El projecte té una duració de tres anys i compta amb la participació de 10 socis de 8 països
Castellón Información
La Universitat Jaume I de Castelló coordinarà el projecte europeu ETHNA System que té com a objectiu desenvolupar i implementar un sistema de governança ètica per a promoure bones pràctiques en recerca i innovació responsables (RRI per les sigles en anglès) en centres d'educació superior, centres d'investigació i entitats que financen recerca.
El projecte, que té una duració de tres anys i en el qual participen deu socis de vuit països, implementarà i validarà un sistema de governança ètica a través de la integració d'una oficina ETHNA en l'estructura de gestió de sis entitats del consorci: dues universitats, una de les quals és l'UJI, dos centres de finançament de la investigació i dos parcs tecnològics d'Espanya, Noruega, Estònia, Bulgària, Àustria i Portugal. L'oficina ETHNA es fonamenta en quatre eines: un codi ètic, un comitè d'ètica, una línia ètica d'alertes i suggeriments i indicadors per a informar sobre el compliment de l'RRI.
D'aquesta manera, es pretén contribuir a la implementació de canvis institucionals en les estructures de recerca i innovació de la Unió Europea des d'una perspectiva ètica per a promoure i institucionalitzar l'RRI, que té entre els seus pilars bàsics l'ètica i integritat de la investigació, la igualtat de gènere, la ciència oberta i el compromís ciutadà.
«Encara que s'ha avançat en RRI des del punt de vista de la formació, no tenim el mateix desenvolupament en estructures innovadores de governança, i ací és on aportem el nostre valor afegit. Tindrem en compte totes les dimensions de l'RRI, però l'objectiu no és formar sobre aquestes dimensions, sinó generar una estructura en les institucions que financen i fan recerca perquè gestionen aquestes dimensions de manera ètica», explica Elsa González-Esteban, professora del Departament de Filosofia i Sociologia de l'UJI i directora del projecte. Es tracta d'un projecte d'investigació del Programa Horitzó 2020 coordinat per primera vegada per un equip d'investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'UJI, però que implica altres grups d'investigació.
En aquest sentit, el grup de recerca en Ètica Pràctica i Democràcia que lidera el projecte i que està dirigit pel catedràtic Domingo García Marzá aportarà la seua experiència en la implementació de sistemes de gestió de l'ètica en organitzacions. Per part seua, el grup de Dret, Gènere i Igualtat Efectiva de Dones i Homes de l'UJI, coordinat pel professor Santiago García Campá, contribuirà en la generació d'indicadors per a les diferents dimensions de l'RRI.
González Esteban explica que, en matèria d'RRI, la governança i l'ètica són les dues variables més significatives en l'RRI i, no obstant això, són les que compten amb menys investigació i implementacions. «Mentre que s'ha progressat en l'àmbit de gènere i participació ciutadana, la governança és més complexa perquè requereix estructures, recursos i objectius definits i, a vegades, ens trobem amb organitzacions que, si bé declaren la seua adhesió a l'RRI, no posseeixen una infraestructura ètica d'acord amb aquesta», explica. En aquesta línia, afegeix que moltes vegades es creu que l'ètica és una matèria no definida, com si no es poguera objectivar, «però es pot objectivar i molt; la qüestió és fer-ho bé i amb infraestructures ètiques. Des de l'UJI hem treballat molt en el camp de l'ètica aplicada en institucions i empreses».
En relació amb aquest aspecte, la investigadora del grup en Ètica Pràctica i Democràcia també recalca que «les ciències humanes i socials poden ser molt fecundes a l'hora d'orientar i de concretar com volem que siguen les nostres institucions i l'objectiu del projecte és aquest: no sols es tracta de dir com volem que siguen, sinó també concretar la manera en què ho podem fer». Segons explica la directora del projecte, ETHNA System permetrà produir transformacions no sols a curt termini, sinó també a mitjà i llarg termini. «Tenir estructures dins dels nostres sistemes de recerca i innovació que definisquen de manera clara cap a on volem caminar i que puguen mesurar si ho estem fent bé o no és importantíssim», apunta.
Paquets de treball
El projecte es divideix en vuit paquets de treball. L'UJI, com a coordinadora, dirigirà i orientarà el projecte en totes les seues fases i s'encarregarà també del paquet de compliment ètic, a més de garantir la comunicació interna al llarg de tot el projecte.
La Norwegian University of Science and Technology farà una revisió de l'estat de la qüestió sobre la institucionalització d'estructures de governança ètica de la investigació per a així aprendre de bones pràctiques desenvolupades a Europa.
El tercer paquet el durà a terme la European Network of Research Ethics Committees d'Alemanya que s'encarregarà de realitzar, a través d'una metodologia participativa, una valoració de necessitats i expectatives dels grups d'interès de les entitats en les quals s'implementarà el sistema ETHNA.
El protocol de l'oficina ETHNA el dissenyarà el Zentrum für Soziale Innovation d'Àustria. «Cap de les institucions en les quals es desenvoluparà el sistema té una oficina que abaste tots els àmbits, encara que en cadascuna aprofitarem processos que ja estan duent a terme. Treballarem en un protocol que mostre com hauria de ser implementat, quins objectius té cada eina i quines finalitats ha de tenir l'oficina. Després es validarà el protocol i es dissenyaran indicadors que permeten mesurar l'abast de les millores en cadascun dels àmbits de l'RRI», assenyala la professora de Filosofia Moral de l'UJI.
La implementació en les sis entitats estarà coordinada per la Danish Board of Technology Foundation. D'altra banda, l'avaluació i validació del sistema la durà a terme l'Applied Research and Communications Fund de Bulgària.
A través d'aquestes accions s'elaborarà un manual que servirà de brúixola per a possibles implementacions de l'oficina ETHNA en entitats que vulguen realitzar aquest procés.
Els paquets de treball inclouen també un dedicat a la comunicació i disseminació, tant a públic especialitzat com a la societat en general, i estarà a càrrec de l'alemanya BIOCOM. «L'explotació i difusió dels resultats anirà en la línia del grup d'investigació i del projecte amb una doble vessant: d'una banda, a la comunitat científica i, d'altra banda, una adequada transferència de coneixement a l'entorn amb l'objectiu que penetre en la societat. Sens dubte, les humanitats mostren amb aquest projecte la seua capacitat i fecunditat per a transformar la nostra societat», apunta la investigadora.
