Castellón Información
Científics de la Universitat Jaume I de Castelló han desenvolupat un sistema per a la detecció en saliva de compostos associats al consum de cannabinoides sintètics. Aquest sistema facilitaria la identificació de persones que hagen pogut fer ús d'aquest tipus de substàncies i permetria estalviar temps i diners en proves de control de drogues, ja que les més costoses i sofisticades sols es realitzarien en individus en què el consum potencial haja sigut provat.
Les molècules identificades són components de sis herbes que s'empren per a la comercialització i consum de cannabinoides sintètics. La detecció s'ha assolit a partir de mostres de saliva de voluntaris que havien fumat aquestes herbes amb tabac. Les mostres van ser analitzades mitjançant espectrometria de masses d'alta resolució, una tècnica que permet identificar molècules a partir de la seua massa i de la dels seus ions productes generats. Les dades es van processar amb mètodes estadístics i bioinformàtics, i s'hi van poder detectar dos marcadors associats de manera específica al consum de les mescles d'herbes.
Els cannabinoides sintètics són drogues que produeixen els mateixos efectes que el Δ9-tetrahidrocannabinol, principal principi actiu del cànnabis, malgrat tenir una estructura totalment diferent. A causa de l'àmplia varietat existent, els cannabinoides sintètics són molt difícils de detectar, ja que requereixen proves específiques. La detecció indirecta mitjançant la identificació de compostos que s'associen amb el seu consum, proposada pels investigadors de l'Institut Interuniversitari de Plaguicides i Aigües (IUPA), és, per tant, una alternativa en què cal seguir investigant per a fer accessible el seu ús en laboratoris de control de drogues forenses i de salut pública.
Sistema d'Alerta Primerenca de la UE
Els cannabinoides sintètics són el grup més gran de substàncies monitorades pel Sistema d'Alerta Primerenca de l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies (EMCDDA, de l'anglès European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction). Des de la seua detecció en Europa en 2008, s'han identificat 179 cannabinoides sintètics diferents.
Aquestes drogues es comercialitzen com a alternatives legals als productes naturals del cànnabis, ja que simulen els efectes psicotròpics del seu principal principi actiu. No obstant això, els efectes d'aquests anàlegs del cànnabis són més pronunciats i severs, i s'hi han registrat casos de toxicitat cardiovascular severa (incloent-ne la mort d'un estudiant), pèrdua ràpida de la consciència, depressió respiratòria, convulsions, deliris, agitació, psicosi i comportament agressiu i violent.
Segons l'últim Informe europeu sobre drogues. Tendències i novetats, «les causes de la toxicitat greu d'aquestes substàncies són la seua elevada potencia i les males pràctiques de fabricació». Els cannabinoides sintètics es produeixen com a pols o olis i es venen com a «mescles d'herbes per a fumar». El procés de mescla està poc controlat i la distribució del producte és desigual, a més de no saber-se amb exactitud la quantitat exacta de droga, fet pel qual «pot ser que alguns productes continguen quantitats tòxiques de la substància, un fet que es tradueix en un major risc d'intoxicació greu». De fet, aquestes males praxis poden ser la causa de les intoxicacions massives registrades als Estats Units, a Rússia i també a Europa en els darrers anys.
L'EMCDDA assenyala que, encara que «la informació existent indica que la prevalença del consum de cannabinoides sintètics és generalment baixa, aquestes substàncies tenen un potencial considerable de provocar danys. Es pot observar un indici d'aquest fet en les dades recents de Turquia, on l'augment global de les morts induïdes per drogues s'expliquen en part pel consum de cannabinoides sintètics».
