majoria d'aquestes ciutats, a més, figuren en les pintures del Saló de Corts del Palau de la Generalitat, del segle XVI.
En una carta enviada a cadascun d'aquests ajuntaments, la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, Fernanda Escribano, destaca la voluntat de Presidència de "posar en valor un aspecte històric que realça la importància" al llarg del temps dels municipis inclosos. Per aquesta raó, ha oferit la possibilitat als ajuntaments de què col·loquen aquesta lona comuna, amb el nom de totes les viles reials i les il·lustracions de les 18 reines, "en un lloc destacat, visible i emblemàtic del seu municipi" entre els dies 1 i 9 d'Octubre.
"Amb això, creiem que molts veïns i veïnes del seu municipi podrien conéixer millor dos aspectes històrics: qui van ser les nostres reines, i quines eren les ciutats i viles reials que, com en el seu cas, van tindre el privilegi de jugar un paper destacat en la història del Regne i de la corona", explica Escribano en la carta als ajuntaments.
Les reines rescatades en este procés de visibilització històrica són Violant d'Hongria (1235-1251), Constança de Sicília (1276-1285), Blanca d'Anjou (1295-1310), Maria de Xipre (1315-1322), Elisenda de Montcada (1322-1327), Elionor de Castella (1329-1336), Maria de Navarra (1338-1347), Elionor de Portugal (1347-1348), Elionor de Sicília (1349-1375), Sibil·la de Fortià (1377-1387), Violant de Bar (1387-1396), Maria de Luna (1396-1406), Margarida de Prades (1409-1410), Elionor d'Alburquerque (1412-1416), Maria de Castella (1416-1458), Joana Enríquez (1458-1468), Isabel de Castella (1479-1504) i Germana de Foix (1506-1516).
Com destaca al pròleg del llibre, l'historiador Vicent Baydal, aquestes dones no només foren reines ritualment reconegudes per tots, sinó que a més a més exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d'Aragó o en algun dels seus diversos territoris: Elionor de Sicília, Violant de Bar, la citada Maria de Luna, Maria de Castella, Joana Enríquez, Germana de Foix, totes elles marcaren amb la seua empremta personal decisions polítiques que afectaren milers d'habitants dels seus regnes. Per delegació i en absència dels seus marits, però amb una significació i una transcendència que han quedat injustament sepultades per una visió androcèntrica de la història.
