El coneixement de la reactivitat emocional ajudarà a millorar teràpies i a avançar en l'ús de la llengua com a eina al servei de la psicologia i la psiquiatria
Castellón Información
Un estudi d'un consorci d'investigadors de diverses institucions realitzat a la Universitat Jaume I conclou que la resposta psicofísica a la por varia segons si l'adquisició d'aqueixa por ve emmarcada en un context de llengua materna o de llengua estrangera. La recerca ha sigut publicada en la revista Scientific Reports i obri les portes al treball en llengües estrangeres en teràpies psicològiques.
L'adquisició de la por ha sigut estudiada durant anys atesa la seua importància en el camp de la ciència cognitiva i la psicologia clínica. Un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I (Azucena García Palacios), la Universitat Pompeu Fabra (Albert Costa) i la Universitat Nebrija (Jon Andoni Duñabeitia) que ha sigut publicat recentment en la revista Scientific Reports del grup Nature conclou que l'adquisició de la por pot veure's directament afectada pel context lingüístic.
Aquest consorci de científics ha comprovat que dues de les mesures psicofisiològiques més indicatives de la resposta a la por –la dilatació de les pupil·les i la sudoració de la pell– mostraven un efecte de condicionament a la por menor quan els participants es trobaven en un context lingüístic en el qual la llengua imperant era la llengua estrangera.
El condicionament a la por és un dels paradigmes amb majors implicacions en el camp de psicologia, i consisteix a associar un estímul inicialment neutre (per exemple, veure un objecte d'un color determinat) a un estímul clarament aversiu (per exemple, rebre una descàrrega elèctrica). D'aquesta manera i mitjançant l'exposició repetida a tots dos estímuls, l'estímul neutre pansa a ser un estímul condicionat i les persones acaben desenvolupant i mostrant por davant la seua sola presència. No és necessari experimentar en carn pròpia la descàrrega elèctrica, és a dir, l'impacte de l'estímul aversiu, per a quedar condicionat, sinó que n'hi ha prou que a u li expressen verbalment que aquest pot tenir lloc per a mostrar una resposta de por a l'estímul condicionat.
L'estudi va investigar si la llengua en la qual es realitza l'experiment (nativa o estrangera; espanyol o anglès, en aquest estudi) modulava la resposta automàtica de les persones davant l'estímul condicionat. Per a això, es demanava a les persones que contaren cap enrere mentre se'ls mostraven quadrats de dos colors. Els participants creien que solament davant la presència dels quadrats d'un color concret podrien rebre xicotetes descàrregues elèctriques a través d'un dispositiu que se'ls havia col·locat. Mentre que la meitat dels participants van completar el protocol en la seua llengua nativa (espanyol), l'altra meitat ho va fer en una llengua estrangera en la qual tenien un bon nivell (anglès).
Els investigadors van arreplegar mitjançant un aparell de registre de moviments oculars la dilatació de les pupil·les davant els estímuls condicionats i no condicionats (els quadrats de colors), i també van registrar la resposta galvànica mitjançant un sistema per a mesurar la conductància de la pell, índexs tots dos molt fiables del condicionament a la por.
Els resultats van ser molt contundents: les persones que van completar l'estudi en una llengua estrangera van mostrar un efecte significativament menor de condicionament a la por que les persones que van completar l'estudi en la seua llengua materna. La magnitud dels efectes de dilatació de les pupil·les i de sudoració de la pell davant els estímuls condicionats en relació amb els no condicionats va ser major en el context de llengua materna que en el context de llengua estrangera. Per a Jon Andoni Duñabeitia, «la reactivitat emocional és menor en una llengua estrangera, i això ens fa distanciar-nos amb major facilitat de situacions carregades de contingut emocional quan la llengua predominant de l'ambient és l'estrangera».
«Ara estem més prop d'entendre com la intensitat amb la qual experimentem les nostres emocions pot veure's afectada per la llengua en la qual interactuem», afirma Albert Costa, qui considera que aquests resultats «poden tenir implicacions per a teràpies psicològiques en les quals els pacients tinguen problemes per a expressar la seua experiència emocional davant fets traumàtics».
Els investigadors estan ja treballant en nous estudis amb caràcter aplicat que pretenen aportar evidència a favor de l'ús de les llengües estrangeres com a eina terapèutica. «Aquests resultats obrin una nova línia per a explorar la utilitat d'usar una segona llengua en teràpies psicològiques com a mètode per a disminuir la intensitat emocional i en àmbits de la salut on les emocions puguen interferir en la presa de decisions», subratlla la investigadora i professora de la Universitat Jaume I Azucena García Palacios.
En un futur proper, el coneixement d'aquesta interacció entre el context lingüístic i la reactivitat emocional davant situacions molt intenses podrà ajudar a millorar algunes teràpies i convertirá la llengua en una eina al servei dels psicòlegs i psiquiatres. Així, un dels pròxims passos per als investigadors serà comprovar l'efectivitat de l'ús de les llengües estrangeres en situacions de conflicte manifest entre les persones, així com en teràpies orientades a l'extinció de certs condicionaments que impedisquen a les persones viure amb normalitat.
L'estudi es va realitzar en la Universitat Jaume I amb la col·laboració de Miguel Ángel Ruiz Garrido i els seus col·legues del Departament d'Estudis Anglesos i Irma Mulet i els seus col·legues del Servei de Llengües i Terminologia.
s
